5.000 habitatges i 200 hectàrees de zona verda entre Sant Cugat i Cerdanyola

El macrocentre comercial previst inicialment al Centre Direccional quedarà en una centre de 35.000 metres quadrats

El nou projecte del Parc de l'Alba de Cerdanyola del Vallès, a tocar de Sant Cugat, preveu crear uns 5.000 nous habitatges en els propers 15 anys. El nou barri neix a partir del Pla Director Urbanístic del Centre Direccional i se sitúa en la carretera entre els dos municips, amb el Castell de Sant Marçal i el Sincrotró Alba al centre. 

Un dels principals canvis en el nou projecte és la reducció del sostre comercial. Inicialment estava previst un macrocentre comercial de 200.000 metres quadrats, que més tard es va reduir en uns 100.000. Finalment, s'ha projectat un centre d'uns 35.000 metres quadrats i uns 15.000 de petits comerços. El projecte inicial era vist pel comerç santcugatenc i l'Ajuntament de Sant Cugat com una estocada gairebé mortal per les botigues de la ciutat. 

Més info: El govern de Sant Cugat, molt preocupat pel macrocentre comercial de Cerdanyola

La meitat dels pisos que es preveu construir seran protegits i les obres començaran l'any 2022 amb una inversió pública global de 450 milions d'euros. Al desembre de 2020 es va aprovar el nou planejament per a aquesta zona, i recentment el Consell del Consorci urbanístic del Centre Direccional el projecte d’urbanització i el projecte de parcel·lació. 

La previsió és que la meitat dels pisos siguin de protecció oficial, embolcallats per 200 hectàrees de zona verda.

Nou model per al Centre Direccional

L'Institut Català del Sòl (Incasòl) i l'Ajuntament de Cerdanyola treballen en un model de creixement de la ciutat per l'oest més respectuós que els projectes que s'havien posat sobre la taula. La previsió és que la meitat dels pisos siguin de protecció oficial, embolcallats per 200 hectàrees de zona verda i integrant en la trama urbana equipaments i empreses d'alt valor afegit. Es preveu una inversió pública de 450 milions d'euros i que les primeres obres comencin al 2022.

Es tracta d'un espai de 408 hectàrees presidit pel Castell de Sant Marçal, un punt de referència que serà clau a l'hora d'identificar un projecte que les administracions consideren una oportunitat per a la localitat, però també per al conjunt del país. "És un sector estratègic a Catalunya, perquè generem oportunitats a les empreses tecnològiques i d'alt valor afegit amb peces com el Sincrotró o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però també perquè generem espais d'àmbit residencial", explica en declaracions a l'ACN la directora de l'Incasòl, Mercè Conesa.

Pla general de l'espai on s'hi crearà un parc urbà al futur Parc de l'Alba. FOTO: ACN

Pla general de l'espai on s'hi crearà un parc urbà al futur Parc de l'Alba. FOTO: ACN

 

Quatre dècades pensant en com serà el Centre Direccional

La transformació d'aquest espai es va preveure ja en el Pla General Metropolità de 1976, quan s'esperava que la població a la zona avui dia fos d'uns 4 milions d'habitants. La xifra, però, ha quedat molt desfasada, donat que a Cerdanyola hi ha empadronades unes 58.000 persones, mentre que a la veïna Sant Cugat unes 93.000.

L'any 2008 es va iniciar el gran procés de transformació amb la reurbanització de la carretera que uneix Cerdanyola i Sant Cugat, i al 2010 es va inaugurar un dels elements clau del projecte: el Sincrotró Alba. Precisament, aquesta instal·lació és un reclam que es vol potenciar perquè empreses tecnològiques i d'alt valor afegit s'ubiquin en un espai de 69 hectàrees sota el concepte de Parc de la Ciència i la Tecnologia, que podria crear vincles amb les empreses ubicades al veí Parc Tecnològic del Vallès, a escassos metres d'aquest entorn, i del Parc de Recerca de la UAB.

Aquest conjunt d'empreses se situaria al cantó oest del parc, limítrof de camí a Sant Cugat amb el corredor verd que es va reservar per permetre la connexió biològica amb el pas de fauna corresponent entre els parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Vorejant el Castell de Sant Marçal pel sud i l'est s'hi projecten els 5.000 habitatges, la meitat de protecció oficial: "Molts cerdanyolencs han hagut de marxar del municipi perquè els preus no eren assequibles, i ara podem donar resposta aquesta necessitat històrica", explica l'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, en declaracions a l'ACN.

Connectivitat digital i amb transport públic

La construcció dels nous habitatges farà créixer la població de la ciutat en 15.000 habitants, fet pel qual es vol treballar en garantir una bona connexió, ja sigui digital amb la darrera tecnologia vinculada a Internet, com amb la mobilitat. Per aquest motiu es preveu que l'actual estació de Cerdanyola Universitat de Rodalies (R8) esdevingui un node ferroviari.

