Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El Cafè auditori acull la presentació del llibre de Ton Marimon, coordinador del Grup d'Acció Ciutadana de Sant Cugat d'Intermon Oxfam, aquest dilluns 25 de novembre a les vuit del vespre. L'acte va a càrrec d'Irene Cordón i Solà-Sagalés, doctora en Història Antiga (UAB). L'obra és un recull de cites que ha enviat diariament als seus amics i coneguts i que ara ha publicat. El TOT ha parlat amb ell.
Com se li va ocórrer començar a enviar ‘La frase d’avui’ per correu electrònic a amics i familiars?
En una feina anterior, hi havia una filòloga que a mig matí ens enviava “El parèntesi”, el qual cada dia tenia una temàtica diferent: cinema, literatura, astronomia, etc. I quan ho rebies era realment un parèntesi... Així és com se’m va ocórrer el fet de començar a enviar frases cèlebres. És una manera de tenir un petit contacte amb la gent. Algunes frases fan pensar, d’altres fan riure... És el que pretenc.
Quin criteri segueix a l’hora de fer la tria?
Vaig començar a buscar frases per Internet i va arribar un moment que la gent me les enviava a mi. També les trec de diferents diaris. Per exemple, el dia 22 és Santa Cecília i enviaré una frase relacionada amb la música, tot i que no sempre les frases estan vinculades a temes del dia a dia. Sempre comprovo la “paternitat” de les frases que envio perquè, en ocasions, una mateixa expressió en té moltes; i també miro si les frases existeixen.
Les envia de dilluns a divendres, al vespre, i a l’agost fa festa...
Intento fer-ho al vespre o a primera hora del matí perquè hi ha gent que em diu que li fa il·lusió que sigui el primer correu que obre cada dia al matí. Però ho envio jo, estigui on estigui, no hi ha res programat; ho faig “artesanalment”.
Quanta gent rep el seu enviament?
Unes 180 persones.
I si algun lector del TOT Sant Cugat vol començar a rebre-les...
M’envia un correu a lafrasedavui@gmail.com i l’afegeixo a la llista. I si un dia es cansa, m’ho diu.
Rep comentaris?
Sí, oi tant! Alguna vegada m’han dit que la frase és d’una o altra persona. Una frase va crear certa polèmica perquè, certament, era quasi ofensiva per les dones i vaig rebre una gran allau de respostes de manera que l’he eliminat dels resums que envio i també del llibre.
Aquest fet el va obligar a pensar bé la tria de la frase?
Sí, tot i que això és com el món editorial, que poseu allò que diu “la responsabilitat és de qui escriu l’article”. En aquest cas, les frases són i existeixen; per tant, jo no me les invento. Però tampoc cal posar el dit a la llaga...
I 10 anys de frases s’han convertit en un llibre regal d’aniversari...
Quan portava 3 o 4 anys enviant les frases vaig pensar que seria genial recollir-les en un llibre, però ho vaig anar deixant... I quan la meva dona i jo vam complir els 60 anys, els nostres fills ens van sorprendre amb un doble regal: a mi, el llibre amb les frases recopilades; i a la meva dona, un llibre de les seves receptes de cuina.
De totes, amb quina es queda?
N’hi ha una que reconec que és molt coneguda, però no per això em deixa d’agradar, és: “Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”, de Rabindranath Tagore (1861-1941, filòsof i escriptor indi), és a dir, gaudim del que tenim ara.
Té moltes frases recopilades pendents d’enviar?
Unes sis mil!
Per tant, aquesta història no tindrà fi?
No ho sé, no hi compto, com que al calaix en tinc tantes... Mentre hi hagi un o dos interessats ho continuaré fent. Afortunadament, la gent agraeix rebre el meu correu i no es desapunta, fet que a mi em complau molt.
Com se li va ocórrer començar a enviar ‘La frase d’avui’ per correu electrònic a amics i familiars?
En una feina anterior, hi havia una filòloga que a mig matí ens enviava “El parèntesi”, el qual cada dia tenia una temàtica diferent: cinema, literatura, astronomia, etc. I quan ho rebies era realment un parèntesi... Així és com se’m va ocórrer el fet de començar a enviar frases cèlebres. És una manera de tenir un petit contacte amb la gent. Algunes frases fan pensar, d’altres fan riure... És el que pretenc.
Quin criteri segueix a l’hora de fer la tria?
Vaig començar a buscar frases per Internet i va arribar un moment que la gent me les enviava a mi. També les trec de diferents diaris. Per exemple, el dia 22 és Santa Cecília i enviaré una frase relacionada amb la música, tot i que no sempre les frases estan vinculades a temes del dia a dia. Sempre comprovo la “paternitat” de les frases que envio perquè, en ocasions, una mateixa expressió en té moltes; i també miro si les frases existeixen.
Les envia de dilluns a divendres, al vespre, i a l’agost fa festa...
Intento fer-ho al vespre o a primera hora del matí perquè hi ha gent que em diu que li fa il·lusió que sigui el primer correu que obre cada dia al matí. Però ho envio jo, estigui on estigui, no hi ha res programat; ho faig “artesanalment”.
Quanta gent rep el seu enviament?
Unes 180 persones.
I si algun lector del TOT Sant Cugat vol començar a rebre-les...
M’envia un correu a lafrasedavui@gmail.com i l’afegeixo a la llista. I si un dia es cansa, m’ho diu.
Rep comentaris?
Sí, oi tant! Alguna vegada m’han dit que la frase és d’una o altra persona. Una frase va crear certa polèmica perquè, certament, era quasi ofensiva per les dones i vaig rebre una gran allau de respostes de manera que l’he eliminat dels resums que envio i també del llibre.
Aquest fet el va obligar a pensar bé la tria de la frase?
Sí, tot i que això és com el món editorial, que poseu allò que diu “la responsabilitat és de qui escriu l’article”. En aquest cas, les frases són i existeixen; per tant, jo no me les invento. Però tampoc cal posar el dit a la llaga...
I 10 anys de frases s’han convertit en un llibre regal d’aniversari...
Quan portava 3 o 4 anys enviant les frases vaig pensar que seria genial recollir-les en un llibre, però ho vaig anar deixant... I quan la meva dona i jo vam complir els 60 anys, els nostres fills ens van sorprendre amb un doble regal: a mi, el llibre amb les frases recopilades; i a la meva dona, un llibre de les seves receptes de cuina.
De totes, amb quina es queda?
N’hi ha una que reconec que és molt coneguda, però no per això em deixa d’agradar, és: “Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”, de Rabindranath Tagore (1861-1941, filòsof i escriptor indi), és a dir, gaudim del que tenim ara.
Té moltes frases recopilades pendents d’enviar?
Unes sis mil!
Per tant, aquesta història no tindrà fi?
No ho sé, no hi compto, com que al calaix en tinc tantes... Mentre hi hagi un o dos interessats ho continuaré fent. Afortunadament, la gent agraeix rebre el meu correu i no es desapunta, fet que a mi em complau molt.