Un eriçó, espècie amenaçada i que cal protegir, es passeja per la Floresta

No és gens habitual veure eriçons per Collserola. És una espècie en perill al Parc Natural de Collserola per les moltes amenaces que pateix i que cal protegir. Uns florestans van veure un exemplar passejant per una carretera de la Floresta i, després de fer unes fotografies i un vídeo, el van deixar al bosc. I és que els atropellaments és una de les principals causes de mort d'aquest animal.

"L’eriçó comú és una espècie que es troba en regressió a Collserola degut a la
progressiva pèrdua d’hàbitat i la fragmentació d’espais oberts a causa de la urbanització, però també l’impacte directe dels atropellaments a la xarxa viària i la fragmentació d’hàbitat que ocasiona aquesta xarxa", explica un estudi del Parc Natural de Collserola sobre l'eriçó a la zona.

Però les carreteres no són l'únic perill per aquests animalons. Si volem mantenir la fauna del nostre entorn, cal tenir present altres actuacions relacionades amb els humans que posen en perill la seva vida. L'estudi del Parc Natural de Collserola va constatar que "l’elevada  
mortalitat observada i la diversitat de causes". És per això que veu necessaris campanyes de sensibilització.

Què fer per ajudar-los?

Més enllà dels atropellaments, els eriçons també són amenaçats pels atacs de gossos, per intoxicacions o per les desbrossades que es fan en jardins o boscos. Des del Parc de Collserola recomanen tenir els gossos sota control quan es va pel bosc, inspeccionar bé els espais de jardins on es vulguins fer treballs i intentar no utilitzar pesticides i herbicides tòxics (els típics pelets que s’utilitzen per al control dels llimacs i cargols pot matar a eriçons  i  altres  animals  com  els  ocells).

A més, és  important que els drenatges i similars estiguin correctament coberts per reixes que permetin el pas de l’aigua però que evitin la caiguda d’eriçons  i  altres  animals.  També  cal  tenir  aquesta  cura  amb les basses artificials, piscines o els dipòsits d’aigua, que sovint tenen parets verticals que impedeixen la sortida dels animals petits.