Sorolla: "Quan tu estàs bé amb tu mateix és quan pots fer coses pels altres"

L'AEiG Berenguer el Gran, únic agrupament Escolta de Sant Cugat del Vallès, va ser fundat el 1953 de la mà dels santcugatencs Ignasi Grau i Climent Ribera, alumnes de Mossèn Antoni Batlle, conegut com el pare de l'escoltisme català. Enguany, el Cau Berenguer el Gran, tal com se'l coneix a la ciutat, celebra 65 anys d'història col·laborant amb la ciutadania, i des de l'organització plantegen una festa pel pròxim dissabte 19 de maig.

Clara Sorolla, manresana de 21 anys, és Cap de Castors i Llúdrigues del Cau Berenguer el Gran. Va arribar a Sant Cugat el 2013 i, després d'una temporada d'adaptació, va ingressar a l'agrupació escolta per formar i aprendre a créixer a aquells nens i adolescents que s'hi han apropat. El TOT entrevista Sorolla per saber més sobre la festa que es prepara pel proper dia 19 i el que significa formar part del Cau.

Com vau entrar al Cau Berenguer el Gran?
Vaig venir de Manresa als 16 anys a Sant Cugat. Vaig estar fins als 18 sense fer massa vida en comú a Sant Cugat i, a partir del gener de 2016, em vaig apuntar al Cau. Els meus pares no em van deixar mai apuntar-me a un Cau, i a mesura que em vaig començar a fer gran, els meus amics hi eren i em van dir que era molt interessant. I jo vaig dir, doncs sí, a mi m'interessa agafar tendes, fer excursions i aprendre coses d'una altra manera. El Cau i l'educació en el lleure, en general, és aprendre de diferent manera a la convencional.

Què fareu per commemorar els 65 anys?
Aquest dissabte 19 de maig, a l'antiga plaça del Rei, a partir de les 11 h farem una super festa de cara al poble perquè realment és un cau que, tradicionalment, tenia moltes sinergies i molts vincles amb les entitats de Sant Cugat, que hi col·laboràvem molt, però arran que hi va haver una generació de caps que van marxar i van haver de pujar molts nens, es va desestabilitzar tot, de manera que ser un subjecte actiu en el poble no era una opció. Llavors, ara és el moment, creiem, de tornar-nos a donar a conèixer i que la gent sàpiga que, a part dels esplais existeix un cau que ve d'un altre bagatge dels Boy Scouts.

En què consistirà la festa?
El que hi haurà serà, primer, un matí més d'agrupament on ens reunirem tot l'agrupament amb els excaps i tota aquella gent que ha format part del Cau. Hi haurà espais d'exposició de fotografies. És obert a tothom, però serà una cosa molt més feta per a nosaltres. Després hi haurà un dinar d'agrupament i, a partir de les 16.30 hi haurà tallers oberts a tot el poble en els que nosaltres serem allà i la gent podrà anar passant. Hi haurà des d'un taller per fer "boc'n'rolls", per treballar el 'residu zero', fins a taller d'horts urbans i un taller de batucada més lúdic. També hi haurà xerrades com la d'Hora Bruixa, potser enfocades més cap a la gent més gran (els joves) i llavors hi haurà una xerrada de Famílies en Xarxa per a totes aquelles famílies que tinguin els seus nens als tallers, perquè puguin ser a algun lloc. A les 18.45 h hi haurà un espectacle d'animació fet pel saxofonista Llibert Fortuny: 'Electromagic', que és un espectacle amb música electrònica. I llavors hi haurà un concert de Kata Kitinga, que és qui ens fa el taller de batucada, de 19.30 a 20 h, i a les 20.30 h hi haurà un sopar popular súper obert al poble, que només val 5 euros i és perfecte. I llavors, a partir de les 21 h comença una nit de concerts, que hi haurà Mandràgora amb col·laboració amb Pasquines. Hi haurà una sessió de punxa discos amb PD La Trines, que serem els caps del cau punxant "la millor merda de tot", i finalment una actuació de So Fregit, que és un grup que ens ve de versions per acabar la festa a les 12 de la nit. I a més, transversalment, hi haurà l'exposició, vendrem dessuadores estampades amb serigrafia d'un artista de Manresa que es diu Berni Puig en el moment, i convidem a tothom que vingui.

