Sortint de pagès i arribant a la cuina

La Teresa ha estat de pagès gran part de la seva vida. Tenien un hort amb el seu marit i venien la producció al mercat de Santa Caterina, a Barcelona. Mai havia cuinat perquè era la seva mare la que ho feia i amb una cuina molt poc complicada. Arran d’una pedregada als anys setanta van decidir deixar l’hort i aprofitant que la casa on vivien estava molt ben situada van obrir una granja que posteriorment es va transformar en un restaurant de carn a la brasa.

Sense cap tradició a casa, la Teresa va descobrir la cuina de manera quasi per casualitat. “Vaig començar a cuinar quan vam tancar el restaurant –ens explica– i com que crec que si les coses és fan amb il·lusió i ganes surten bé, m’hi vaig posar”. El fet de cuinar i comprovar que els plats li sortien bons la va animar i va començar a trobar-se a gust. No té massa preferències a l’hora d’escollir un plat. S’atreveix amb tot i li és igual cuinar per dos que per quaranta. “És només un problema de quantitats, d’olles i de ganes de fer-ho”.

Enamorada del sofregit, diu que és la base de la gran part de plats que cuina. Per fer un sofregit que doni el gust que ha de donar al plat cal tenir paciència perquè, si no, el tomàquet domina en el sabor i això no és bo per al conjunt.

Un dels plats que millor li surten són els peus de porc. Si són de confiança, es poden comprar ja bullits, encara que sempre és preferible bullir-los a casa o, si més no, bullir-los de nou perquè quedin ben tous i quan es cuinin es vagin estovant fins que quasi se’n separi la carn de l’os. “És molt important que els peus siguin de qualitat perquè és la que dóna el gust final. –segueix dient la Teresa–. Tots els ingredients han de ser de primera qualitat, si no, el plat podrà quedar bé però mai tindrà el gust que dóna la qualitat dels ingredients”.

La Teresa ha estat una cuinera autodidacta, però el seu interès i el seu amor per la cuina l’han convertida en una cuinera excepcional que, fins i tot, ha participat en el Concurs de Paelles que es fa a Sant Cugat per la Festa Major i l’ha guanyat en alguna ocasió o bé ha quedat entre els primers. “Si la cuina es fa amb dedicació, temps i amor és impossible que no et surti bé tot el que cuines”, aquest és l’únic secret dels fogons, ens diu.

Peus de porc amb llenegues

Elaboració

Si els peus estan ja bullits, bulliu-los al voltant d’una hora més. Talleu la ceba a trossos petits i la sofregiu en una paella amb oli a foc mig. Quan està ben sofregida a foc lent, tireu el tomàquet triturat i deixeu que arribi a quedar ben feta, afegiu un got de vi ranci. Els peus els passeu per una mica de farina i els feu enrossir una mica en una paella. Les llenegues les passareu també per una paella i, finalment, ho ajunteu tot i deixeu que faci xup-xup.

Ingredients

Un peu de porc per persona
Tres cebes grans
Quatre o cinc tomàquets
600 grams de llenegues o barreja de bolets
Vi ranci
Sal
Oli