Sofia Roma (fisioterapeuta): "Les mans son el principal valor de la nostra feina"

La fisioterapeuta santcugatenca Sofia Roma es jubila després de 40 anys exercint i fa un repàs de la seva feina al TOT

Després de quaranta anys de feina i trenta d’ençà que va inaugurar el Centre de Fisioteràpia Sant Cugat al carrer de Villà, es jubila. Deixa cinc mil pacients i un projecte que continuarà l’equip que l’ha acompanyat els darrers anys. Ens diu que la vida és moviment i que o et mous o et mors. La pandèmia ha portat més problemes posturals i contractures, la majoria per causes psicosomàtiques.

Quaranta anys de professió, per què la va escollir?

Casualitats de la vida, primer vaig fer infermeria, però quan vaig acabar veia que no m’omplia i a Vall d’Hebron on vaig estudiar, em cridaven l’atenció unes noies que vestien diferent i em vaig interessar pel que feien. Vaig fer fisioteràpia i vaig entrar a treballar en una mútua d’accidents de treball on m’hi vaig estar deu anys.

Que la porta a obrir el centre?

Els pares tenien aquesta casa i l’any 1991 vaig decidir provar-ho. En aquells anys, només hi havia un centre i jo estava cansada de viure aquí i anar cada dia a treballar a Barcelona.

Recorda el primer pacient?

Sí, la Josefina, una veïna del carrer que va ser la primera a entrar. Ella em va ajudar a donar -me a conèixer a més pacients. El TOT també m’ha ajudat molt.

Com ha viscut l’evolució d’aquests anys?

Molt positiva, quan vaig començar poca gent sabia el que era la fisioteràpia, ara tothom ho coneix. Hem d’ajudar al fet que la gent se senti cuidada, però també hem de formar a la gent perquè es cuidi; com t’has de moure per no fer-te mal treballant, fent esport.

Ha canviat molt la feina?

Ara la formació és més exigent i especialitzada, amb tractaments com el sol pelvià o l’osteopatia, tot això fa créixer la professió. Hem de parlar d’abans i de després de la pandèmia. Ara la gent està pitjor, el teletreball no ajuda i la gent ha deixat de moure’s i amb condicions de treball dolentes, hores davant l’ordinador amb males postures, l’estrès. Tots pensàvem que seria cosa de dies. Ara hi ha més persones amb malalties musculars, contractures; O et mous o et mors, la vida es moviment.

Amb què es queda d’aquests anys?

Amb la relació amb la gent, estic fent una carta de comiat i l’envio a les cinc mil persones que han passat pel centre. He donat, però he rebut moltíssim. L’ambient del centre sempre ha estat familiar i distès..

Es una professió de futur?

Si, és un negoci però sobretot és una feina molt vocacional, no tot són màquines. Les mans és el que dona valor a la nostra feina, he procurat sempre ser assequible i no baixar mai la qualitat. Sempre hem tractat igual als pacients si vénen d’una mútua o no.

I vosaltres, com us cuideu?

Fent el que prediquem; un to muscular òptim, fer exercicis circulatoris, tenir fons. Hem de sentir-nos a gust amb el nostre cos i passar-ho bé. No cal anar al gimnàs, el que cal és moure’s, jo ballo, faig Pilates, tinc un hort, camino, faig d’àvia..

El cos explica moltes coses?

La majoria de les malalties tenen un fonament psicosomàtic, la gent gran que amb la pandèmia han estat molt sols, el no parlar ni ser escoltats. Les persones necessitem comunicació i avui ens falta.

Per què es jubila?

Arribo al vespre molt cansada, la nostra és una feina molt física. Recordo la que va ser la meva cap, June Nystrom, que va crear la primera escola de fisioteràpia a l’estat, sempre em deia que a Suècia els físios són els primers que es jubilen als cinquanta-cinc anys, jo n’he esperat uns quant mes. Tinc ganes de fer allò que amb tants anys no he pogut fer, com cosir,  tocar en un grup de percussió i tenir més temps pels amics i la família. Els néts són una gran satisfacció.

Que quedarà pel futur?

Un equip jove que té la mateixa manera de veure la professió que jo. El nom i el projecte seguiran sent el mateix, per un tema normatiu canviaran d’espai, un lloc més ampli al centre del poble, al carrer de Sant Bonaventura, 41. Estic molt contenta del relleu, això sí, trobaré a faltar tantes converses i complicitats amb els pacients.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem