Vilaró (periodista): "La regressió de drets està fent que hi hagi més gent mobilitzada"

Dani Vilaró és periodista especialitzat en drets humans i escriptor i ha treballat en diversos mitjans de comunicació, ONGs i a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Actualment, és el director de comunicació d'Amnistia Internacional Catalunya. Durant la 40a edició de la Universitat Internacional de la Pau, el santcugatenc va oferir una xerrada sobre 'com el poder ataca les contranarratives: repressió de mobilitzacions socials i dret a la protesta'.

Què entenem per "contranarrativa" en el context polític i social actual?

És tota aquella oposició de la societat civil organitzada, les entitats o els moviments socials al discurs que genera el poder polític o públic. És una crítica o desacord al poder, i el problema és que genera una resposta repressiva de les autoritats contra el dret de protesta, el dret de reunió o diferents formes d'expressió amb l'objectiu d'intentar-los silenciar i que no es puguin expandir.

Quines formes de repressió són més habituals quan sorgeixen discursos que qüestionen la narrativa oficial?

Hi ha diferents formes, algunes més subtils i d'altres més extremes i en forma de violència, és a dir, hi ha una graduació. Per exemple, en les manifestacions, hi ha regulacions excessives o normatives complexes i restrictives que dificulten poder dur a terme la manifestació, desincentivant la protesta. D'altra banda, hi ha mecanismes més extrems, com l'ús excessiu de la força policial, i és que des d'Amnistia Internacional Catalunya hem detectat un augment de la militarització de la Policia, ja que adquireixen material antiavalot més enllà d'una simple porra. Són materials que es podrien qualificar de tortura, com porres amb pues o altres materials més sofisticats.

Hi ha altres mecanismes?

Sí. Desautoritzar la protesta estigmatitzant aquelles persones que expressen una oposició amb l'etiqueta de terrorista o fins i tot, posar el focus de la manifestació en els disturbis, els avalots o els fets violents sense tenir en compte la legitimitat del que es demana o el fons de la protesta. També s'utilitza mecanismes de vigilància, amb l'ús de tecnologia de reconeixement facial per monitorar, registrar o identificar els manifestants, provocant la por d'assistir de manifestants.

"Actualment, vivim una regressió mundial dels drets adquirits i de tot allò que s'havia establert a partir de la Segona Guerra Mundial"

Per què creu que les contranarratives suposen una amenaça per al poder establert?

Perquè el qüestionen. Actualment, vivim una regressió mundial dels drets adquirits i de tot allò que s'havia establert a partir de la Segona Guerra Mundial, quan va aparèixer el dret internacional. Arran aquesta guerra va néixer tot un sistema internacional de drets humans i la Declaració Universal dels Drets Humans, amb l'objectiu que hi hagués normes que garantissin els drets i poder exigir i reclamar que els estats els compleixin. Ara això està començant a trontollar de nou, amb l'arribada de governants que tenen una agenda antidrets, fent una regressió d'aquests o volent-los eliminar o evitar que s'expandeixin, i això està provocant que hi hagi més gent al carrer. Aquesta regressió de drets està fent que hi hagi més gent mobilitzada, activa i al carrer i això provoca una resposta del poder en forma de repressió per intentar que no vagi a més, ja que els agrada que se'ls discuteixi.

Pot posar exemples?

Hem vist a Hongria que les autoritats van intentar prohibir el Dia de l'Orgull LGTBI+, anunciat que multarien a tothom que assistís. També hi ha hagut respostes repressives i amb una violència extrema a Colòmbia, amb bastants morts, o a Xile, on més de 400 persones van perdre l'ull després de l'ús de material perillós com les bales de goma. No fa falta tampoc anar tan lluny, i en el mateix estat espanyol hem vist l'ús de la violència en protestes vinculades amb la independència de Catalunya o en manifestacions a favor de Pablo Hasél. Del que deia de la militarització de la policia, darrerament hem vist com l'exercit dels Estats Units ha participat en manifestacions a Califòrnia de gent que intentava frenar les deportacions de persones migrants.

I quin paper juga el poder judicial en tot això?

Hauria d'intentar garantir les lleis, l'ordenament jurídic i els drets humans, i no oblidem que la protesta, la llibertat d'expressió o el dret de reunió o manifestació són drets fonamentals. Però és veritat que en alguns països, el poder judicial està molt alineat amb el poder. Tornant al que deia abans, a Hongria, els jutges van decidir que era constitucional aquelles lleis repressives cap al col·lectiu LGTBI+. No sempre es pot confiar en el poder judicial, tot i que hauria d'intentar mantenir-se independent, fent complir les lleis i els tractats internacionals. El poder judicial d'Hongria no pot fer això perquè té un pacte internacional amb els drets socials i hi ha una norma superior per sobre la normativa estatal. Preocupa la deriva d'aquest poder judicial que cada cop està més escurat a les posicions extremes d'alguns governs...

"Els mitjans de comunicació haurien d'intentar qüestionar el relat oficial"

Quina relació hi ha entre discurs dominant, els mitjans de comunicació i el control social?

Molts cops, els mitjans de comunicació compren l'argument oficial, sense tenir en compte els moviments socials, i és que els mitjans haurien d'intentar qüestionar el relat oficial. Com deia abans, moltes vegades es posa el focus en els disturbis o incidents d'una manifestació i no en el problema social que es vol visibilitzar a través de la protesta, que també hauria de formar part del relat que transmeten els mitjans de comunicació. En moltes ocasions, el motiu de la protesta queda minimitzat o ocult en detriment dels aparadors trencats o els contenidors cremats, però els mitjans de comunicació tenen una funció i una responsabilitat social i haurien d'explicar també el malestar i les causes de la manifestació. Soc crític amb els mitjans perquè moltes vegades falta context o voluntat d'explicar el perquè del conflicte, i no només els disturbis que van molt associats al discurs dominant del poder.

