Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El seu testimoni dóna compte de com van ser les primeres immigracions en aquest barri i de com, de mica en mica, va anar canviant i evolucionant fins el que és avui en dia.
Com va arribar a les Planes?
Va ser a través d’un amic del meu marit, que ens va dir que ens trobaria una casa per viure, perquè nosaltres aleshores estàvem rellogats a Barcelona. I vam venir a les Planes, a Can Cases.
Recorda quan va ser?
L’any no me’n recordo, però devia tenir entre 35 i 40 anys. Vam venir com a masovers. I estàvem sols. Les rates voltaven, els gats també, no ho vulguis saber... Fins que el propietari va venir i va fer tota la casa nova. Tenia 7 o 8 habitacions, i llogava les habitacions, Aquella casa encara existeix.
Què va venir després?
Allà vam estar-hi dos anys. En aquells dos anys el meu marit va conèixer el propietari de Can Flo, que ens va vendre un terreny. I en aquell terreny, a més de fer la nostra casa, el meu marit es va dedicar a construir-ne d’altres, cases petites, encara n’hi ha algunes. A la nostra hi viu el meu nét.
És a dir, que el seu marit va ser una de les persones que van construir diverses de les cases que hi ha avui a les Planes!
Sí. Però fixa’t. A la primera que van venir, pobra dona, havien de dormir amb paraigües, plovia més a dins que fora!
Expliqui’m, què més recorda d’aquells primers anys a les Planes?
Bé, aleshores ja hi havia la Vicenta, del bar La Vicenta, hi anàvem a prendre el cafè, o el que fos. També recordo que el meu home i jo vam obrir el camí que hi ha entre les Tres Torres i Can Cases. Pensa que tot era terra i muntanya, no hi havia camins. Per pujar de la Mata a Can Cases havies d’anar amb un bastó per anar apartant les herbes per no punxar-te.
Ha canviat molt les Planes des d’aleshores?
Moltíssim. Perquè te’n facis una idea, quan jo vaig venir, quan plovia no podies sortir de casa del fang que hi havia. El pa el compràvem a la Vicenta, a qui li portaven cada dia de Vallvidrera. I a baix, a la Mata, també hi havia un senyor que tenia una petita adrogueria. A baix també hi havia una pista on la gent venia a ballar els diumenges, amb música de la ràdio.
També s’hi feia ball!
Sí. I llavors a ca la Vicenta, un any per Sant Joan van venir tres o quatre senyors de Barcelona que tocaven instruments. Així que a les Tres Torres vam començar a ballar. Havíem arribat a ballar 7 o 8 persones, fins a les sis del matí.
L’origen de la Festa Major ben bé!
També recordo que no vam tenir capellà durant força temps. Fins que no va venir el que passava és que no sabíem si era diumenge o si era dilluns, perquè com tothom treballava a casa, per a nosaltres tots els dies eren iguals.
Vostè no és d’aquí. D’on va venir?
Jo vaig néixer a la Selva del Camp, a la demarcació de Tarragona. Allà va néixer la meva filla gran i una altra filla que va morir. Nosaltres precisament vam venir a Barcelona perquè la meva filla va estar durant molts mesos a l’hospital.
Encara hi viu a les Planes?
Ara ja no. Ara visc a Rubí, a casa de la meva filla gran. Durant els últims 14 anys hi vaig estar vivint, a casa del meu fill i la meva jove, fins que vaig anar a Rubí. Un cap de setmana hi vinc, l’altre vaig a Sant Cugat, on viu la meva altra filla... Però quan torno a les Planes em sento com si fos a casa.
Biografia
La Teresa és natural de la Selva del Camp (Tarragona). Cap a l’any 1957 va venir a viure a les Planes, i va ser una de les poques pobladores d’aquest barri. Va començar fent vida com a masovera, però pocs anys després, juntament amb el seu marit, es va construir la seva pròpia casa. En aquestes línies explica, entre d’altres, com van ser les primeres festes i els primers locals, i com obrien camins entre una casa i una altra.
