Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
CiU, ICV-EUiA, el PSC i, finalment la CUP, han arribat a una entesa per tirar endavant i de manera conjunta una moció per fomentar diverses mesures actives d’empadronament dels residents de Sant Cugat, perquè se'ls garanteixi l’accés universal a l’assistència sanitària. La moció s'ha aprovat amb 20 vots a favor i quatre en contra, del populars.
En el transcurs de la sessió plenària, celebrada aquest dilluns 15 d'abril a l'Ajuntament de Sant Cugat, les quatre formacions han acordat que el sistema del padró del consistori faciliti, a través de polítiques actives, l’empadronament de les persones que viuen a la ciutat, l’empadronament sense domicili. Per això es posarà en marxa acords amb les entitats socials i ONG per garantir l'efectivitat en les polítiques actives d’empadronament. La moció, rubricada pels quatre grups, rebutja aquelles iniciatives limitadores de l’accés a la sanitat impulsades pel govern de l’Estat.
Els populars hi han votat en contra perquè consideren que l'actual model santiari estatal està pensat de manera que "eviti el frau de l'assistència pública". Per la seva banda la CUP ha recordat que cal garantir la sanitat universal però també la viabilitat de la sanitat pública.
Perquè sigui efectiu l'Ajuntament traslladar ara el pacte al Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, als Grups que formen el Parlament, a la FMC i l’ACM, a les entitats socials i a les ONG del municipi.
Risc d'exclusió sanitària
L'acord arriba ara, perquè tal com enumera, entre altres la moció: "limita el caràcter universal del sistema sanitari a l’Estat espanyol establint un seguit de restriccions en funció de la renda i de la situació administrativa de les persones residents a l’Estat espanyol", ja que "queden exclosos de l’assistència sanitària les persones estrangeres que no disposin de residència autoritzada i efectiva a Espanya". La proposta també lamenta que "l’exclusió de les persones immigrants que no disposen d’autorització de residència afecta a un col·lectiu de persones en situació de risc social, com a conseqüència de la pèrdua del lloc de treball o la precarització de les rendes familiars. I a més suposa un risc per la salut pública en deixar sense control sanitari un nombre important de la població".
En el transcurs de la sessió plenària, celebrada aquest dilluns 15 d'abril a l'Ajuntament de Sant Cugat, les quatre formacions han acordat que el sistema del padró del consistori faciliti, a través de polítiques actives, l’empadronament de les persones que viuen a la ciutat, l’empadronament sense domicili. Per això es posarà en marxa acords amb les entitats socials i ONG per garantir l'efectivitat en les polítiques actives d’empadronament. La moció, rubricada pels quatre grups, rebutja aquelles iniciatives limitadores de l’accés a la sanitat impulsades pel govern de l’Estat.
Els populars hi han votat en contra perquè consideren que l'actual model santiari estatal està pensat de manera que "eviti el frau de l'assistència pública". Per la seva banda la CUP ha recordat que cal garantir la sanitat universal però també la viabilitat de la sanitat pública.
Perquè sigui efectiu l'Ajuntament traslladar ara el pacte al Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, als Grups que formen el Parlament, a la FMC i l’ACM, a les entitats socials i a les ONG del municipi.
Risc d'exclusió sanitària
L'acord arriba ara, perquè tal com enumera, entre altres la moció: "limita el caràcter universal del sistema sanitari a l’Estat espanyol establint un seguit de restriccions en funció de la renda i de la situació administrativa de les persones residents a l’Estat espanyol", ja que "queden exclosos de l’assistència sanitària les persones estrangeres que no disposin de residència autoritzada i efectiva a Espanya". La proposta també lamenta que "l’exclusió de les persones immigrants que no disposen d’autorització de residència afecta a un col·lectiu de persones en situació de risc social, com a conseqüència de la pèrdua del lloc de treball o la precarització de les rendes familiars. I a més suposa un risc per la salut pública en deixar sense control sanitari un nombre important de la població".