Vasilyev, refugiat ucraïnès a Sant Cugat: "Els espanyols ajuden molt, però els governs no"

Al Mark Vasilyev la vida se li va girar com un mitjó el passat el 24 de febrer de 2022. Hores abans de la invasió russa a Ucraïna, va gaudir de l'òpera amb els seus amics a Kiev i en cap moment va pensar que aquella nit seria la darrera que viuria en pau al seu país. No pensava que Rússia bombardejaria la capital. Després de viure cinc dies amb la seva mare al pàrquing de casa seva (després de tastar la cruesa de passar la nit al metro de la capital) va agafar un tren fortuït cap a Budapest minuts després de veure com explotava una bomba a la mateixa estació. Un cop allà van marxar cap a Marsella i d'aquesta ciutat van anar en bus cap a Barcelona. D'allà a Sant Cugat, acollits per una família de Valldoreix. Sort que va poder arribar fins aquí, perquè els primers dies de guerra van ser els pitjors moments de la seva vida i el van afectar tant que es va estar tres mesos que no podia sentir el soroll de quan un cotxe tanca la porta perquè li recordava l'explosió d'una bomba. I no diguem res del primer Sant Joan que va viure a Catalunya…

Li ha canviat molt la vida en els últims mesos?

Sí, estic aquí des de fa un any i tres mesos i he canviat moltes coses de la meva vida. Ara estic a la universitat a Sant Cugat i provo de parlar en català.

El parla molt bé!

Estic molt content perquè el meu professor de català, Francesc Carbó, està jubilat i em dona classes gratuïtament. Em compra llibres, anem junts de passeig per Catalunya… Aquest estiu vam visitar Montserrat. També hem estat a Tarragona. Ell m’ajuda molt i estic molt content.

Ara estic estudiant a l’escola d’arquitectura de Sant Cugat. La primera setmana que vaig arribar a la ciutat vaig anar a l’escola d’arquitectura perquè tenia dos anys d’arquitectura a Kiev.

A banda de l'allotjament, com més el va ajudar la família de Valldoreix?

Aquesta família em va ajudar molt per contactar amb el director de l'escola d'arquitectura del Vallès aquí Sant Cugat per poder entrar i continuar els estudis. I la UPC em va ajudar molt per entrar a la carrera.

Vaig estar un any sense entendre res de català perquè només parlava anglès, però, després d'assistir a les classes en català a la universitat, ara puc parlar-lo.

Ara sap més català que castellà...

No, no parlo res de castellà. Vaig prendre la decisió d'estudiar només un dels idiomes perquè per a mi tots dos són molt complicats. I vaig triar el català per la universitat, amics i perquè un professor es va oferir per fer-me classes gratis.

Vull estudiar català perquè és l'idioma d'aquest territori i és molt important estudiar català si estàs a Catalunya per integrar-te amb la comunitat.

És conscient que això que diu no és molt habitual...

Sí, els Erasmus que hi ha la universitat parlen castellà... Per això crec que no pots viure a Catalunya sense dos idiomes: castellà i català. Vosaltres, els catalans canvieu l'idioma quan algú parla català, però nosaltres a Ucraïna si hi ha algú que parla rus no canviem l'idioma perquè entenem que sabrà ucraïnès.

Això m'ha suposat algun problema amb els meus amics, perquè quan canvien al castellà jo no puc canviar perquè no sé l'idioma. Però fins que no tingui un bon nivell de català no començaré a estudiar el castellà.

A Ucraïna i Rússia també hi ha conflicte lingüístic?

Abans de la guerra no tant, però ara, sí. Molta gent que abans parlava rus, ara canvia a ucraïnès.

Aquí a Sant Cugat ha recuperat la felicitat?

Sí, és una ciutat molt tranquil·la i he fet molts amics aquí. La comunitat de Valldoreix i el meu professor de català m'han ajudat molt.

Ha pogut visitar els principals monuments?

Sí, he passejat molt. M'agrada molt l'edifici del Monestir. L'he visitat cinc o sis vegades. A Sant Cugat pel que fa a arquitectura i urbanisme té moltes coses que no té Rubí.

Però, ara visc a Barcelona perquè, com a jove que soc, és millor. Vaig venir a Espanya per Barcelona. El meu cor està a Barcelona. Per això, ara estic molt feliç a Gràcia. En general, m'agrada més Catalunya que qualsevol lloc d'Espanya.

Pel que veig tot el que’ha passat a Catalunya ha estat positiu…

La gent d’Espanya ajuda molt, però el Govern d’Espanya i de Catalunya no tant. Hi ha molts programes per a ajudar a gent d’Ucraïna, però no acaben de funcionar bé.

No?