Es modelen o manipulen llavors les narratives a través dels mitjans tradicionals?

No es manipulen, però sí que els mitjans de comunicació tradicionals estan alineats i formen part del sistema i compren la narrativa del poder, però perquè també són poder. És complicat que els mitjans siguin 100% objectius, però sí que demano al periodisme certa responsabilitat i funció social, i últimament es perd en pro de l'espectacularitat i de l'alineament del poder i de grans empreses que dominen grups de comunicació. I llavors, el relat que arriba a la població va en contra del dret de protesta i d'oposició, i és més fàcil que la gent accepti com inevitable la retallada de drets.

Parla llavors d'una criminalització de la protesta en l'àmbit legal, mediàtic i policial?

Sí, és una ofensiva en molts àmbits i global. És molt difícil fer oposició, però actualment hi ha molta gent al carrer i l'única manera de frenar tota aquesta retallada de drets és amb més mobilitzacions i amb una societat civil organitzada. La gent està començant a ser conscient del que passa i per exemple, en diferents llocs del món hi ha una ofensiva legislativa per limitar o no ampliar els drets del col·lectiu LGTBI+, i per això la gent està omplint els carrers.

Quines estratègies creu que estan funcionant actualment per defensar el dret a la protesta?

Recuperant el Dia de l'Orgull LGTBI+ d'Hongria i la manifestació que va haver-hi a Budapest, que va estar prohibida pel govern de Viktor Orbán, es va activar un corrent de solidaritat europeu i molta gent va viatjar a Budapest per poder participar. Aquesta solidaritat, que va transcendir més enllà de l'àmbit estatal, és una via interessant per mostrar al govern d'Hongria que hi ha una comunitat internacional mobilitzada que vol protegir els drets humans. El missatge era: "Si ens unim, podem resistir". La clau és no abandonar el carrer, perquè, sinó, ho perdrem tot i s'aniran aprovant lleis que aniran laminant els drets.

"Tot i que es diu que la mobilització social no serveix per a res, hi ha molts exemples en la història que demostren que els moviments socials donen el seu fruit"

Quin paper té la ciutadania en la defensa de la llibertat d'expressió i de protesta?

Tot i que es diu que la mobilització social no serveix per a res, hi ha molts exemples en la història que demostren que els moviments socials donen el seu fruit: el vot femení, la lluita contra la segregació dels Estats Units o el dret de l'avortament són alguns dels drets conquerits al carrer. La ciutadania té un paper fonamental i no ha de mirar cap a una altra banda, sinó que ha d'intentar activar-se i intentar fer el que pugui.

Quin paper tenen l'art, la cultura o l'activisme creatiu en aquesta resistència?

Tenen també un paper clau. Hem vist també exemples de repressió cap a qüestions més creatives. Com comentava abans, en l'estat espanyol hi ha hagut atacs a col·lectius de músics, sobretot a rapers, que intentaven combatre idees i han estat reprimits amb penes de presó per les seves lletres. La creació artística forma part de dret fonamental de llibertat d'expressió i no s'hauria de reprimir, tot i que en molts països veiem que un poeta ha estat reprimit per fer un vers contra el seu rei (com va passar al Iemen) o que un artista ha estat reprimit per fer un mural (com va passar a la Xina). El poder té por de la creació artística, perquè expressa i té la capacitat d'arribar a nous públics i de crear noves narratives.

Com poden les contranarratives guanyar legitimitat davant el discurs oficial?

Cal imaginació i, a vegades, anar més enllà d'una manifestació. Els moviments socials ho tenen en compte i intenten noves formes de mobilitzar-se més imaginatives, més lúdiques. Aquest impuls creatiu és bo per desactivar els discursos dominants que associen injustament la protesta amb la violència.

"El poder utilitza el relat per desactivar la protesta i les organizacions socials busquen diferents estratègies per poder donar una resposta"

Es pot parlar d'una "guerra pel relat"? Qui l'està guanyant?

Evidentment. El poder utilitza el relat per desactivar la protesta i les organitzacions socials busquen diferents estratègies per poder donar una resposta. No hem d'oblidar, però que també hi ha grups de pressió amb un rol important. El tema de l'habitatge és un dels moviments socials que més impuls té ara en l'estat espanyol per la seva problemàtica d'accés, i a part de sortir al carrer, és important anar a governants i legisladors per fer propostes i actuar com un actor polític més. I alguns moviments socials s'han adonat que no només els toca ser part de la resistència, sinó que també cal un treball de contacte amb les autoritats i d'intentar convèncer-los. Així que és igual d'important estar al carrer com intentar incidir en la política.

Quin paper tenen les xarxes socials com a espai de resistència o, per contra, de vigilància?

Quan van esclatar van ser un instrument molt important, ja que van poder combatre el relat que llançaven els mitjans tradicionals i van tenir un rol clau en la circulació d'informació no controlada o d'informació institucional. Les xarxes socials, però, han evolucionat, amb el control de grans magnats, que podem dir enemics del poble, com Elon Musk amb X o Mark Zuckerberg amb Meta. No tinc clar si les xarxes socials són un aliat o un enemic, però és veritat que hi ha moviments socials que encara les utilitzen per donar guerra.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.