Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
“Es pot anar del Monestir a la Floresta, passant per Valldoreix, sense trepitjar asfalt? Sí, es podrà”. Aquesta és la voluntat de l’Ajuntament de Sant Cugat, que ens explica el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Pere Casajoana.
Ho han batejat com #ReconnectaEnVerd: “Proposem fer la reconnexió dels espais lliures”, destaca Casajoana. Ara per ara, quedaria pendent un 65% del traçat per tal d’assolir aquest objectiu. “La ciutat està arribant als límits de creixement i ara s’ha de renovar internament”, explica.
De Sant Cugat a la Floresta
El recorregut començaria al centre de la ciutat de la ciutat i s’iniciaria pel Parc Central, continuaria per Can Mates, els terrenys de darrere la Boehringer, l’avinguda de Can Cabassa de Mira-sol, els boscos de Valldoreix, el tennis de Valldoreix i, d’aquí, fins arribar a l’estació de la Floresta.
Una part de l’itinerari d’espais verds fins a Valldoreix (a excepció dels terrenys de la Boehringer) està ja pràcticament fet. Ara quedaria pendent la zona de Valldoreix i de la Floresta. I, per connectar-les, les rieres tenen un paper imprescindible.
Rieres com a camins
“Es vol aconseguir la rehabilitació dels espais de riera com a connexió de diferents espais lliures del municipi, amb una missió connectora”, explica el tinent d’alcalde d’Urbanisme. La voluntat és construir camins paral·lels a la llera de les rieres i torrents per tal d’obrir nous itineraris. “Redescobrirem espais que sabíem que hi eren però que hi vivíem una mica d’esquenes”, reconeix Casajoana. L’objectiu final és “estendre la zona verda” per acabar assolint un “parc urbà extrapolat a tots els sectors”.
El que pretén l’Ajuntament és que aquests camins que s’aniran fent adjacents a la riera serveixin per desplaçar-se. “Els carrers de la Floresta i Valldoreix no poden ser més amples, i hem d’aprofitar per segregar el recorregut de cotxes i vianants aprofitant totes les vies verdes, per poder traçar itineraris lúdics o per poder accedir a Sant Cugat d’una manera més pràctica i còmoda”. En aquests sentit, Casajoana destaca que “són els recorreguts més curts perquè l’aigua és llesta i busca el camí més fàcil”.
Com a carrils bicis
A més, aquesta nova xarxa de camins “serviria per complementar també la xarxa de carrils bici integrats en camins de natura”. Aquest redescobriment de les rieres també permetrà, segons Pere Casajoana, posar fre a alguns dels problemes que tenen les rieres de Valldoreix i la Floresta. I és que per tal d’establir tota aquesta xarxa de camins verds, el consistori està expropiant o adquirint terrenys privats, reubicant el sostre edificable, amb l’objectiu d’aconseguir la unió entre les zones verdes dels barris.
“Anem comprant i adquirint diferents solars que no estan construïts, per endur-nos tot aquest sostre a un altre lloc per poder alliberar les rieres”, destaca. Un dels problemes que cal solucionar és l’ocupació de la llera d’algunes parcel·les privades: “Propietats que han anat estirant la tanca i s’ho han fet seu. Ara es recuperarà l’espai de domini hidràulic”.
Arreglar torrents i rieres
Un altre dels punts que cal treballar és la restauració d’alguns torrents que a dia d’avui estan impracticables: “Hi ha rieres molt brutes, però no les podem netejar perquè no són nostres. Quan ho siguin, les podrem incorporar a tota aquesta franja de camins adjacents a la llera de la riera”.
Un exemple d’aquest fet són dos corriols que van del Club Esportiu Valldoreix fins a la Floresta i que a hores d’ara no s’hi pot passar i que, quan passin a mans de l’Ajuntament, seran rehabilitats.
Grups de treball
Durant el mes de febrer, l’Ajuntament crearà grups de treball a les Planes, la Floresta, Valldoreix i Mira-sol formats per veïns. “Volem que els veïns hi puguin dir la seva des d’un bon inici”, assegura Casajoana. Un cop recollida l’opinió dels veïns, el consistori elaboraria unes conclusions i un treball de síntesi que deixaria preparat perquè al pròxim mandat, els governants el puguin posar en marxa.
Tot i això, Pere Casajoana avisa que per poder tirar endavant aquest projecte serà necessària una aportació econòmica de la Diputació: “L’Ajuntament i l’EMD poden fer una part, però si no hi ha una aportació important, difícilment es podrà dur a terme”.
