Teresa Canas, una santcugatenca que ha fet del teatre la seva vida

La Teresa, com gairebé tots els Canas, està molt vinculada al món de la cultura. En el seu cas, ho està amb el teatre. De fet, diu, “jo vaig néixer fent teatre, vaig fer de nen Jesús a Els Pastorets!”. Sempre ha fet teatre, d’una manera o una altra. Va estar a l’Agrupació Teatral Maragall, de la qual el seu pare n’era director, i als grups de teatre Sant Medir (Barcelona) i L’Endoll (Esplugues).

 

El més curiós és que no decideix professionalitzar-se fins que va ser força més gran: “Vaig ser iaia a l’Institut del Teatre. L’any que em vaig llicenciar va néixer la meva néta”. El seu treball de fi de carrera va ser Antígona, de Jordi Coca. Aquí és on va néixer també la seva companyia de teatre, In-Fusió Teatre. Va començar a dirigir quan, després d’haver estat vivint 20 anys a Barcelona, torna a Sant Cugat i entra a Fila Zero. La seva primera obra va ser Damunt l’herba.

 

M’assegura, però, que està especialment orgullosa de ser, juntament amb Marta Oliva, qui va engegar l’Associació Amants del Teatre. Fa vora d’un any, a través de l’associació, van crear la primera companyia infantil de teatre de Sant Cugat. “És una de les tasques més maques que estic fent. No són tallers, és una companyia, de manera que els nanos poden viure el teatre íntegrament”.

 

La Teresa Canas també és integrant activa de l’Assemblea Nacional Catalana. Ho és des dels inicis: “Vaig muntar el primer acte que va fer l’assemblea al Palau de Congressos”. Està indirectament vinculada a altres entitats de cultura popular, o bé perquè en són part els seus fills o néts, o perquè les va muntar algun dels seus germans. Assegura que és ara, quan ja no ha de patir per tirar endavant el seu fills, que gaudeix més de la seva passió: “El teatre és la meva vida”.