Sílvia Vidal (escaladora): "Arribar al cim és concloure un repte"

L’escaladora i alpinista catalana Sílvia Vidal ha presentat al Club Muntanyenc Sant Cugat el seu llibre Hi ha llum entre les cordes, un relat autobiogràfic en què repassa la seva trajectòria i les experiències viscudes en expedicions en solitari i en autosuficiència. L’obra recull vivències vinculades a l’escalada en grans parets, però també reflexions sobre la gestió de la por, la solitud i els límits personals. 

Hi ha llum entre les cordes, és un llibre molt personal. Què l’ha impulsat a explicar ara la teva història?

Un cúmul de circumstàncies, una situació de canvi sobtat que va coincidir amb la proposta de l’editorial del llibre en català (AraLLibres). M’ho van proposar, hi va haver entesa de fer la versió al castellà amb una altra editorial alhora, perquè el llibre va sortir en paral·lel amb l’editorial Desnivel (Hay luz entre las cuerdas), i com que això sí que fluïa, vam tirar endavant.

El títol parla de “llum entre les cordes”. Què simbolitza exactament aquesta llum en el seu recorregut vital i esportiu?

La llum és arreu, de vegades no la veiem, no la sentim, però segueix present. És una energia que tenim al nostre abast, que ens acompanya. Hi ha moments on costa trobar-la, però si et mous l’acabes trobant, i això és part d’aquest recorregut vital i esportiu.

"Procuro que les pors no bloquegin o impossibilitin l’intentar dur a terme el projecte d’escalada i expedició que hagi sorgit"

Com es prepara físicament i psicològicament abans d’una expedició

Escalo vies llargues, que requereixen temps d’aproximació, hores d’activitat d’escalada i descensos llargs, i això em manté en forma. També practico l’escalada esportiva. Psicològicament no faig res protocol·lari, sinó que observo les pors, intento sentir les emocions i sensacions que apareixen, i independentment de quines siguin, segueixo endavant amb les meves il·lusions i somnis, malgrat les pors. Procuro que les pors no bloquegin o impossibilitin l’intentar dur a terme el projecte d’escalada i expedició que hagi sorgit i això és tot un procés de setmanes. Assimilar el que vas a fer, encarar les pors, preparar tota la logística (material, vols, informació, menjar...) i també fer per estar a punt físicament.

La seva trajectòria està molt vinculada a l’escalada en solitari i en autosuficiència. Què la va portar a escollir aquest estil tan exigent?

No soc una persona solitària, al contrari, però necessito soledat de tant en tant. El fet d’anar amb autosuficiència forma part del repte, de portar l’experiència a un altre nivell personal, perquè anar sola ho canvia absolutament tot; no hi ha amb qui compartir o prendre decisions, i això fa que l’experiència sigui molt més intensa i això em motiva.

Com es conviu amb la solitud absoluta en entorns on qualsevol decisió pot ser crítica?

Va a dies i sobretot a moments, segons el que estigui passant, el que estiguis vivint en aquell moment, es porta millor o pitjor. Però quan marxo, sé que estaré sola durant mesos, a la natura i incomunicada, i sé que qualsevol situació crítica l’hauré de gestionar pel meu compte, i marxo preparada per viure aquesta experiència d’aquesta manera. Amb convicció, amb ganes de sortir de la zona de control.

"El cos segueix la ment i la ment genera les pors"

On creu que són realment els límits: al cos, a la ment o en la por?

En la ment. El cos segueix la ment i la ment genera les pors. Aquelles que ens impedeix moure’ns en la direcció que voldríem i que ens limiten a l'hora de creure en els possibles.

Ha tingut moments en què hagi sentit que realment estava al límit físic o mental? Com s’afronten?

He tingut moments difícils, i en aquestes situacions extremes no et pots permetre pensar que estàs al límit. Encares aquests moments, precisament encarant-los. Perquè només de moure’t en aquella direcció, ja estàs fent, ja estàs procurant sortir-ne. Movent-te, fent passes endavant malgrat la dificultat. No hi ha un manual, cada situació és diferent, cada moment també, però si et mous, alguna cosa de la situació, canviarà.

"Les meves experiències venen de les meves aventures i de la manera com decideixo viure més tot allò que la vida aporta"

Què li ha ensenyat la muntanya sobre vostè mateixa que no hauria descobert d’una altra manera?

Les meves experiències venen de les meves aventures i de la manera com decideixo viure més tot allò que la vida aporta, dins i fora de la muntanya. És un cúmul de vivències i aprenentatges, però diria que escoltar el silenci és quelcom molt enriquidor i que és més fàcil a la muntanya. Quan l’escoltes, aquest silenci parla, i parla diferent.

Hi ha algun moment de la seva trajectòria que hagi marcat un abans i un després?

Totes i cadascuna de les expedicions que faig, marquen un abans i un després per mi, perquè són vivències molt intenses, plenes d’incerteses i moments màgics.

El llibre va més enllà de l’escalada i parla també de creixement personal. Quin ha estat el repte més gran: viure aquestes experiències o explicar-les?

Sens dubte; viure-les. Cal viure-les per poder explicar-les en primera persona. Escriure el llibre han estat uns mesos de recopilació d’informació i redacció, la resta, anys d’experiències de tots colors.

Si hagués de resumir què significa per vostè “arribar al cim”, més enllà de la muntanya, què diria?

Concloure un repte, haver assolit allò que no tenies la certesa absoluta que podries fer i haver estat capaç.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.