Què es fa al Cau Berenguer el Gran?
Nosaltres el que fem és estar cada dissabte, de 16 h a 19 h, amb infants i joves, i treballem una sèrie d'objectius que poden ser introspectius, com coneixe't a tu mateix, com externs, com conèixer el teu entorn. I llavors també el que fem són campaments de Setmana Santa, que marxem de colònies, i també a l'estiu. És realment allà, amb el grup, quan et comences a consolidar i a treballar realment perquè, quan convius i comparteixes la vida és quan hi ha aquesta mena de feedback, que veus com progressa l'altra persona, com tu pots ajudar-la i és una mica un acompanyament constant en el creixement de totes les persones que hi formem part.

Hi participen molts joves?
En tenim entre 90 i 100. Ens volem donar a conèixer al poble però, realment, molta gent ens coneix perquè la nostra llista d'espera és bastant llarga. Sí que hi ha molta gent que s'apunta molt abans perquè el seu fill pugui entrar. Sobretot és gent que ha estat Escolta a la seva vida. Sí que, realment, a principi de curs tenim les branques complertes però al llarg de l'any a vegades queden llocs lliures.

"Volem crear sinergies amb altres entitats i amb altra gent en el sentit que som una entitat d'aqui de Sant Cugat. La idea seria que "podeu comptar amb nosaltres sempre que vulgueu: demaneu-nos-ho"

Tots els nois i noies del Cau són de Sant Cugat?
No. Hi ha gent de Rubí, de Valldoreix... Segurament també de Cerdanyola. No tothom és d'aquí, jo crec. No és una condició indispensable ser de Sant Cugat per formar part del nostre Cau. S'ha de pagar una quota mensual, això sí, i també els campaments es paguen a part, i llavors sí que és veritat que, per serveis socials, rebem ajuda de l'Ajuntament: amb l'Ajuntament estem bastant compenetrades, i per exemple ens ha cedit el local que tenim des de fa tres anys, al camí de la Creu, número 1, local 3, planta baixa.

Quins valors defensa el Cau?
La companyonia, el respecte, el fet de compartir les coses... Tant a nivell de compartir les coses com en el sentit que jo comparteixo la meva vida i t'expresso com estic. Nosaltres tenim diferents grups i cada nen va passant pels diferents grups. Als esplais, normalment, funciona com que ells són sempre el mateix grup i van pujant tots junts; en el Cau vas canviant, i un any coincideixes amb uns, un altre coincideixes amb uns altres... Llavors, sobretot donem valor al fet de compartir. El primer lema és "Tant com puc", que és donar el màxim de tu mateix quan tens 9 o 10 anys. Llavors hi ha el lema "Sempre a punt", que es tradueix en estar sempre pendent de tot i intentar ajudar i fer el que faci falta. Després hi ha el de "Fem servei", que té a veure amb que, a mesura que ets més gran, doncs també prens consciència d'on estàs i en què pots ajudar. I l'última etapa és "Tot a la recerca d'un camí", que vol dir que tu mateix busquis cap a on vols tirar i què és el que vols fer. I finalment passes a ser Cap.

Quins són els nivells que hi ha?
Hi ha "Castors i Llúdrigues", que és de 6 a 8 anys, "Llops i daines", que és de 8 a 11, "Rangers i Noies-guia", que és 12, 13 i 14 anys, i "Pioners i Caravel·les" que són de 15 a 17 anys. I llavors als 18 i 19 fas de "Truc", que són 2 anys, i llavors passes a ser "Cap".

