Signo (psicòloga): "Cal fer una rutina que s'assembli al màxim a la del dia a dia"

La Doctora en Psicologia i Neuropsicòloga Clínica, Sara Signo, treballadora del Centre Sanitari Can Mora analitza al TOT Sant Cugat els detalls, les conseqüències i com fer front al confinament de la societat per combatre al coronavirus.

A trets generals, què hem de saber i tenir en compte a escala psicològica sobre el confinament?

El més important que hem de tenir en compte és que estem tenint un canvi de rutines molt important i molt ràpid. Estem escoltant moltes notícies, anem veient moltes imatges... Tot això per a nosaltres té un impacte emocional molt important.

Quines conseqüències pot tenir?

Cal diferenciar entre adults i nens. Sobretot, els adults podem semblar més resistents a tots aquests canvis i que estem més preparats psicològicament, però en realitat som igual de vulnerables, o més, que els nens. Hem de tenir en compte que en aquest període que estem vivint ara podem experimentar episodis d'angoixa, de simptomatologia depressiva, etc., molt associats a aquest confinament. Això se sap per experiències que nosaltres no hem viscut, però que hi ha hagut en altres èpoques.

"Vivim en la incertesa, que per a nosaltres és molt difícil de gestionar"

I com pot afectar els nens?

Depèn molt de cadascú, de com ho visquem... Hi ha situacions molt diferents en cada família. Ara també és un moment en el qual moltes famílies ho viuen molt diferent: un treballa i l'altre no; els dos treballen des de casa, tenen més o menys fills. Aleshores depenent de la situació de cada família la simptomatologia pot ser completament diferent. Vivim en la incertesa, que per a nosaltres és molt difícil de gestionar i ens provoca estrès, que depèn del que duri pot arribar a trencar el nostre sistema emocional. Trencar les rutines, aïllar-se de la societat... És molt difícil de gestionar.

En aquest sentit deu ser important el fet de marcar-se una rutina.

Sí. És una de les primeres recomanacions. Cal intentar mantenir una rutina, tant en els adults com en els nens, i fins i tot per als nens escriure-la en un paper i compartir-la amb ells. Cal fer una rutina que s'assembli el màxim possible a una rutina diària, tot i que s'ha de fer des de casa. És important marcar un horari i no abandonar-nos al sofà, no passar-nos el dia amb pijama... Això ens trenca molt més els esquemes mentals. I és fonamental mantenir-ho tant pels adults com pels nens.

"És molt necessari poder parlar per canalitzar les emocions"

Més enllà d'establir una rutina, com es pot fer front a les conseqüències del confinament?

Com deia, les situacions de cada família són diferents, però com a consells generals, és molt important parlar, conversar, estar connectats entre la família, els amics... Nosaltres som éssers socials i necessitem la gent per sobreviure, perquè estem fets per això. És molt necessari poder parlar per canalitzar les emocions, perquè estem en un moment en el qual si no expressem el que ens passa, se'ns farà més difícil. Per poder afrontar aquesta incertesa, parlar amb altres persones ens ajudarà molt a reduir l'ansietat. Una altra qüestió serien les rutines, com dèiem, perquè necessitem seguretat en el nostre dia a dia. Establir unes rutines ens ajudarà mentalment a mantenir l'ordre que les persones necessitem.

Per aquelles famílies que tinguin nens petits, com ho han de fer?

El que es recomana molt és que entre els pares es facin torns, que es mantingui a casa un espai on el pare o la mare es puguin anar tornant per treballar, per desconnectar, per tenir un respir, per poder fer exercici 20 minuts... Els pares i mares necessitem també un espai per no perdre del tot l'estructura que tenim del dia a dia. Cal parlar molt amb els fills, també, explicar-los el que està passant, sense carregar massa d'informació. Això ajudarà al fet que entenguin que els pares necessiten la seva estona per treballar, per fer exercici, per desconnectar o per fer-se una dutxa tranquil. Cal mantenir aquests espais el màxim possible.

"És difícil marcar un patró de què pot passar"

Amb el pas dels dies es passarà per diferents fases.

Depèn molt del caràcter i de la personalitat de cadascú també. És difícil marcar un patró de què pot passar. Depèn de com ho gestiona la família, depèn de moltes coses... El que és cert és que persones que tenen més caràcter es poden enfadar més, poden experimentar més situacions de ràbia, de mal estar, canvis d'humor... A persones més sensibles els pot alterar la son... Els nens poden experimentar trastorns del son, poden venir al llit dels pares amb més freqüència... No crec que hi hagi un patró determinat, però sí que podem passar per diferents estats emocionals. Però la part positiva és que aprendrem molt de nosaltres i de la nostra família.

Fa 4 dies que estem confinats, i ja han començat a aparèixer iniciatives com per exemple actuacions musicals des del balcó, classes virtuals, etc. No ha arribat massa d'hora?

Això és una manera d'animar-nos, de donar-nos força entre tots. Apareix la solidaritat de les persones... Ara, el que més em preocupa és la incertesa del temps, nosaltres necessitem saber quan acabarà això, però no ho podem saber. Jo crec que s'estan fent aquestes activitats, que donen aquesta energia, perquè com que no sabem quan acabarà, hem d'intentar mantenir l'ànim i les xarxes socials ens ajuden molt. Ho hem d'intentar mantenir. Hem de gestionar molt bé la incertesa.

"Donarem molt més valor a coses que abans no valoràvem"

Fins a quin punt són importants els moments d'anar a comprar, a treure el gos o a baixar la brossa?

Jo crec que és com l'activitat especial del dia. És molt recomanable fer plans especials. Pot ser un moment de respir per a tots. Són situacions que abans per a nosaltres no tenien cap significat i ara les valorem molt més. Per això també ens canviarà molt la manera de pensar i la manera de viure les coses. Donarem molt més valor a coses que abans no valoràvem.