Veïns de La Floresta acullen joves migrants a casa seva

Acollir a casa joves migrants que han hagut de marxar d’un centre de menors en fer els 18 anys. És el projecte d’un grup de veïns de La Floresta amb l’objectiu d’integrar-los al barri i donar-los un temps afegit perquè es formin i puguin emprendre una vida digna. La idea va sorgir del Manel Berenguer, florestà i treballador d’un centre d’emergència per a menors estrangers, que ho va portar a l’entitat La Floresta contra les Fronteres.

“Hi ha unes quantes realitats difícils de digerir. El sistema falla per tot arreu”, lamenta Berenguer, que explica que havien de fer fora molts nois per falta d’espai quan complien els 18 anys: “Els acomiadàvem amb un entrepà, una abraçada i un mapa de Barcelona”.

Un sistema que falla i que deixa desemparats molts nois sense els recursos necessaris per tirar endavant ni cap xarxa de contactes que els pugui donar suport. Uns nois que han deixat el seu país i han arribat sols a un món diferent, sense els pares ni referents adults i amb un racisme social i institucional molt present. "Estava molt cremat pel què veia i vam decidir començar a organitzar-nos", apunta Berenguer.

Crear vincles

Aquesta realitat posava molt difícil la integració dels nois en la societat. Per això, van decidir impulsar amb altres veïns unes parelles lingüístiques. Un grup de voluntaris es dedicava a parlar amb els joves quan encara estaven al centre, conversaven amb ells i es creava un vincle. Era el primer pas per a un acolliment posterior.

"D'aquesta manera, quan el noi sortia del centre i anava per la Floresta, ja coneixia gent", explica Berenguer. Tan senzill com anar pel carrer i que algú et saludi i que quedin enrere les mirades de desconfiança. Crear una xarxa perquè quan han de deixar el centre, no se sentin tan sols i tenir algú amb qui parla.

A més, des de La Floresta Contra Fronteres també van impulsar esdeveniments populars, paellades... i fins i tot alguns dels nois van participar en la cavalcada de Reis. El seu objectiu és aconseguir socis per poder afrontar totes les despeses i poder exportar el projecte a Sant Cugat.

Un acolliment positiu

En aquest context, veïns del barri es van oferir a acollir de manera temporal a alguns dels nois que havien de deixar el centre. També els faciliten cursos de català i castellà i formació, a través de l’Escola d’Adults de Sant Cugat. “L’acollida ha de ser una experiència positiva per tothom. Està funcionant molt bé amb persones grans que viuen soles i els sobra espai. Ells ofereixen un lloc per viure i reben ajuda per carregar la compra, encarregar-se del jardí...”. 

"L'objectiu de les acollides és que sigui temporal i perquè s'emancipin. És un temps extra perquè el noi pugui aixecar el vol i fer la seva vida dignament", explica Berenguer, que afegeix que és un suport global i un acompanyament emocional.

"L'acollida no ha de ser un sacrifici, sinó una experiència positiva"

"L'acollida no ha de ser un sacrifici, sinó una experiència positiva", destaca Berenguer, que afegeix: "L'acolliment ha de ser recíproc, el noi no ve a ser mantingut. Fem un contracte d'acollida que les dues parts exposen que esperen i el compromís dels dos. El vincle que es crea des de la reciprocitat és molt millor".

Per ara tenen tres persones que acullen nois, dos dels quals de manera indefinida.

Trencar l'estigma

A banda d'ajudar als nois a desenvolupar la seva vida, tant l'acollida com les parelles lingüístiques i altres activitats que organitzen tenen l'objectiu clar de facilitar la integració i trencar l'estigma que tenen aquests joves en gran part de la societat. Berenguer explica que el fet de conèixer les persones permet trencar aquests prejudicis i a crear una comunitat molt millor.

"Per exemple, quan el Yousef (un dels nois) passava per la plaça de La Floresta, molta gent se'l quedava mirant. Ara que ha participat en actes populars i està en una casa, quan creua la plaça la gent el saluda i parla amb ell. És la màgia de La Floresta", celebra.

L'emancipació

Una de les grans dificultats amb les que es troben els joves que arriben al país és la dificultat per aconseguir permisos de residència i de treball i, encara més, trobar una feina. És un pas imprescindible perquè els nois puguin desenvolupar la seva vida. Per això també es formen i aprenen la llengua.

Una de les iniciatives paral·leles ha nascut a La Florestina, la cervesa artesana del barri. El col·lectiu s'ha sumat a un projecte europeu en què cerveseries artesanes destinen part dels seus ingressos a entitats socials que treballen amb la migració. És el cas de La Florestina, que destina el 19% dels ingressos d'una de les seves tirades a La Floresta Contra Fronteres. A més, diversos dels joves migrants hi estan col·laborant activament.

Portar al projecte a Sant Cugat

L’objectiu de Berenguer seria exportar el projecte a Sant Cugat, ja que es podrien trobar moltes més cases l’acollida. És per això que fa una crida a entitats, particulars o el mateix Ajuntament perquè porti la iniciativa a Sant Cugat i es pugui donar sortida a més joves. I és que són molts els nois que en complir 18 anys es queden totalment desemparats i, acollir-los temporalment en cases particulars, permetria oferir-los aquest temps extra, al mateix temps que integrar-se a la societat i trencar els prejudicis de molta ciutadania.

A més, des de La Floresta Contra Fronteres fan una crida a la ciutadania perquè es faci sòcia de l'entitat i hi col·labori econòmicament amb una petita quota mensual. I és que els acollidors han d'assumir de la seva butxaca les despeses de manutenció. I també serviria per poder donar una paga simbòlica als nois fins que trobin feina, perquè puguin agafar el transport públic o prendre alguna cosa amb els amics al bar.

Treballar amb adolescents

Una de les realitats amb les que s'ha trobat Manel Berenguer durant els mesos que fa que treballa en un centre de menors és que els nois que arriben tenen una imatge idealitzada de la vida aquí. "Es genera una fantasia en què molta gent és partícep, des de les màfies que els porten fins a coneguts que tenen aquí", apunta. "Venen molts nois amb la idea de ser uns herois i tornar a casa com a triomfadors".

Una de les primeres feines és fer-los prendre consciència de la situació real: "Es topen amb una realitat que no volen creure i es van enfadant amb el món". Una reflexió que ha fet Berenguer és que la principal característica de la seva feina és que treballa amb adolescents, tot i que la part cultural també hi és: "Agafes qualsevol adolescent d'Espanya, te l'emportes a un país estranger sense cap referent adult i acaba igual". Així, veu les mateixes il·lusions, somnis, pors i desconfiança que tindria qualsevol nen de 14 anys que ha fet milers de quilòmetres tot sol per guanyar-se la vida i arriba a un lloc que no és com li explicaven.

Berenguer és conscient de l'estigma que té el col·lectiu de menors migrants i els prejudicis racistes de part de la societat. "Tots venen a buscar-se la vida. Venen amb molt bones idees, però la vida és molt puta i les experiències poden ser molt negatives i perds el nord i els referents adults i potser acabes robant carteres. Però dels més de 800 nois que he conegut, ningú ha vingut pensant en robar. Tots volen guanyar-se la vida bé", sentencia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.