Sheila Medina, l’astrofísica que ha convertit la ciència en literatura

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra l’11 de febrer, la santcugatenca Sheila Medina exemplifica trajectòries que trenquen fronteres entre disciplines. Enginyera aeronàutica de formació, directiva en una empresa tecnològica i creadora de contingut amb una comunitat de prop de 100.000 persones a les xarxes socials, Medina fa el salt a la ficció amb La teoría del todo o nada. A la seva primera novel·la, la santcugatenca utilitza conceptes de l’astrofísica com a metàfora per parlar de l’amor, els vincles i les contradiccions vitals, en una història marcada pel creixement personal i la recerca d’equilibris entre la ciència i la creativitat.

Tot i els avenços les dones continuen infrarepresentades en molts àmbits de la ciència. Ha trobat obstacles pel fet de ser dona en l’àmbit STEM?

Al principi de la meva carrera sentia que, per ser dona i jove, havia de demostrar el doble que mereixia estar on era. Aquesta sensació m’ha acompanyat durant anys. Després hi ha el repte de la maternitat: els primers anys no pots dedicar-te a la feina de la mateixa manera, i això és una realitat. Dit això, en el meu cas l’empresa m’ha acompanyat molt, especialment en termes de conciliació i flexibilitat. Ara mateix sento que se’m valora pel que faig, i que ser dona no és un impediment. També noto que hi ha cada vegada més equilibri en els equips.

"Al principi de la meva carrera sentia que, per ser dona i jove, havia de demostrar el doble que mereixia estar on era"

Va tenir referents femenins en ciència quan estudiaves?

Sempre he vist la tecnologia com un món molt masculinitzat, però això també em motivava a ser una mica rebel. A la meva promoció d’aeronàutica hi havia un 30 o 40% de dones, però ara sembla que aquesta presència torna a baixar. És paradoxal, perquè avui hi ha més referents que mai.

Quin consell donaria a una noia jove que dubta si estudiar una carrera científica?

Que no tingui por. Als 18 anys ningú sap realment què vol fer ni com serà el seu futur. Una carrera no et defineix per sempre i la vida és molt llarga. Pots canviar, reinventar-te i estudiar altres coses més endavant. També trencaria tòpics: la gent que estudia tecnologia no és com sovint s’imagina. Hi ha de tot. La diversitat de perfils enriqueix molt els equips i la ciència en general.

D'on neix el seu interès per la ciència i l'enginyeria?

Sempre m'ha interessat molt el món de les ciències i l'enginyeria. Però, en paral·lel, també m'atreia molt tot el vessant creatiu com la fotografia, l'edició de vídeo, escriure... Aleshores, quan feia el Batxillerat científic i tecnològic vaig tenir molts dubtes sobre quin camí escollir. Em debatia entre estudiar Comunicació Audiovisual o Enginyeria Aeronàutica, que són dues disciplines completament diferents. Finalment, vaig escollir aeronàutica perquè va coincidir que era el primer any que s'oferia el grau i després em vaig especialitzar amb aeronavegació, la branca més vinculada al control aeri i al disseny de trajectòria de vol.

I com va evolucionar la seva carrera professional?

En acabar la carrera vaig començar a treballar en el món de la consultoria tecnològica i, més endavant, vaig acabar en una empresa tecnològica, on ja porto deu anys i on actualment soc directora d'una àrea. Allà he desenvolupat tota la meva carrera professional. Tot i això, mai m'he pogut deslligar del tot del món de l'escriptura ni de l'audiovisual, de fet també tinc una comunitat a les xarxes socials amb prop de 100.000 seguidors.

Com sorgeix la seva comunitat a les xarxes socials?

Neix arran de la maternitat. Em vaig quedar embarassada de bessones i va ser un canvi molt fort a la meva vida. Vaig haver de parar obligatòriament i el començament no va ser fàcil. Em sentia sola perquè era la primera del meu entorn que era mare i no tenia amb qui compartir el que vivia. A través de les xarxes vaig començar a connectar amb altres persones que havien passat pel mateix, especialment mares de bessons, i la comunitat es va anar ampliant. Compartia la meva experiència conciliant feina, maternitat, parella i passions personals. Amb el temps, el contingut ha evolucionat: la maternitat hi és present, però no és l’únic eix. Parlo de llibres, reflexiono sobre temes que m’interessen, comparteixo gustos com la moda… És una part de qui soc, però no l’única.

"Conceptes que havia après a la carrera, especialment d’astrofísica, els utilitzava com a metàfora per expressar com em sentia, sobretot en relació amb l’amor, el desamor i els vincles"

I com decideix iniciar-se en l'escriptura de ficció? 

Vaig començar a escriure fa anys, abans de ser mare. Conceptes que havia après a la carrera, especialment d’astrofísica, els utilitzava com a metàfora per expressar com em sentia, sobretot en relació amb l’amor, el desamor i els vincles. D’aquí va sorgir la idea d’una història en què la protagonista fa servir el coneixement científic per parlar de les relacions humanes. Ho vaig deixar aturat durant un temps i, després de convertir-me en mare, vaig reconnectar amb l’escriptura i la lectura. Vaig decidir formar-me seriosament: vaig treballar amb una coach editorial que em va ajudar amb tècniques narratives i a enfocar el projecte com un llibre.

