Sílvia de Sanjosé: "És molt difícil retenir científics bons amb sous excessivament baixos"

La Covid està batent rècords a Sant Cugat i la variant Òmicron està resultant ser molt contagiosa però menys agressiva. La investigadora Sílvia de Sanjosé treballa des del principi de la pandèmia de manera voluntària per assessorar científicament el govern a l’hora de prendre decisions sobre mesures sanitàries dosis de vacunació o protocols a les escoles. A més investigadora a IS global i consultora a l’Institut Nacional de Càncer dels Estats Units.

Com va començar a investigar sobre el Coronavirus?

Em van demanar si volia presidir un grup d'experts en un projecte al qual donava suport el Col·legi de Metges de Barcelona, les Institucions de Recerca de Catalunya i IS Global. La idea era generar evidència científica de qüestions relacionades amb la Covid. Érem unes 10 persones treballant qüestions en concret que portaríem al Departament de Salut i al Ministeri perquè tinguessin una opinió d'experts. 

Com s'organitzen?

El Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per la Covid és gent independent, no parlem en nom de cap institució, som personal de laboratori, biologia molecular, atenció primària, ètica, atenció hospitalària. Volíem donar una opinió independent en funció del que veiéssim en la literatura, el que s'havia fet en investigació arreu del món. L'objectiu és poder facilitar o ajudar en les decisions del Govern. Hi ha membres d'hospitals com Can Ruti, Vall d'Hebron, Hospital Clínic, alguns hospitals de l'estranger, Atenció Primària Can Borrell...

Quins informes han elaborat?

Hem fet deu informes. El primer, quan veiem que arribaven les vacunes, sobre com es podia prioritzar l'ordre de vacunació. Vam enviar la nostra opinió en funció el que havíem vist que s'havia treballat en altres països i vam explicar per què s'havien de prioritzar uns grups i no d'altres. Vam remetre la llista cinc dies abans que el Ministeri de Sanitat publiqués la seva, que es va assemblar molt. Volíem donar al públic i als professionals una explicació sobretot del perquè prioritzar una persona de 80 anys, que potser té una expectativa de vida de 10 anys, i no una persona de 40 anys que té una expectativa de 50 o 60 anys. Anar a buscar les raons científiques i ètiques. Això va ser molt ben rebut perquè era una manera de comunicar una cosa en la qual no estàvem acostumats. És prendre decisions per un bé públic en una cosa que ens afecta a tots.

Vam anar fent informes d'aquest estil, sempre intentant avançar-nos a les qüestions. Per exemple, quan parlàvem d'un "Covid llarg", que podia donar problemes més enllà de la infecció aguda. Vam treballar amb dos clínics que es van afegir al nostre grup sobre com es podia visualitzar aquest fenòmen. Vàrem fer una revisió de la literatura, no hi havia massa cosa, però tan extensa com fos possible. Vam acabar demanant que hi hagués un sistema de registre, que les persones que es queixaven de tenir dificultats de salut després d'haver passat la Covid s'havien de poder organitzar d'alguna manera. Perquè moltes vegades les queixes més freqüents que hi ha és el cansament. Amb el cansament al final t'acaben dient que ets un histèric, vas d'aquí cap allà i ningú et diu què fer. Era molt important poder gestionar aquests pacients que continuen dient que han tingut problemes de tota índole, perquè tenim des de problemes musculars, de la vista, fatiga, problemes articulars...

També donàvem opinió quan no se sabia si vacunar segones dosis, terceres dosis... Ara estem estudiant els efectes secundaris de vacunes en nens, per publicar en breu.

"Aquestes vacunes són molt segures"

I què ens en pot avançar?

Que aquestes vacunes són molt segures. Aquesta és la conclusió. Els beneficis són molt més importants que els riscos. Volíem fer una bona revisió de dades. Volíem tenir el màxim d'informació sobre la població per poder argumentar-ho. Quan escoltes els arguments dels antivacunes t'entra por de vacunar el teu fill i és crucial aportar informació científica sòlida que reforci el nostre missatge.

Com ha evolucionat el grup?

Al cap d'un temps, el conseller de Salut va trobar que li era molt important tenir una comissió de científics de diferents estaments que l'ajudés a prendre decisions i va convocar quatre membres del nostre grup, entre d'altres. Aquesta comissió sí que és directa amb el Departament. Per exemple, què fem amb la vacunació o les quarantenes dels infants que van a l'escola ara.

És un grup molt més gran, de 35 persones, que de vegades es divideix per treballar temes concrets. Jo he estat treballant en la relació del virus de la grip i el Coronavirus i la necessitat de promoure la vacuna contra la grip per evitar que hi hagi coinfeccions. És un grup hiperactiu amb molta gent però també moltes preguntes. De forma independent i voluntària els aportem l'evidència científica i idees per prendre les decisions. Després ells les prendran tenint en compte altres paràmetres, com el social o l'econòmic.

Hi ha gent fent feina dissabtes i diumenges fins a les 12 de la nit. Hi ha una implicació increïble dels científics, moltes ganes de poder contribuir i ajudar a qui pren decisions. Sorprèn la dedicació que hi ha.

Són grups voluntaris per falta de recursos?

