Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Mengem bé?
En general, no gaire, ja que no tenim en compte la qualitat de l’aliment ni els nutrients que aquest ens aporta. Mirem més que ens agradi, mengem amb presses i qualsevol cosa.
Quins hàbits hauríem d’adquirir?
Mastegar bé l’aliment per no sobrecarregar el sistema digestiu i assimilar bé els seus nutrients, menjar tranquils sense televisions ni disputes, gaudir del sabor original dels aliments sense emmascarar-lo amb tantes salses i condiments i menjar productes el més frescos i naturals possibles. Menjar bé és donar la importància que mereix a l’acte de nodrir-nos. El que ingerim forma la qualitat de la nostra sang. Si mengéssim aliments que alcalinitzen la sang no patiríem tantes malalties, però la majoria del que mengem fa la sang més àcida i això obre la porta a malalties i desequilibris.
Què és l’alimentació energètica?
Consisteix a saber quina energia té cada aliment per així poder menjar el que necessitem en cada moment i aconseguir l’estat que volem. Saber si un aliment relaxa o activa, si refresca o escalfa... Per exemple, si estic molt nerviosa buscaré un aliment que em relaxi i no un que m’alteri més. Sabent això puc escollir amb llibertat allò que m’ajuda a estar bé en cada moment del dia. Cada aliment incideix sobre un òrgan i cada òrgan alberga una emoció.
Segons l’alimentació energètica, quins aliments són nocius i quins són més beneficiosos?
Els aliments més beneficiosos són aquells que tenen capacitat de germinar, de crear vida, com les llavors (cereals integrals, llegums, fruits secs, llavors oleaginoses, germinats, fruites i verdures). Per exemple, si jo planto un gra d’arròs integral, amb el temps creixerà una planta, però si planto un gra d’arròs blanc o una farina no creixerà absolutament res. Si vull vitalitat he de prendre aliments que me la donin. Els més nocius són aquells que biològicament s’acumulen en el nostre cos com els productes animals (llet, formatge, ous, carns, embotits...). La llet de vaca és boníssima per a un vedell perquè està precisament concebuda per a ell, de la mateixa manera que la llet materna alimenta un nadó. Però en l’ésser humà s’acumula en artèries i teixits tous creant toxines .
En aquest reportatge tractem el tema del menjar ecològic, de proximitat. Vostè creu en aquesta filosofia?
Fa 15 anys que consumeixo ecològic i ho noto en la salut, i en el fet que fa 15 anys que no trepitjo una farmàcia ni vaig al metge. La meva medicina és l’alimentació i amb aquesta regulo qualsevol desequilibri.
Què aporta el menjar ecològic que no aporti el convencional?
Aporta nutrients, cosa que l’alimentació no ecològica gairebé no en té. També ens aporta consciència sobre l’aliment i com està tractat, es respecta el temps de creixement, es deixen descansar les terres de cultiu, no hi ha contaminació d’aigües...
N’hi ha prou de menjar productes ecològics i de proximitat per menjar de manera sostenible?
Això seria l’ideal. Avui en dia comprem sense saber realment la procedència de molts productes. Comprar ecològic significa no ingerir pesticides (que interfereixen en el nostre sistema hormonal, immunitari, nerviós i reproductor), fertilitzants i abonaments (que disminueixen el contingut nutricional), transgènics, colorants, conservants, estabilitzants. De la mateixa manera que no té sentit comprar pomes d’Argentina si en tenim aquí unes de boníssimes! A això cal afegir el consum energètic de combustible que es necessita perquè arribin fins aquí i, sobretot, el temps que estan en cambres fins que arriben al consumidor final, perdent totes les seves vitamines.
Es pot menjar bé i menjar de tot?
Vull creure que sí . El problema és que justament abusem de tots aquells productes que s’haurien de prendre ocasionalment i no prenem suficients dels que necessitem dia a dia.
En general, no gaire, ja que no tenim en compte la qualitat de l’aliment ni els nutrients que aquest ens aporta. Mirem més que ens agradi, mengem amb presses i qualsevol cosa.
Quins hàbits hauríem d’adquirir?
Mastegar bé l’aliment per no sobrecarregar el sistema digestiu i assimilar bé els seus nutrients, menjar tranquils sense televisions ni disputes, gaudir del sabor original dels aliments sense emmascarar-lo amb tantes salses i condiments i menjar productes el més frescos i naturals possibles. Menjar bé és donar la importància que mereix a l’acte de nodrir-nos. El que ingerim forma la qualitat de la nostra sang. Si mengéssim aliments que alcalinitzen la sang no patiríem tantes malalties, però la majoria del que mengem fa la sang més àcida i això obre la porta a malalties i desequilibris.
Què és l’alimentació energètica?
Consisteix a saber quina energia té cada aliment per així poder menjar el que necessitem en cada moment i aconseguir l’estat que volem. Saber si un aliment relaxa o activa, si refresca o escalfa... Per exemple, si estic molt nerviosa buscaré un aliment que em relaxi i no un que m’alteri més. Sabent això puc escollir amb llibertat allò que m’ajuda a estar bé en cada moment del dia. Cada aliment incideix sobre un òrgan i cada òrgan alberga una emoció.
Segons l’alimentació energètica, quins aliments són nocius i quins són més beneficiosos?
Els aliments més beneficiosos són aquells que tenen capacitat de germinar, de crear vida, com les llavors (cereals integrals, llegums, fruits secs, llavors oleaginoses, germinats, fruites i verdures). Per exemple, si jo planto un gra d’arròs integral, amb el temps creixerà una planta, però si planto un gra d’arròs blanc o una farina no creixerà absolutament res. Si vull vitalitat he de prendre aliments que me la donin. Els més nocius són aquells que biològicament s’acumulen en el nostre cos com els productes animals (llet, formatge, ous, carns, embotits...). La llet de vaca és boníssima per a un vedell perquè està precisament concebuda per a ell, de la mateixa manera que la llet materna alimenta un nadó. Però en l’ésser humà s’acumula en artèries i teixits tous creant toxines .
En aquest reportatge tractem el tema del menjar ecològic, de proximitat. Vostè creu en aquesta filosofia?
Fa 15 anys que consumeixo ecològic i ho noto en la salut, i en el fet que fa 15 anys que no trepitjo una farmàcia ni vaig al metge. La meva medicina és l’alimentació i amb aquesta regulo qualsevol desequilibri.
Què aporta el menjar ecològic que no aporti el convencional?
Aporta nutrients, cosa que l’alimentació no ecològica gairebé no en té. També ens aporta consciència sobre l’aliment i com està tractat, es respecta el temps de creixement, es deixen descansar les terres de cultiu, no hi ha contaminació d’aigües...
N’hi ha prou de menjar productes ecològics i de proximitat per menjar de manera sostenible?
Això seria l’ideal. Avui en dia comprem sense saber realment la procedència de molts productes. Comprar ecològic significa no ingerir pesticides (que interfereixen en el nostre sistema hormonal, immunitari, nerviós i reproductor), fertilitzants i abonaments (que disminueixen el contingut nutricional), transgènics, colorants, conservants, estabilitzants. De la mateixa manera que no té sentit comprar pomes d’Argentina si en tenim aquí unes de boníssimes! A això cal afegir el consum energètic de combustible que es necessita perquè arribin fins aquí i, sobretot, el temps que estan en cambres fins que arriben al consumidor final, perdent totes les seves vitamines.
Es pot menjar bé i menjar de tot?
Vull creure que sí . El problema és que justament abusem de tots aquells productes que s’haurien de prendre ocasionalment i no prenem suficients dels que necessitem dia a dia.