Santiago i Elisa: “Bellaterra ha canviat molt a poc a poc”

Quan vàreu arribar a Bellaterra?

Jo vaig arribar-hi l’any 1936 [Santiago], fa 80 anys, i l’Elisa va venir-hi quan ens vam casar, ara farà 60 anys, els dos de Sabadell. La casa estava just acabada i el pagès de Can Domènech ens va dir que, si no veníem, la casa perillaria durant la guerra.

Com era Bellaterra llavors?

Només hi havia estiuejants però van marxar perquè els milicians i l’estat català van ocupar les seves cases. Hi van quedar els pagesos conreant vinyes. En temps de guerra, miràvem els bombardejos de Barcelona. Llavors, a l’aeròdrom de Sabadell portaven les peces dels avions republicans de Rússia i els muntaven. De dia vèiem els antiaeris que es disparaven contra els avions i tot el cel quedava ple d’explosions.

Quines van ser les primeres famílies residents?

L’any 1939 va venir molta gent de Sabadell, els Sanllehí i els Garriga. Venien a buscar aire pur perquè a Sabadell es respirava molt malament. Hi havia moltes fàbriques i les xemeneies, al funcionar amb carbó, treien un fum molt negre. Jo encara recordo que esteníem la roba i quedava plena de volves negres.

Quina era la distracció dels joves?

Els infants anaven amb bicicleta i els joves teníem el Club Bellaterra de Deportes, que es va fundar l’any 1934, però al teatre i al cinema hi anàvem a Sabadell o a Barcelona.

I el vostre dia a dia? La feina, els fills...

Els fills van anar a l’escola Ave Maria, la segona torre que va haver-hi a Bellaterra, després de la del Suís. Amb la Pepita Riba anàvem juntes a comprar [Elisa] a Sant Cugat o a Sabadell, amb el seu Renault i passàvem per sobre la via. A l’estiu venien els Casas i teníem el Colmado Can Casas, per a urgències. El Santiago treballava a l’empresa de teixits del seu avi a Sabadell.

Quines diferències trobeu entre la Bellaterra d’ara i la d’abans?

Les comoditats eren unes altres, res estava asfaltat i només hi havia mitja dotzena de cotxes. Tot i així creiem que ha canviat molt a poc a poc.

Creieu que ara és un poble? Què trobeu a faltar?

No, és com ha sortit. Ens hi trobem a gust perquè és un espai lliure, però ens fa l’efecte que la gent que ve aquí és per marxar d’un poble. Trobem a faltar un bus per pujar des de l’estació.