Quina diferència hi ha entre els Cau i els esplais?
Tenen orígens diferents. Ara esplais i caus s'assemblen molt però el cau també té unes altres metodologies, unes maneres de fer diferent dels esplais i, en tant que és l'únic cau aquí a Sant Cugat, doncs volem donar-lo a conèixer al poble en el sentit de voler fer coses pel poble perquè, realment, som una entitat que volem fer servei en el lloc on estem. Els orígens del cau provenen de la tradició Boy Scout, que com a agrupació la va formar Baden-Powell a principis del segle XX, i era una cosa encarada a que els nois es formessin com a persones i poguessin ser amos de les seves pròpies decisions, i era una cosa una mica més militaritzada, de supervivència... Encarada a espavilar-se. Arran d'això es va fer de noies i al final ha acabat anant junt. Ara hi ha una visió més oberta, no tan estricta: abans era una cosa bastant disciplinària, jo penso, i ara ja no ho és tant. També tenia una tradició religiosa, però va deixar de ser-ho... A Amèrica encara es poden trobar Boy Scouts uniformats que fan el mateix, però aquí a Catalunya ja es diuen Cau, i els Cau són més tirant a la "patxanga". Els Boy Scouts eren respectuosos amb la natura i volien aquest contacte amb ella, i veure com tu sobrevius en ella i quins són els recursos que ella et pot donar, sempre des del respecte per viure en comunió. Ara no és tan disciplinari, és més encarat a la part emocional, jo penso, que potser abans no es donava tant.

Hi va haver una mica de distanciament fa uns anys entre el Cau i la ciutat...
Sí. Va tenir a veure amb el boom de gent que fa uns anys ha vingut a viure a Sant Cugat de fora. Abans era una cosa bastant tancada dins de Sant Cugat però arran de tota la gent que va venir a viure aquí, el cau va créixer més. Va créixer fins al punt que es feien moltes activitats: per Sant Jordi es feia una tirolina, a la Festa de la Tardor també es feien coses... Però hi va haver un any, fa cinc o sis anys, en què molts caps van marxar i l'última generació de Trucs, es van haver de posar de caps. I en tant que el Cau és una cosa que exigeix molta organització, es va deixar de banda aquesta part de fer coses per la ciutat que ara estem intentant recuperar una mica.

Amb aquesta festa del dia 19, quin missatge es vol enviar a la gent de Sant Cugat?
El nostre objectiu és crear sinergies amb altres entitats i amb altra gent en el sentit que som una entitat d'aqui de Sant Cugat. La idea seria que "podeu comptar amb nosaltres sempre que vulgueu: demaneu-nos-ho". Potser necessitem una mica de feedback, en el sentit d'"ei, necessitem això aquest dia", o "col·laborem amb això", no sé. Per exemple: "hem de lluitar perquè posin més zones verdes a Sant Cugat". Doncs: "poseu-vos amb nosaltres en aquest projecte"... Que ens sentim més part del poble perquè la gent ja ens conegui i ja ens hi senti. Però també amb gent normal. Per posar-te un exemple: si necessites un cangur i no saps on anar, doncs vine al Cau, som molts joves que tenim el cap una mica ben posat, i diga'ns alguna cosa i et fem de cangur. No som una cosa super tancada: volem que la gent vingui i que sàpiga com treballem.

Què és el que us impulsa a dur a terme aquesta tasca amb el Cau?
Penso que a mi i a tots el que ens fa il·lusió és que ens agrada estar al Cau perquè és una manera de relacionar-te amb la gent i d'aprendre d'aquesta gent. Jo ho veig una mica com el típic discurs d'amor per tothom però està bé perquè, ara estem parlant amb vosaltres, el Cau Berenguer el Gran ja s'ha posat en contacte amb vosaltres i ara sortim al TOT Sant Cugat i entre tots generem més caliu. I simplement és fer la vida una mica més agradable de tothom que estem vivint en aquest món. El que ens fa viure són les persones que tenim al nostre voltant. Com més persones tens i més bon rotllo hi ha, més a gust estàs. Quan tu estàs bé amb tu mateix és quan pots fer coses pels altres.