Jo diria que és més un element estratègic. És molt difícil treure els investigadors del seu lloc de treball habitual per posar-los en comissions i que només treballin per a la Covid. I com a investigadora l'únic que vols és poder col·laborar. Està funcionant bé i no hi ha problema. L'únic problema és que ens esgotem, com els metges, infermers i sanitaris.

I a què es dedica quan no investiga sobre la Covid?

Soc consultora a l'Institut Nacional de Càncer dels Estats Units. És una institució del govern americà. Estic treballant en programes de prevenció del càncer de papil·loma en països amb pocs recursos. Estem preparant una logística fent servir eines d'intel·ligència artificial, imatges i proves moleculars perquè puguem portar-ho a diferents països amb un cost molt assequible. No és que hi hagi una empresa sinó que és la institució del govern que té aquest programa de prevenció del càncer de coll d'úter. Això forma part també de l'estratègia de l'organització Mundial de la Salut d'eliminar aquest càncer, que és clarament prevenible amb les vacunes i revisions ginecològiques.

Per què els científics marxen del país?

La recerca necessita molt de moviment i estímul. És molt important estar en contacte amb molts grups perquè t'estimula i et dona idees. I els pressupostos que maneguen les institucions amb què treballo no tenen res a veure amb el que tenim aquí. No vol dir que no es pugui fer recerca, però el patiment per aconseguir finançament és molt més alt. Estats Units és un país molt gran i dona molt finançament per la recerca perquè té com a objectiu ser líder a nivell mundial i fa tot el que pot per estar a primera línia i superar els xinesos, alemanys, o anglesos. Destinen molts recursos i és més fàcil trobar feina de recerca allà.

No s'inverteix prou aquí?

És un país amb més petita escala. De vegades sorprèn la recerca bona que surt d'aquí, però trobar beques o tenir un salari correcte és molt difícil. Sempre és bo sortir, estar a un altre lloc i veure ambients diferents, però he treballat 24 anys en una institució i hi havia gent molt bona que no podia permetre's cobrar 1000 euros durant anys amb una família. En canvi, al món més clínic o farmacèutic es triplicava el sou. És molt difícil retenir científics bons amb aquests sous excessivament baixos, on els llocs de treball fixos són molt acotats. Ja és bo que els científics tinguin inquietud i no molta estabilitat, però d'això a estar mal pagat... Té les seves conseqüències.

En què s'assembla aquest virus a d'altres?

El Sars és un virus que infecta la població humana des de fa temps. Aquest cop s'ha generat una infecció molt transmissible i molt diferent del que havíem tractat fins ara a la família dels Coronavirus. Això ha provocat que hi hagi tantes morts, perquè no teníem cap mena de defensa. S'assembla al virus de la grip, a la pandèmia de la grip espanyola. És un fenomen molt similar i el més probable és que aquest virus evolucioni de la mateixa manera: que cada vegada tinguem més immunitat i ens afecti menys. Que ens puguem anar infectant i el virus s'estableixi aquí. Mentre no faci una gran mutació passarà com amb el virus de la grip, en què periòdicament tindrem onades d'infecció, ens constiparem i estarem a casa dos dies. Amb sort trobarem una vacuna que tingui més capacitat de parar diferents mutacions i eliminar aquest Corona. I si no, ens passarà om amb la grip i cada any haurem d'adaptar la vacuna a la nova mutació.

Per què ens continuem contagiant tot i estar vacunats?

En vacunar-nos estem fent una resposta immune que no permet al virus moure's tranquil·lament i expandir-se en el nostre organisme. Tant la variant Delta com la Omicron eren molt contagioses, però amb la primera no teníem una bona immunitat i hi havia molta gent que acabava a l'UCI. Amb la segona no ho estem veient. Hi ha una protecció de les vacunes. Sempre hem anat a buscar que la vacuna frenés la malaltia greu i la mortalitat, però no sempre s'aconsegueix que a més a més aturi la infecció. A casa ens hem infectat tots sense haver fet cap festa, però fins i tot els de 91 anys de casa han passat tots una infecció molt greu. Això sense vacuna no hagués estat així.

Per què la investigació d'aquesta vacuna ha anat més ràpid que la d'altres vacunes que fa anys que s'investiguen?

És una bona pregunta. No hem estat incapaços de generar una vacuna contra la SIDA, contra l'Hepatitis C. Hem trobat abans tractaments per a aquestes infeccions que vacunes. Hi havia diversos grups de recerca pel Coronavirus i desenvolupament tecnològic. Hi ha hagut molta inversió de diners per anar de pressa i molta dedicació dels científics en la producció d'aquestes vacunes en molts llocs del món. A més, la família del Coronavirus ja feia anys que s'investigava. Tots aquests elements combinats ens han donat una vacuna en menys d'un any. També val a dir que si aquest virus mutés com el de la SIDA o el de l'Hepatitis no haguéssim arribat a tenir una vacuna massiva com aquesta. Així mateix és cert que amb la Covid hem après molt i s'està intentant aplicar aquesta tecnologia a altres malalties.

Quan acabarà la pandèmia?

Ho pregunten molt aquests dies perquè l'OMS va sortir amb el missatge que s'esperava que aquest any fos definitiu per canviar-lo d'intensitat. No sé quan acabarà, però sembla raonable pensar que es comporti com altres infeccions i pugui conviure amb els humans de manera menys agressiva.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.