Taboada: “Estem treballant en una cadira de rodes que es mou amb un casc neuronal”

En tots aquests anys quina és la projecció que heu assolit? 

La resposta depèn de la disciplina. L’àmbit de la fisioteràpia té molt prestigi internacional i ve gent de l’estranger a Catalunya a estudiar a la Gimbernat. En infermeria el prestigi és a escala nacional. Pel que fa a la informàtica, som un centre més dels que hi ha al teixit català, però l’Agència Catalana per a la Qualitat del Sistema Universitari ens ha reconegut per l’excel·lència en ocupabilitat en l’escola d’informàtica: el 100% dels nostres graduats tenen feina abans d’acabar els estudis.

Sí? Doncs és molt bona notícia! 

Sí, i amb contractes que si compares amb l’entorn són molt favorables. 

A més, oferiu formació que unifica  noves tecnologies i l’àrea de salut? 

Aprofitant que tenim la disciplina de salut i la tecnològica. Des de l’Administració catalana fa anys que s’ha potenciat un repensament de l’atenció sanitària fent ús de les tecnologies i més enllà de les aplicacions. És a dir, millorar la relació entre el personal i els pacients i fer el seguiment sent més eficients i reduint costos.

El futur anirà cap a aquesta via? 

Crec que serà una competència més, el metge, l’infermer i el enginyer informàtic seguiran existint, però amb l’obligació de ser eficients. Haurà de ser un bon especialista amb coneixements complementaris. Amb la crisi, no s’han contractat els professionals que s’havien de contractar, però els pacients continuen incrementat-se, el 80% de serveis sanitaris són pacients crònics.

Com a centre de Sant Cugat, quina implicació teniu amb la ciutat? 

Amb l’Ajuntament i l’empresa GFT, amb seu a Sant Cugat, hem promogut un espai aquí d’emprenedoria, Vita. És un espai on convivim amb empreses diferents i pot ser un bon lloc per potenciar la innovació i la investigació que estem fent. Fa un any que està en marxa i estem identificant projectes molt potents per donar servei a la societat. 

Posi algun exemple. 

Estem treballant en un projecte per moure una cadira de rodes amb un casc neuronal, capaç de llegir els pensaments i que donarà servei a persones amb malalties neurodegeneratives que amb el temps no podran moure la cadira. Amb la marca de matalassos Dormity i l’escola de fisioteràpia estem dissenyant un matalàs intel·ligent per reconèixer les característiques de les persones i que doni respostes. També desenvoluparem un projecte per reconèixer el moviment humà amb uns sensors senzills i econòmics que detecten moviments que no es fan bé i que poden provocar patologies o dolors a les persones. Fins ara aquests sistemes eren molt cars i es tracta de democratitzar i que tothom se’n pugui beneficiar. 

I tot això es desenvolupa aquí? 

Sí, i el més important és que estem coincidint amb empreses de tot tipus i colors i estem identificant oportunitats de col·laboració. 

Quins altres plans feu al municipi? 

Tenim un projecte amb l’Angeleta Ferrer, el Pla Farreras i el Leonardo da Vinci. En aquests instituts els nostres estudiants de grau preparen tallers per donar informació als estudiants de secundària i donar-los eines per fer el treball de recerca i per fer la presentació. Són estudiants que treballen amb estudiants i té uns efectes brutals, i ja han passat 500 alumnes de batxillerat!! Amb el Taller Jeroni de Moragas estem fent una app per a usuaris amb síndrome de Down. 

Quina nota posa a Sant Cugat pel que fa a l’oferta formativa? 

A Sant Cugat hi ha ofertes de batxillerat que surten del model clàssic i cicles formatius ajustats a la demanda de les empreses de la zona. La ciutat té una situació privilegiada i, si incloem Bellaterra, que no és Sant Cugat, però està a tres parades de FGC, en poc et plantes a la Universitat Autònoma de Barcelona, el cinquè campus en l’àmbit espanyol. Un santcugatenc, sense haver de desplaçar-se gaire, té accés a una oferta educativa potent i molt innovadora.

Del vostres alumnes, quin nombre provenen de Sant Cugat? 

Molt baix, un 5%, però com que acollim estudiants de fora de Catalunya, alguns s’instal·len a Sant Cugat per proximitat i perquè és una ciutat molt acollidora. Sense voler, construïm ciutat.

En aquests 25 anys, com ha evolucionat l’escola universitària? 

La informàtica és una matèria molt canviant i precisament hem intentat ser sensibles i adaptar-nos a aquests canvis. Un dels reptes d’aquests 25 anys era analitzar com havíem evolucionat i ha estat com el blanc i el negre. Des que vam començar el 1990, quan la informàtica aterrava aquí de manera potent, però sense Internet, ni telèfons intel·ligents, a ara, que la tecnologia està en mans de pràcticament tothom i tot és molt multimèdia. Abans, la tecnologia la manejava gent de les empreses; ara, des de nens fins a avis. 

Com us ha afectat la crisi? 

Som un centre privat i encara que en alguns cursos puntuals sí que ho ha fet, la massa crítica d’estudiants ha crescut. El centre ha fet un esforç de contenir preus i ha ajudat a finançar els pagaments.

Quins objectius té la Gimbernat? 

Estem creixent en cicles formatius amb la porta oberta al mercat laboral i als estudis universitaris en l’àmbit de la salut, amb màsters i postgraus.

Com competiu per atreure alumnes en un món globalitzat? 

Per a nosaltres és obligatori formar els millors professions, però han de ser bones persones i amb ètica. Durant la crisi hem vist gent preparada a les millors escoles amb comportaments reprovables. Ara les escoles de negoci es replantegen que no torni a passar. Molta part de la crisi ha estat per ego.

Fa temps que les universitats d’economia fan ètica i no funciona. 

L’ètica no és perquè hi hagi una assignatura d’ètica, és perquè penalitzes una persona brillant perquè no arriba al mínim d’això i no és competent més enllà de l’assignatura.