La UPC ajuda molt i la meva escola també, però els Governs d’Espanya, Catalunya i Ajuntament no tant.

L’Ajuntament tampoc?
A Sant Cugat no hi ha moltes places per estudiar castellà. La meva mare volia estudiar castellà i català i no va poder. És molt complicat trobar una plaça per a refugiats. I penso que és molt important poder estudiar dos idiomes.

Tampoc hi ha activitats per a refugiats ni ajudes de l’Ajuntament. Un cop vam necessitar ajuda per trobar habitatge a Sant Cugat, però no ens van ajudar, tot i que ens va dir que ho farien. La realitat és que vam estar tres dies al carrer i el pis ens el vam haver de buscar nosaltres.

En general a tot Espanya hi ha una burocràcia… Jo estic aquí perquè vull estudiar arquitectura i m’agrada Barcelona i tinc una feina i no necessito ajuda, però hi ha refugiats que tenen nens i no poden anar a treballar tot el dia i necessiten ajuda. I el govern només dona 400 euros per persona durant quatre mesos. O sigui, vam estar un any sense cap ajuda i després ens van donar 400 euros durant quatre mesos. I Catalunya va decidir pagar tres mesos i no quatre…

Tampoc vaig trobar ajudes per trobar un pis social… No necessito un pis gratuït, sinó un pis una mica barat. Necessito una ajuda per poder pagar el pis. Vaig parlar aquí Sant Cugat i em van dir que després de tres anys de viure a Sant Cugat puc posar-me en llista d’espera. Però si ets refugiat…  Recordo que un poble oferia una casa a un poble, però sense possibilitats d’aprendre l’idioma i sense possibilitat de treballar…

Ara ha trobat un pis, no?

Sí, he trobat un pis a Barcelona i vaig ajudar la meva mare a trobar una habitació a Sant Cugat. Però és molt complicat!  Pel que jo he pogut experimentar, aquí Sant Cugat hi ha ajuda però sense ajuda… Podem anar a Casa Mònaco a explicar el nostre problema, però després no hi cap ajuda.

I treballa per poder-lo pagar?

Sí, treballo i estudio. Això és complicat, però ho faig perquè el Govern d’Espanya i la Generalitat no ajuda en res. Crec que s’ajuda més a la gent d’Àfrica que a la gent d’Ucraïna. Ens ajuden amb els documents, però també necessitem una mica de diners. Els ucraïnesos també necessitem ajuda per trobar un pis o un suport econòmic. Tinc amics a França que els paguen 700 euros cada mes. I no parlo d’Alemanya on pots trobar un pis social a Berlín.

No s'està plantejant marxar quan acabis la carrera?

No, no. A mi m’agrada Catalunya. Tinc molts amics a Catalunya. M’agrada el territori i la gent és molt bona. La gent d’aquí ajuda molt. Vaig estar cinc mesos en una casa de Valldoreix. Tinc un professor que fa cursos de català privats gratuïts per mi. Puc estudiar a la politècnica… Els amics… Tots m’han ajudat molt. Estic molt content amb la gent de Catalunya perquè els catalans són molt bona gent i ajuda molt.

Quin sentiment té ara que ja no es parla tant d’Ucraïna per la guerra d’Israel i Palestina?

Faig molts projectes voluntaris d’arquitectura a Ucraïna i un d'aquests ha sigut crear un edifici a l’escola per a nens refugiats d’Ucraïna a un poble prop de Kíev. Doncs, després de 2 anys de guerra em diuen que Europa no té tantes ganes d'ajudar com els primers mesos. Dos anys és molt… Tot Europa està molt cansada de la guerra... Però jo penso que Europa no hauria de deixar d’ajudar a Ucraïna, perquè la guerra està passant en territori europeu. Si Ucraïna no guanya, la guerra pot arribar a Polònia, els països bàltics… És molt important que els europeus entenguin que estem protegint les fronteres d’Europa. Per això necessitem ajuda perquè si no guanyem, poden bombardejar Bulgària, Budapest, etc. És molt important que la Unió Europea entengui que la guerra d’Ucraïna afecta tota Europa. Però tampoc entenc com és que ara es fan guerres per un tros de territori…

El seu somni per Ucraïna és veure-la dins la Unió Europea, en pau i reconstruïda?

Sí. Penso que el futur d'Ucraïna serà com el de Corea del Sud i Corea del Nord. Tot i que espero que al final recuperem tots els nostres territoris. No vull pensar que Rússia vulgui agafar el nostre territori… I, per això, si guanyem, els recuperem tots. Veig un futur molt pròsper per a Ucraïna. D’aquí 15 o 20 anys. Tenim molt potencial agrícola, intel·lectual i tecnològic.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.