Un carril bici a la zona del Parc de l'Alba. FOTO: ACN

Un carril bici a la zona del Parc de l'Alba. FOTO: ACN



La previsió del Govern és que una nova línia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) enllaci Barcelona amb el Vallès, creuant Collserola i arribant a l'estació de la Universitat Autònoma. En aquest traçat, s'han dibuixat dues estacions a la zona del Parc de l'Alba, una just on es troba Cerdanyola Universitat, que actuaria d'intercanviador, i una segona a prop de la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola.

La previsió és crear un sistema de mobilitat lleugera com un tramvia, i que uniria els diferents punts del parc amb la UAB i les estacions de ferrocarril. Mentre això no sigui possible, aquestes connexions es farien amb bus. A més, es preveu la construcció d'un espai amb un sostre comercial de 50.000 metres quadrats just a tocar del node ferroviari, pensat per donar servei a la població del barri, així com els ciutadans de Cerdanyola i de l'entorn més pròxim.

Medi ambient

L'espai es beneficia de la proximitat amb el Parc Natural de Collserola, així com la riera de Sant Cugat, un espai al qual es preveu sumar fins a 200 hectàrees de zones verdes integrades a la trama urbana. L'objectiu no és només oxigenar el barri, "el primer postpandèmia", segons detalla Conesa, sinó també aconseguir una regulació natural de la temperatura, rebaixant la calor a l'estiu.

El gas renovable procedent d'un abocador donaria servei als habitatges i empreses de la zona.

A més, l'espai disposa ja d'una instal·lació per injectar a la xarxa de distribució gas renovable procedent d'un abocador, reduint el consum d'energies fòssils. Aquest equipament donaria servei als habitatges i empreses de la zona.

Espai controvertit

La proposta està consensuada entre Incasòl i Ajuntament, i suposa el projecte número 33 dibuixat a la zona. Un dels principals inconvenients que ha presentat l'espai històricament és la presència d'abocadors incontrolats de principis de la segona meitat del segle passat, d'on s'extreia argila i es reomplia amb residus de tot tipus procedents de l'activitat industrial.

Fins ara, aquest fet ha generat dubtes de si es podia edificar a sobre. "Els abocadors han estat monitoritzats, i farem el que ja s'ha fet en altres ciutats i que han permès crear barris exemplars, regenerant la zona amb parcs urbans", explica Conesa, que assegura que en un termini de vuit anys aquests abocadors hauran quedat totalment inerts gràcies a l'aplicació de tècniques específiques. "Aquest és un projecte estratègic per a la ciutat i per al territori, amb especial cura pel medi ambient, i és prou atractiu perquè la gent de Cerdanyola s'hi engresqui", afegeix l'alcalde Cordón.

Set partits i entitats de Cerdanyola han presentat una demanda contra alguns aspectes del projecte. 

La previsió és que els primers treballs d'urbanització es comencin a desenvolupar al 2022 per crear un nou vial al sector est, l'avinguda Gorgs, des d'on es vertebrarà l'accés al barrí, i que en el termini d'uns quatre anys arrenquin els treballs per edificar els primers habitatges. Es preveu que el barri estigui totalment acabat en el termini d'uns quinze o vint anys.

Partits i entitats en contra

Des que es va començar a planificar el Centre Direccional fa més de 40 anys, han sorgit moviments contraris al projecte i hi s'han dictat decisions judicials en contra dels PDU aprovats. Actualment, set entitats i partits polítics de Cerdanyola han presentat un contenciós administratiu contra alguns detalls del projecte. Les entitats en qüestió són Refem el Centre DireccionalADENCPlataforma Cerdanyola Sense AbocadorsPlataforma Cívica en Defensa de Collserola, i els grups locals d'Esquerra RepublicanaGuanyem Cerdanyola i En Comú Podem.

Medi ambient i salut

La portaveu de Refem, Míriam Robles, va explicar en roda de premsa que la voluntat de la demanda "no és incidir sobre tot el conjunt del pla, sinó sobre aquells aspectes menys sostenibles i que es poden millorar de cara a la salut i el medi ambient". Entre aquests aspectes han destacat la localització dels nous habitatges, la moblitat, els espais protegits i la viabilitat econòmica del pla. A més, assenyalen que insistiran en la qüestió de la contaminació: "el planejament està projectat a sobre de 16 abocadors".

Recentment, ERC ha explicat que van votar en contra de les últimes aprovacions al Consell del Consorci del Centre Direccional, i demanen a l'Ajuntament "polítiques coherents amb el desenvolupament del Centre Direccional". En concret, fan referència a les actuacions de manteniment i neteja de la zona, la planificació de les polítiques d'habitatge, els ajustos dels recursos humans i la planificació de la construcció dels nous equipaments. 

 
Comentaris

Destaquem