La Casa Mir: un emblema del modernisme a Sant Cugat

Situada a l’avinguda de Gràcia, la Casa Mir és un dels exemples més destacats del modernisme a Sant Cugat. Aquest xalet, envoltat d’un gran jardí, va ser projectat per l’arquitecte barceloní Eduard Maria Balcells i construït el 1919 per encàrrec de Manuel Mir, un propietari que no va escatimar en recursos per dotar la seva residència d’elegància i modernitat. La Casa Mir destaca no només per la seva arquitectura, sinó també per la seva història vinculada a la família Barnils, especialment a Josep Barnils, alcalde de Sant Cugat entre 1960 i 1975.

Un llegat modernista al cor de Sant Cugat

El modernisme va deixar una profunda empremta a Sant Cugat, especialment gràcies a la construcció de residències d’estiueig per a famílies benestants de Barcelona. L’arribada del tren va facilitar l’accés a la vila i va fomentar la construcció de xalets i casals com la Casa Mir. La finca, situada a l’Eixample Sud, es caracteritza per una façana principal amb tres cossos coronats per un perfil curvilini, amb el central lleugerament sobresortint. L’entrada queda sota un porxo amb balcó sostingut per columnes trevolades, capitells d’inspiració coríntia i roses mig obertes; la barana del balcó mostra peces de morter modelat amb ornamentació de fulles d’acant.

Els murs blancs, arrebossats, presenten decoracions naturalistes amb flors, garlandes i altres motius vegetals, així com arcs de tipus Tudor i aplacats d’imitació de carreus. La torratxa de dos cossos, quadrada a la base i circular a la part superior, amb coronament cònic revestit de trencadís, és un dels elements més recognoscibles del xalet.

L’interior: modernisme i història familiar

Dins de la Casa Mir es conserven elements característics del modernisme: una escala amb barana de decoració vegetal que es transforma en cargol al darrer tram, una gran llar de foc de marbre d’una sola peça i estances àmplies que combinen funcionalitat i bellesa. Tot i que els mobles originals ja no hi són, la casa alberga obres de diversos artistes, incloent alguns quadres de Sergi Barnils, recordant la vinculació de la família amb la propietat.

El jardí, tot i haver perdut alguns arbres emblemàtics com un xiprer afectat per la sequera, manté el seu caràcter acollidor. L’eliminació de l’heura que cobria la façana ha permès recuperar-ne la bellesa original i preservar els elements decoratius. També formen part de la finca una masoveria modernista i un molí de vent amb serralleria ornamental a les baranes del coronament, així com els murs i el cancell d’accés, amb decoració típica del modernisme.

Josep Barnils: alcalde i impulsor de Sant Cugat

La Casa Mir va passar a formar part de la saga dels Barnils quan Josep Barnils, després d’una carrera professional de 25 anys a Guinea Equatorial, va tornar a Sant Cugat el 1956. Com a alcalde, va dirigir importants projectes urbanístics: l’ordenació del carrer Santiago Rusiñol, la construcció del nou escorxador, del pavelló d’esports i de la Casa de Cultura, així com la reubicació del cementiri.

Barnils també va apostar per un model de poble residencial i va evitar la industrialització massiva que van patir altres municipis de la comarca. Una de les anècdotes més recordades del seu mandat és la disponibilitat d’un tren buit dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per a directius de Catalana Occident, que acabaria instal·lant la seva seu central a Sant Cugat el 1970. Aquesta decisió va contribuir a consolidar l’eix de la B-30 com a centre econòmic i empresarial del país.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.