Serrahima (Catalònia): “És una barbaritat que estiguem cobrant el mateix que el 2009”

L’origen de Catalònia Fundació Creactiva es remunta a 1975. Avui, tenen més de 800 treballadors i desenes de centres arreu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre ells Valldoreix. Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, parlem amb el director general, el doctor Joaquim Serrahima, sobre el dia a dia a la fundació i els objectius de futur.

El 3 de desembre és el Dia Internacional per a les Persones amb Discapacitat. Quina és la principal reivindicació?

El sector ha d’estar reconegut com a tal i els usuaris, les persones amb discapacitat intel·lectual, han de ser persones de ple dret i tenir accés a totes les possibilitats que tenim els altres, amb les ajudes i els suports que necessitin. Han de tenir accés a l’àmbit laboral, amb les ajudes i suports que puguin necessitar. Hi ha una llei aprovada fa molts anys que és la que s’hauria d’aplicar a totes les empreses del país. I pels professionals que atenen les persones a les residències s’hauria d’adaptar les tarifes a l’actualitat per a què estiguin pagats com Déu mana i no tinguin un salari tan just. 

Com empara la llei aquests objectius?

La llei gran, que és la Constitució, diu que totes les persones som iguals. Nosaltres reivindiquem aquesta. No reivindiquem tots els reglaments i històries, documents o registres que s’han anat fent paral·leles. Perquè teòricament volen ajudar a les persones amb discapacitat i al final moltes d’elles són discriminatòries, perquè discrimina segons si tens o no discapacitat, depenent del grau que tinguis... La persona amb discapacitat, com qualsevol altre habitant del país, té dret a anar a l’escola, té dret a feina i  habitatge adequats. Hi ha moltes lleis que limiten i reglamenten quan la llei gran del país ja inclou que tots som iguals. I després, a l’hora de la veritat, no acostuma a ser així.

Cal un canvi en la societat?

La tasca principal que tenim, i que és molt complexa, és acceptar que tots som iguals, uns necessitem més suport i d’altres menys. Les persones amb discapacitat intel·lectual necessiten un suport per poder fer el mateix que fem tu i jo. Si tirem enrere, veurem que durant la pandèmia tota la població va necessitar un suport per poder sobreviure. Les persones amb discapacitat intel·lectual, de vegades, necessiten suport tota la seva vida. I la nostra obligació és donar-los un cop de mà i tractar-los com a iguals, amb els suports que necessitin. És com quan una persona no sap fer servir el telèfon mòbil, doncs li ensenyem.

Es tornarà a obrir el debat: s’ha de dir discapacitat o diversitat funcional?

Mira, de noms te’n puc dir molts. Històricament eren  imbècils o  idiotes. Després van passar de ser subnormals a discapacitats, més tard  han passat a ser diversitat funcional... Però són els mateixos. Les persones són les mateixes i canviant els noms, ni arreglem ni aclarim res. Ho anem canviant segons el que ens sembla que dissimula més, però els que avui tenen 70 anys, que n’hi ha, han passat per tots aquests noms i són els mateixos i necessiten el mateix.

Per què va nàixer Catalònia?

Un grup de pares es troben que tenen fills amb diferents discapacitats i problemes i s’agrupen per buscar ajuda perquè sols no se’n poden sortir: no troben pisos adaptats per cadires de rodes, amb les ajudes necessàries, amb els banys adaptats... S’associen i munten l’associació Catalònia que després va ser la fundació privada. I la Diputació els va cedir uns espais a Cerdanyola.

A Sant Cugat tenim el Centre Ocupacional i la llar de Valldoreix.

Sí, ASPASUR Valldoreix és un centre ocupacional i després hi ha les Llars Valldoreix. I ara obrirem la residència de la Floresta amb 12 places per a persones amb trastorns de conducta i discapacitat, i esperem ampliar-ho l’any que ve. També tenim el centre que abans era ASDI i UAVDI, una unitat d’atenció a les víctimes d’abusos o maltractament a persones amb discapacitat.

Quina és la importància d’això que anomenen Creactivitat?

La nostra funció és crear vida i fer activitats. Hem basat la major part del nostre model d’atenció amb l’atenció centrada en la persona, que vol dir que cada usuari sabem, o pensem que sabem, què necessiten, què volen, que els agradaria fer. I els muntem una vida al voltant d’això.

Cal més inversió?

El que cal és pujar les tarifes. És una barbaritat que estiguem cobrant la mateixa que el 2009 + 3%. És un 19% menys de l’increment de l’IPC. Per tant, el sector ha perdut un 19% del poder adquisitiu. Així podríem invertir en places noves.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.