Com va arribar a les Planes?
Va ser a través d’un amic del meu marit, que ens va dir que ens trobaria una casa per viure, perquè nosaltres aleshores estàvem rellogats a Barcelona. I vam venir a les Planes, a Can Cases.
Recorda quan va ser?
L’any no me’n recordo, però devia tenir entre 35 i 40 anys. Vam venir com a masovers. I estàvem sols. Les rates voltaven, els gats també, no ho vulguis saber... Fins que el propietari va venir i va fer tota la casa nova. Tenia 7 o 8 habitacions, i llogava les habitacions, Aquella casa encara existeix.
Què va venir després?
Allà vam estar-hi dos anys. En aquells dos anys el meu marit va conèixer el propietari de Can Flo, que ens va vendre un terreny. I en aquell terreny, a més de fer la nostra casa, el meu marit es va dedicar a construir-ne d’altres, cases petites, encara n’hi ha algunes. A la nostra hi viu el meu nét.
És a dir, que el seu marit va ser una de les persones que van construir diverses de les cases que hi ha avui a les Planes!
Sí. Però fixa’t. A la primera que van venir, pobra dona, havien de dormir amb paraigües, plovia més a dins que fora!
Expliqui’m, què més recorda d’aquells primers anys a les Planes?
Bé, aleshores ja hi havia la Vicenta, del bar La Vicenta, hi anàvem a prendre el cafè, o el que fos. També recordo que el meu home i jo vam obrir el camí que hi ha entre les Tres Torres i Can Cases. Pensa que tot era terra i muntanya, no hi havia camins. Per pujar de la Mata a Can Cases havies d’anar amb un bastó per anar apartant les herbes per no punxar-te.
Ha canviat molt les Planes des d’aleshores?
Moltíssim. Perquè te’n facis una idea, quan jo vaig venir, quan plovia no podies sortir de casa del fang que hi havia. El pa el compràvem a la Vicenta, a qui li portaven cada dia de Vallvidrera. I a baix, a la Mata, també hi havia un senyor que tenia una petita adrogueria. A baix també hi havia una pista on la gent venia a ballar els diumenges, amb música de la ràdio.
També s’hi feia ball!
Sí. I llavors a ca la Vicenta, un any per Sant Joan van venir tres o quatre senyors de Barcelona que tocaven instruments. Així que a les Tres Torres vam començar a ballar. Havíem arribat a ballar 7 o 8 persones, fins a les sis del matí.
L’origen de la Festa Major ben bé!
També recordo que no vam tenir capellà durant força temps. Fins que no va venir el que passava és que no sabíem si era diumenge o si era dilluns, perquè com tothom treballava a casa, per a nosaltres tots els dies eren iguals.
Vostè no és d’aquí. D’on va venir?
Jo vaig néixer a la Selva del Camp, a la demarcació de Tarragona. Allà va néixer la meva filla gran i una altra filla que va morir. Nosaltres precisament vam venir a Barcelona perquè la meva filla va estar durant molts mesos a l’hospital.
Encara hi viu a les Planes?
Ara ja no. Ara visc a Rubí, a casa de la meva filla gran. Durant els últims 14 anys hi vaig estar vivint, a casa del meu fill i la meva jove, fins que vaig anar a Rubí. Un cap de setmana hi vinc, l’altre vaig a Sant Cugat, on viu la meva altra filla... Però quan torno a les Planes em sento com si fos a casa.
Biografia
La Teresa és natural de la Selva del Camp (Tarragona). Cap a l’any 1957 va venir a viure a les Planes, i va ser una de les poques pobladores d’aquest barri. Va començar fent vida com a masovera, però pocs anys després, juntament amb el seu marit, es va construir la seva pròpia casa. En aquestes línies explica, entre d’altres, com van ser les primeres festes i els primers locals, i com obrien camins entre una casa i una altra.