Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La comissió territorial d'urbanisme de l'Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat definitivament suprimir del Pla General Metropolità la reserva de sòl per a construir el Vial de Cornisa. Projectat el 1976, havia de ser un autovia de quatre carrils i quinze quilòmetres que travessava Collserola afectant Molins de Rei, Sant Cugat i Cerdanyola. EL PGM contemplava la reserva de 138 hectàrees al llarg de 15 kilòmetres de longitud per construir aquesta via que havia d'unir l'N-340 des de l'Ordal amb l'N-152 (C-17) que va de Barcelona a Granollers.
L'Ajuntament de Sant Cugat ha celebrat la decisió de l'entitat metropolitana, que segons el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Damià Calvet, suposa "enterrar definitivament la possibilitat que es pugui construir en un futur aquesta carretera, que passava de ple pel Parc Natural de Collserola". Els terrenys que estaven reservats passaran a formar part dels espais lliures del Parc.
"La previsió era que aquest vial passés pel mig de la Floresta i fins i tot per la zona de Torre Negra, suposant un evident impacte ambiental i paisatgístic”, ha destacat Calvet, que ha afegit que “és un pas més per seguir protegint el patrimoni natural de Collserola, un espai de gran valor que entre tots hem de preservar".
D'altra banda, Calvet ha recordat que l'Ajuntament de Sant Cugat també ha demanat desprogramar el Vial d'Enllaç, una via complementaria a la Via Cornisa que tindria uns 4,5 kilòmetres, passaria pel mig de Valldoreix a través de la riera de can Nonell i que es van projectar el 1976 amb la idea d'unir l'AP-7 i l'E-9. El Consistori ha explicat que els tràmits per desprogramar aquesta via segueixen endavant i espera que pròximament l'AMB suprimeixi també la reserva de sòl.
Celebració
La Plataforma No al vial de Cornisa i la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola han celebrat la desprogramació d'aquesta carretera, que era "un dels perills més importants de fragmentació de la serra de Collserola". Les entitats recorden els "molts anys de lluita per la conservació de la serra" i anima a tothom a seguir defensant aquest entorn "únic al món dins d’una àrea metropolitana on viuen més de 3 milions de persones".
