Victòria Camps obre la Setmana de la Gent Gran: "L'envelliment és una oportunitat"

La vintena edició de la Setmana de la Gent Gran ha arrencat aquest dilluns 28 de setembre a la Sala Clavé de La Unió santcugatenca amb una xerrada de la filòsofa santcugatenca Victòria Camps. La conferència, titulada Què fer per envellir bé. Claus per un envelliment de qualitat, és la principal novetat d'aquesta edició i ha versat sobre tres eixos: com definim la tercera edat i a qui representa, la vellesa com a construcció social i personal, i el paper de les administracions locals respecte a la gent gran.

Més info: Sant Cugat reivindica un envelliment amb drets en la vintena Setmana de la Gent Gran

Més info: Victòria Camps: "Sense l'esperança, la crítica al que no funciona no serveix"

L'acte ha comptat amb la presentació de la regidora de Gent Gran, Esther Madrona (ERC), que ha repassat la trajectòria de Camps. 

El manifest de la Taula de Gent Gran

Abans de la xerrada, representants de la Taula de la Gent Gran han posat el punt d'inici a la setmana llegint un manifest. En el text, s'ha defensat que envellir no és sinònim de precarietat i que les persones grans volen continuar presents a la vida pública, "actius i participatius". "No ens jubilem de la vida, només de la feina", han recollit. També han afirmat que "envellir en dignitat ha de ser un dret, no pas un privilegi".

El concepte de tercera i quarta edat

Camps ha començat qüestionant l'expressió tercera edat, que considera que s'ha quedat curta perquè l'envelliment és cada cop més llarg. Segons la filòsofa, el terme aplega gent massa diversa: "Tothom carrega la motxilla de tota una vida, el caràcter, les preferències, la trajectòria familiar i laboral. Per això, pensar que tothom envelleix igual és un disbarat", ha afirmat.

La filòsofa ha defensat entendre la vellesa com un procés sense una edat d'inici fixa. Ha recordat que l'edat de jubilació respon a un "criteri estadístic" que es remunta a l'època Bismarck. En aquest sentit, ha apostat per una jubilació lliure i progressiva i adaptada a cada feina.

La seva proposta és reservar el terme tercera edat per a les persones grans autònomes i actives. La quarta edat designaria l'última etapa de la vida, marcada per la dependència, on entren en joc "l'obligació de cuidar i el dret a ser cuidat". Camps ha evocat Ciceró i la seva obra sobre la vellesa, que la presentava com una etapa de serenor i saviesa acumulada. Ha reivindicat l'envelliment actiu, que va més enllà del lleure i entén la persona gran com un agent social amb molt per fer.

Aquest paper actiu implica guanyar-se la visibilitat i participar en la vida pública. Camps ha posat com a exemple Maricarmen Abascal, la veïna de 87 anys desnonada recentment del pis del barri madrileny del Retiro on vivia des de petita, que ha lluitat per canviar la llei que ho ha fet possible. Segons la filòsofa, la seva tossuderia l'ha convertit en una icona de la lluita per l'habitatge.

Una construcció social i personal

El segon eix ha girat al voltant de la idea que l'envelliment és una construcció social, dit amb paraules de la filòsofa: "La manera com la societat tracta les persones grans determina què són". Recollint Simone de Beauvoir, Camps ha lamentat que la vellesa continua sent una "qüestió silenciada" i ha cridat a combatre l'edatisme, els prejudicis, l'infantilisme i el paternalisme.

També ha criticat la medicalització i ha demanat que la medicina pensi més en com facilitar la vida de les persones amb malalties cròniques. "Alleujar aquest patiment és una obligació de la societat", ha expressat.

D'altra banda, també ha posat el focus en la part individual de la vellesa i en com planificar-la. Camps n'ha assenyalat tres àmbits: la salut, a través de l'autocura; les finances; i l'amor, entès en sentit ampli, de la salut mental a l'amistat. Sobre la soledat no desitjada, ha advertit que pot ser dura fins i tot per a qui té recursos: "S'ha d'aprendre a viure sol, però no s'ha d'estimar la soledat". 

Pensar globalment, actuar localment

En l'últim bloc, la santcugatenca ha subratllat el paper clau dels Ajuntaments pel que fa a l'impuls de polítiques públiques tangibles. "Envellir també depèn d'on ens trobem, no és el mateix una gran ciutat que un poble o una ciutat com Sant Cugat", ha deixat clar. Així mateix, ha fet valdre la tasca de la Taula de la Gent Gran com a "agent transformador": "Sou aquestes associacions les que feu de pont, les que observeu els problemes i els traslladeu a les administracions". 

Com a últim punt, Camps ha proposat que, igual que s'ha fet amb la perspectiva de gènere, s'incorpori una perspectiva d'edat a totes les polítiques, és a dir, que davant de cada decisió, es reflexioni sobre com afectarà el benestar de la gent gran.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.