Tomàs (Calendari de Pagesos): "La gent el considera un patrimoni cultural de Catalunya"

Amb el canvi d'any arriba amb força una publicació més que centenària: el Calendari de Pagesos, que l'any vinent celebrarà 160 edicions. El calendari, que es reparteix per tota Catalunya, té en Sant Cugat el seu centre neuràlgic, i és que l'editor, Joan Tomàs, és santcugatenc. El TOT l'entrevista per parlar sobre l'evolució d'aquesta històrica publicació i explicar diferents curiositats d'aquesta.

Com definiria el Calendari de Pagesos?

D'entrada hi afegiria, a la paraula calendari, almanac, registre... Perquè ja no és només un calendari, és molt més, perquè porta informació de molta mena. És molt més que un calendari en el sentit que no porta només el santoral, sinó que té articles d'actualitat, té versos, té una part cultural, també intentem fer difusió de frases fetes catalanes, té càlculs astronòmics, té receptes de cuina, etc. Porta molta varietat d'informació.

En què diria que es diferencia d'un calendari convencional?

D'entrada és un calendari atípic, perquè té 160 anys d'història, sense que s'hagi interromput ni un sol any la seva publicació. De fet, crec que part de la clientela que tenim ja són autèntics col·leccionistes, que compren més el calendari com a element col·leccionable que una altra cosa. De totes maneres, en els últims anys hem procurat convertir-ho en un producte que, al mateix temps sigui molt útil, que porti informació útil, perquè si una cosa acaba sent una relíquia i prou, només ho acabaran comprant els antiquaris. Actualment l'hem actualitzat molt, amb informació que procurem que sigui molt útil, i la prova d'això és que notem que, cada vegada més, el compra una franja de gent més jove i urbana. Això és curiós, cada vegada el venem més en l'entorn urbà que en el món rural. De fet, hi ha menys de la meitat de pagesos a Catalunya que d'exemplars venem. Això vol dir que ja no el compren només els pagesos.

Per tant, no només va dirigit als pagesos.

No, jo crec que actualment ens el compra molta gent que s'adona que ens hem urbanitzat tant que té ganes de tornar a conèixer una mica el món de la pagesia, gent que s'interessa per l'alimentació saludable, pels productes locals de proximitat... Gent que té horts urbans en terrasses, però que en canvi no té coneixements d'agricultura i, per tant, necessita una sèrie de dades que pot trobar en aquest calendari.

En una època de tecnologia, de xarxes socials, etc., per què és necessària una publicació d'aquestes característiques?

Jo crec que precisament per això. En un entorn tan digitalitzat i en el qual es troba tanta informació a través de les xarxes... Molta gent vol tornar a tenir producte que pugui tocar, que tingui a les mans, que sigui a la tauleta del menjador... Tocar paper torna a ser una cosa atractiva, perquè gairebé ja no ho fem. Jo trobo que no és incompatible amb les xarxes. De fet, fa 3 anys, vam crear un compte de Twitter, aquest any ens hem estrenat amb Instagram, que està tenint èxit, però tot i això, seguim venent molt bé. Per quelcom serà. Tenir un producte entre les mans, poder-lo consultar i, sobretot, poder veure la part gràfica... Dona un regust de revista que té 160 anys, i això deu tenir el seu atractiu.

Quina singularitat té l'edició del 2020?

Des de fa ja uns quants anys hem intentat fer una renovació important, incloent-hi articles d'actualitat... Aquest any afegim un pòster de plantes medicinals molt atractiu, és el segon any que col·loquem un calendari de verdures de temporada... I després estem millorant la part gràfica, per fer-la més atractiva, sense perdre el regust antic i el disseny que ha tingut sempre.

L'any vinent se celebren 160 anys de la publicació. Al llarg d'aquests anys, com ha anat evolucionant?

Ha evolucionat molt, sobretot en els últims 5 o 6 anys, que és quan va morir el meu pare i vaig seguir jo amb el projecte. Aquest calendari era dirigit bàsicament als pagesos i portava consells per l'agricultor. Avui dia, l'agricultor està molt informat i pocs consells li pots donar. Per tant, tot l'aspecte dels articles d'actualitat, etc. No anem a aconsellar a l'agricultor, són articles que poden atraure a un públic diferent del pagès. Després, el tema gràfic ha canviat radicalment, ara és molt més atractiu; hem afegit informació molt diferent, com curiositats astronòmiques, curiositats del folklore català, frases fetes, versos, etc. És un producte totalment diferent. Avui dia, si fos el que era fa 10 anys, no tindria ja massa interès, i en canvi, cada vegada s'està venent més.

El 2020 és any de traspàs, com afecta el Calendari de Pagesos?

Afecta en què hi ha un dia més del mes de febrer, però no té massa més implicació. És un tema de quadrar l'any propi, l'any astronòmic amb les estacions de l'any real. Ens pensem que el dia té 24 hores exactes i no és veritat, i per això anem ajustant el calendari. Cada 4 anys es fa una correcció. No té més.

Ara ja ha sortit el Calendari del 2020, com es fa tota la preparació de cada edició?

Això és una roda que no para. En aquests moments, el 2020, per a mi, està a la venda, però ja està oblidat, ara ja comencem a preparar el del 2021. A més, com que serà el 160è aniversari volem treure una edició una mica més especial, en la qual s'expliqui la història des dels seus inicis, que s'expliqui tota l'evolució del calendari, que ens ho pregunten molt. Explicar una mica en profunditat tota l'evolució. Això és una feina de tot l'any. Darrere d'un calendari com aquest hi ha una impremta, hi ha una distribuïdora, hi ha tota una preparació dels articles, dels càlculs astronòmics... Hi ha molta feina, però la fem amb molta il·lusió, i amb moltes ganes de seguir-la.

Després de 160 anys d'edició, com s'encara el futur del Calendari de Pagesos?

Amb molt optimisme, li veig un gran futur. Molta gent ens diu: com pot ser que amb la situació editorial actual seguiu venent aquest calendari? A més, és una publicació per la qual no rebem subvencions i pràcticament no hi ha publicitat. Però jo sempre dic el mateix: Si es ven, és que la gent el compra. I si es compra, jo crec que és, en part, perquè la gent el considera un patrimoni cultural i demogràfic de Catalunya. Ens ho ha dit més d'un client. Ens demanen que no el deixem de publicar. Té futur sempre que sapiguem anar actualitzant la informació, i que es barregi la tradició amb informació útil.