Ho han batejat com #ReconnectaEnVerd: “Proposem fer la reconnexió dels espais lliures”, destaca Casajoana. Ara per ara, quedaria pendent un 65% del traçat per tal d’assolir aquest objectiu. “La ciutat està arribant als límits de creixement i ara s’ha de renovar internament”, explica.
De Sant Cugat a la Floresta
El recorregut començaria al centre de la ciutat de la ciutat i s’iniciaria pel Parc Central, continuaria per Can Mates, els terrenys de darrere la Boehringer, l’avinguda de Can Cabassa de Mira-sol, els boscos de Valldoreix, el tennis de Valldoreix i, d’aquí, fins arribar a l’estació de la Floresta.
Una part de l’itinerari d’espais verds fins a Valldoreix (a excepció dels terrenys de la Boehringer) està ja pràcticament fet. Ara quedaria pendent la zona de Valldoreix i de la Floresta. I, per connectar-les, les rieres tenen un paper imprescindible.
Rieres com a camins
“Es vol aconseguir la rehabilitació dels espais de riera com a connexió de diferents espais lliures del municipi, amb una missió connectora”, explica el tinent d’alcalde d’Urbanisme. La voluntat és construir camins paral·lels a la llera de les rieres i torrents per tal d’obrir nous itineraris. “Redescobrirem espais que sabíem que hi eren però que hi vivíem una mica d’esquenes”, reconeix Casajoana. L’objectiu final és “estendre la zona verda” per acabar assolint un “parc urbà extrapolat a tots els sectors”.
El que pretén l’Ajuntament és que aquests camins que s’aniran fent adjacents a la riera serveixin per desplaçar-se. “Els carrers de la Floresta i Valldoreix no poden ser més amples, i hem d’aprofitar per segregar el recorregut de cotxes i vianants aprofitant totes les vies verdes, per poder traçar itineraris lúdics o per poder accedir a Sant Cugat d’una manera més pràctica i còmoda”. En aquests sentit, Casajoana destaca que “són els recorreguts més curts perquè l’aigua és llesta i busca el camí més fàcil”.
Com a carrils bicis
A més, aquesta nova xarxa de camins “serviria per complementar també la xarxa de carrils bici integrats en camins de natura”. Aquest redescobriment de les rieres també permetrà, segons Pere Casajoana, posar fre a alguns dels problemes que tenen les rieres de Valldoreix i la Floresta. I és que per tal d’establir tota aquesta xarxa de camins verds, el consistori està expropiant o adquirint terrenys privats, reubicant el sostre edificable, amb l’objectiu d’aconseguir la unió entre les zones verdes dels barris.
“Anem comprant i adquirint diferents solars que no estan construïts, per endur-nos tot aquest sostre a un altre lloc per poder alliberar les rieres”, destaca. Un dels problemes que cal solucionar és l’ocupació de la llera d’algunes parcel·les privades: “Propietats que han anat estirant la tanca i s’ho han fet seu. Ara es recuperarà l’espai de domini hidràulic”.
Arreglar torrents i rieres
Un altre dels punts que cal treballar és la restauració d’alguns torrents que a dia d’avui estan impracticables: “Hi ha rieres molt brutes, però no les podem netejar perquè no són nostres. Quan ho siguin, les podrem incorporar a tota aquesta franja de camins adjacents a la llera de la riera”.
Un exemple d’aquest fet són dos corriols que van del Club Esportiu Valldoreix fins a la Floresta i que a hores d’ara no s’hi pot passar i que, quan passin a mans de l’Ajuntament, seran rehabilitats.
Grups de treball
Durant el mes de febrer, l’Ajuntament crearà grups de treball a les Planes, la Floresta, Valldoreix i Mira-sol formats per veïns. “Volem que els veïns hi puguin dir la seva des d’un bon inici”, assegura Casajoana. Un cop recollida l’opinió dels veïns, el consistori elaboraria unes conclusions i un treball de síntesi que deixaria preparat perquè al pròxim mandat, els governants el puguin posar en marxa.
Tot i això, Pere Casajoana avisa que per poder tirar endavant aquest projecte serà necessària una aportació econòmica de la Diputació: “L’Ajuntament i l’EMD poden fer una part, però si no hi ha una aportació important, difícilment es podrà dur a terme”.
