Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El món local està pendent de dues lleis. Ara bé, és altament provable que les properes eleccions municipals signifiquin un autèntic canvi de règim per a Valldoreix. Actualment el govern espanyol prepara una reforma de l’administració local que, degut a la majoria absoluta del PP, s’acabarà aprovant en els propers mesos. Aquesta llei tanca la porta a la creació de nous ens locals menors al municipi malgrat que garanteix que els que ja existeixen conservin la seva personalitat política i jurídica. Tot i això, segons l’esborrany de la norma que substituirà la Llei de Bases de Règim Local, les EMD que no presentin els seus comptes en un termini concret estan condemnades a desaparèixer.
A Catalunya, però, després d’una intensa feina de pedagogia exercida aviat farà una dècada es van reconèixer les EMD a l’Estatut d’Autonomia del 2006. Catalunya té competència per regular la seva organització territorial interna i ara mateix no sembla que el govern català ni els principals partits de l’oposició pretenguin fer desaparèixer les EMD. De fet, la nova Llei de Governs Locals de Catalunya que s’ha d’aprovar durant la primavera del 2014 està cridada a solucionar problemes endèmics d’aquests ens locals com el seu sistema electoral, els conflictes competencials i econòmics que es generen amb els municipis i fins i tot aspectes de nomenclatura com el nom dels representats de la ciutadania (regidors als municipis, vocals a les EMD).
Una anomalia històrica?
Les EMD estan pensades per donar un cert autogovern a barris o zones tradicionalment allunyades del centre d’un municipi amb la filosofia de crear l’administració més propera al ciutadà. A Catalunya hi ha 63 EMD la majoria de les quals tenen molt pocs habitants. Valldoreix, de fet, és gairebé una excepció respecte la fesomia i les característiques de les EMD catalanes.
Fins no fa gaire Valldoreix estava sola com a EMD de l’àrea metropolitana fins que l’any 2010 la Generalitat va donar el vistiplau a la creació d’un nou ens local d’aquetes característiques. Bellaterra comparteix ara el mateix règim jurídic que Valldoreix i ha esdevingut una de les EMD amb més població de Catalunya.
A Catalunya, però, després d’una intensa feina de pedagogia exercida aviat farà una dècada es van reconèixer les EMD a l’Estatut d’Autonomia del 2006. Catalunya té competència per regular la seva organització territorial interna i ara mateix no sembla que el govern català ni els principals partits de l’oposició pretenguin fer desaparèixer les EMD. De fet, la nova Llei de Governs Locals de Catalunya que s’ha d’aprovar durant la primavera del 2014 està cridada a solucionar problemes endèmics d’aquests ens locals com el seu sistema electoral, els conflictes competencials i econòmics que es generen amb els municipis i fins i tot aspectes de nomenclatura com el nom dels representats de la ciutadania (regidors als municipis, vocals a les EMD).
Una anomalia històrica?
Les EMD estan pensades per donar un cert autogovern a barris o zones tradicionalment allunyades del centre d’un municipi amb la filosofia de crear l’administració més propera al ciutadà. A Catalunya hi ha 63 EMD la majoria de les quals tenen molt pocs habitants. Valldoreix, de fet, és gairebé una excepció respecte la fesomia i les característiques de les EMD catalanes.
Fins no fa gaire Valldoreix estava sola com a EMD de l’àrea metropolitana fins que l’any 2010 la Generalitat va donar el vistiplau a la creació d’un nou ens local d’aquetes característiques. Bellaterra comparteix ara el mateix règim jurídic que Valldoreix i ha esdevingut una de les EMD amb més població de Catalunya.