Un escriptor amb la inquietud constant per fer i saber més

Nascut a Ponts, a la Noguera, Pedró va arribar a Sant Cugat l’any 1973, fa 40 anys. S’ha dedicat a moltes coses i diverses, la gran majoria molt arrelades a Sant Cugat, la ciutat que l’ha acollit i sobre la qual ja n’ha escrit quatre llibres. “He intentat sempre relacionar-me amb gent inquieta del poble, gent amb ganes de fer coses”. Per això n’ha fet tantes: des de col·laborar amb el Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat, fins a fundar i col·laborar amb l’Agrupació Sardanista, la Comissió del Llibre Gegant o fer de pregoner en múltiples festes. Va ser escollit Caparrot de l’Any el 2005 i el 2013 va rebre el Premi Ciutat.

Treballa a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de l’Ajuntament però m’explica que abans havia estat mestre –va estudiar Magisteri– i gestor cultural. Anys després va estudiar Antropologia Social i Cultural. “Sempre he tingut aquesta dèria per aprendre coses noves”. Ha escrit Tradicions santcugatenques (2004), Llegendes de Sant Cugat (2005), Petits balladors (2009) i Conte contat a Sant Cugat (2012). “Penso que en aquests moments és necessari i és bo que tinguem documentació, que fem coses pel poble”.

Diu que el seu interès per la tradició i la cultura santcugatenca va néixer al primer programa que va fer a Ràdio Sant Cugat, mitjà del qual en va ser un dels fundadors. “El programa es deia Cançons, Dances i Tradicions. A partir d’aquí vaig conèixer molta gent interessant i amb molta informació”. Li agrada fer esport, especialment bicicleta i muntanya i, evidentment, li agrada llegir i escriure. “Jo tinc dues jornades, una laboral a l’Ajuntament i l’atre més literària”. També em diu que el relaxa molt prendre una infusió a mitja tarda escoltant música clàssica: “És com un ritual que faig cada dia. És un moment màgic i relaxant”.