Un viatge al passat vitivinícola

Alguna vegada, passejant pel centre, s’ha preguntat si alguna persona ha recorregut els seus mateixos passos abans que vostè? S’ha preguntat a què és dedicava? Què feia durant el temps lliure? Amb qui es relacionava? Tenia una vida fàcil? Si aquesta persona vivia al Sant Cugat d’ara fa 100 anys, de segur que es dedicava a la pagesia o a alguna activitat relacionada amb el camp. Ara fa un segle, el 80% de l’economia generada al poble provenia de l’agricultura.

Quasi segur que aquesta persona visitava algun dels llocs essencials per a la vida de qualsevol santcugatenc d’aleshores: la plaça d’Octavià, la de Barcelona, la de Sant Pere i el Celler Cooperatiu. Encara que segurament coneix molt bé aquests emplaçaments, li proposem una visita amb una perspectiva diferent: un passeig per la vila tradicional, un viatge al Sant Cugat vitivinícola.

Temps de verema
En aquesta època, el mitjà de transport més utilitzat és el carro i molts carrers encara no estan asfaltats; no hi ha enllumenat públic, ja que fins als anys seixanta, Sant Cugat havia estat un poble rural. A la plaça de Barcelona es concentren cases com Cal Tartraner o Cal Boldú, entre altres, que actualment encara conserven els cups originals on s’emmagatzemava el vi. A les eixides, al darrere de les cases, s’ubicava el celler i era on es guardaven les eines del camp, la collita i es criaven alguns animals. Moltes vegades hi havia un petit hort.

L’època més important del cultiu vitícola santcugatenc era la verema. Aquest temps de collita del raïm suposava esforç i treball per als pagesos locals i representava la major font d’ingressos. La verema començava amb l’estel de Sant Miquel, el 29 de setembre, o amb la Mare de Déu de la Mercè, el 24 de setembre. A finals d’agost es preparava la vinya i les eines, i els estris que faltaven s’obtenien a la Fira de Setembre o de les Portadores, que se celebrava el 8 de setembre a la plaça de Sant Pere, la qual va passar a dir-se la plaça de les Fires, ja que també s’hi celebrava la Fira de Maig.

La verema no era el fi de cicle de la vinya, quedava la seva elaboració a masies i cases particulars i, a partir dels anys vint, al Celler Cooperatiu. Aquesta instal·lació va permetre als pagesos accedir a nova maquinària, adobs a baix preu, crèdits, preus únics de venda i accés al mercat urbà. El 1960 la producció va arribar al seu màxim amb dos milions de litres, a més de la producció particular, que era força elevada. L’any 1987 serà l’últim any que es farà vi a la cooperativa. La plaça de Sant Pere ha estat el centre neuràlgic de Sant Cugat des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. S’hi havia emplaçat el mercat setmanal, l’església parroquial i el centre social i havia anat canviant de nom: plaça Major, de Dalt, de Vendre o del Mercat Vell, de la Constitució o de la República i de Pere San.

La casa que ocupa el número 7 va albergar la Fonda del Comerç i del Teatre Clavé, amb una cerveseria inclosa. De 1910 a 1933 va ser la Casa de la Vila, abans que passés a la plaça de Barcelona.

1 El plànol s’inicia a la plaça de Barcelona i finalitza a la plaça del Mercat Vell, durant l’itinerari per la rambla del Celler, no podem deixar d’oblidar que en aquell entorn hi havia horta i alguna vinya.

2 La plaça de Sant Pere ha tingut diversos noms, depenent del moment històric de la ciutat, però sempre ha estat un lloc destacat en la vida local.

3 El 1987 va ser el darrer any en què el Celler Cooperatiu va premsar el raïm collit a Sant Cugat.