Com va ser el procés d'escriure el llibre?

Va ser un procés gradual, Vaig estar un any treballant el manuscrit i després vaig presentar el dossier a diverses editorials. Amb una d'elles, SUMA, hi va haver molt feeling des del principi, que crec que tenen un enfocament molt bo per fer créixer els autors. Més aprés vaig fer una segona versió del manuscrit, perquè havia après moltes coses i volia reenfocar la novel·la. El vaig entregar a finals de 2025 i a mitjans de gener es va publicar. 

Com ha evolucionat el llibre des de la primera idea fins al resultat final?

Ha canviat molt. Quan vaig començar no tenia una formació real en escriptura. Amb el temps vaig entendre estructures, ritmes i gèneres, i vaig fer un exercici conscient de professionalització. Em vaig adonar que el que havia escrit inicialment no era gaire comercial i vaig decidir transformar-ho en una novel·la romàntica més accessible, aprofitant tot el que havia après llegint molt del gènere. Diria que la novel·la va canviar un 70%. Vaig mantenir les reflexions, l’essència STEM i els personatges, però la trama es va reformular. Després hi va haver un treball conjunt amb l’editora i l’editora tècnica. Quan va arribar la fase d’edició, el text ja estava molt treballat.

"És curiós perquè al principi tenia por d'escollir la tecnologia per por d'allunyar-me de la creativitat"

Tenia clar des del principi que seria una novel·la de ficció?

És curiós perquè al principi tenia por d'escollir la tecnologia per por d'allunyar-me de la creativitat, i al final ha estat precisament la tecnologia la que ha inspirat la meva faceta més creativa. A més, crec que en tota ficció sempre hi ha una part de veritat. Ens inspirem en el que vivim, en el que escoltem, en els que ens succeeix... Quan vaig començar ni tan sols sabia que existia el gènere STEM. Autores com Ali Hazelwood encara no havien publicat. Va ser enmig del procés quan vaig descobrir que això ja era un subgènere, i per mi va ser una descoberta molt divertida.

La protagonista és un reflex de vostè mateixa?

Sí que hi ha parts de mi en el personatge. No tots els personatges han de reflectir l’autora, però en aquest cas la història neix d’una experiència personal i és inevitable que hi hagi trets meus. Molta gent m’ha dit que hi veu la meva essència.

Quins referents literaris li han influït?

Elisabeth Benavent, Ali Hazelwood, per la manera que té d'integrar la ciència, I Taylor Jenkins Reid. Són autores que escriuen novel·la romàntica amb un component de reflexió que va més enllà de la història de l'amor.

"La protagonista viu una contradicció molt semblant a la que he viscut jo: entre la part artística i la científica"

Per què barrejar l'astrofísica amb una història romàntica?

La protagonista viu una contradicció molt semblant a la que he viscut jo: entre la part artística i la científica. Ella ha estudiat astrofísica, però la vida l'acaba portant cap al periodisme, una dicotomia que també es reflecteix en la manera com entén les relacions. El viatge de la novel·la és descobrir que la vida no és blanca o negra, sinó plena de grisos i matisos. Més enllà de la relació romàntica, el que importa és el procés de creixement personal de la protagonista. 

Què simbolitza el títol, La teoría del todo o nada?

Parteix de la idea de la “teoria del tot” que buscava Stephen Hawking: una teoria capaç d’explicar totes les lleis de l’univers. La protagonista intenta fer el mateix amb les relacions humanes: entendre quines forces mouen l’amistat, l’amor, la família o els vincles personals. Utilitza metàfores astrofísiques com el Big Bang, les supernoves o els forats negres per explicar moments vitals. Algú apareix a la teva vida i ho desendreça tot, com si s’obrís un nou univers. L'objectiu era apropar la ciència d'una manera entenedora, sense tecnicismes, perquè qualsevol lector ho pugui seguir i, alhora, despertar curiositat científica.

Com es pot fer l'astrofísica més accessible sense perdre rigor?

Crec que avui en dia hi ha persones que ho fan molt bé, especialment a les xarxes socials. Amb un llenguatge proper, bona edició de vídeo i exemples quotidians, poden explicar conceptes complexos en molt poc temps. Potser no t’ho llegiries en un llibre especialitzat, però així aprens sense adonar-te’n. Les xarxes no són perfectes, però també tenen aquesta part positiva. 

Quin consell donaries a persones científiques que volen escriure un llibre?

Que es formin i que no menyspreïn l'esforç que requereix escriure bé. Tothom pot escriure, però no tothom escriu una novel·la. Així mateix, avui dia les xarxes socials són una eina clara de visibilitat, no obstant això, també cal perseverança. En el meu cas, la perseverança m'acompanya sempre: tant a la carrera, com a la feina i ara també a la literatura.

Té pensat algun projecte futur?

Ja estic escrivint la meva segona novel·la, en la mateixa línia. M’interessa continuar explorant la relació entre tecnologia, ciència i creativitat. Estic en una fase molt inicial, però estic gaudint molt del procés de creació, especialment de definir personatges, trama i conceptes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.