Vallès: “No és el mateix veure en Mas a la televisió que sopar a casa amb ell”

Josep Maria Vallès publica el llibre 'Polítics a la carta', on descriu els deu sopars que va organitzar amb el seu grup d'amics i amb un polític de primera línia com a convidat especial

Aquest dilluns, dia 2 de març, surt a la venda el primer llibre del periodista santcugatenc Josep Maria Vallès, ‘Polítics a la carta’. L’obra descriu els sopars que Vallès ha tingut, juntament amb la seva colla d’amics, amb deu polítics de primera línia. Artur Mas, Oriol Junqueras, David Fernàndez o Aleix Vidal Quadras són alguns dels personatges que han compartit taula amb Vallès i els seus amics. Anècdotes i reflexions sobre l’actualitat que el periodista plasma ara en paper.

El presenta a Sant Cugat el dia 12 de març, al Teatre-Auditori.

D’on sorgeix la idea de sopar amb polítics i fer-ne un llibre?
Surt a partir de sopars que faig amb el meu grup d’amics. A partir de la Diada del 2012, quan hi ha un creixement de l’independentisme, parlem molt més de política i vam fer una primer sopar amb el conseller Lluís Recoder per parlar de l’actualitat. Els amics van trobar molt interessant l’experiència i em van dir de fer-ne un amb Oriol Junqueras. D’entrada vaig dir que no, però vaig fer una carta oberta a El Singular Digital dirigida a Junqueras, on li proposava de fer un sopar amb els meus amics. Aquí va començar tot...

Com ha fet la tria dels polítics que ha convidat a sopar?
Volia que vingués un de cada partit polític. I n’han vingut molts. Però, per exemple, Albert Rivera, de Ciutadans, es va comprometre públicament a venir, però finalment no va aparèixer. També volia convidar algú de fora de Catalunya, amb una altra visió, i li vaig dir a Iñaki Anasagasti. Raül Romeva venia d’estar deu anys a Brussel·les i tenia una mirada diferent. Joaquim Nadal, alcalde molts anys de Girona, també aportava coses diferents. I Dolors Montserrat, catalana del PP, que és vicepresidenta del Congrés, i té la seva visió des de fora.

Qui són els amics amb qui ha compartit taula?
Som una colla de 12 amics que juguem des de fa 30 anys junts a futbol. Hi ha gent de tots els colors: del PP, d’Iniciativa, de la CUP, persones a qui no els interessa gens la política... Van poder fer preguntes de tot tipus.

Com valora l’experiència de seure a taula amb polítics de primera línia?
Tots els companys de taula han valorat molt positivament l’experiència. No és el mateix veure en Mas a la televisió que sopar al menjador de casa amb ell, o escoltar-lo per la ràdio que estar quatre hores xerrant amb ell, sopant i bevent vi. Ells s’han deixat anar i al llibre hi ha respostes que en un altre escenari no haguessin dit.

Després del sopar, els de la colla que no hi estaven molt interessats han canviat la seva visió sobre la política?
Alguns dels polítics que han vingut ni els coneixien. Ara, no només els coneixen, sinó que tenen més interès per la política. Un que no havia votat mai és, curiosament, el que no ha faltat pràcticament a cap sopar i ha participat molt. Hi ha un abans i un després en la colla i ara estan més pendents de l’actualitat política.

Quin polític els ha sorprès més?
Un dels que ens ha sorprès a tots és David Fernàndez. No el coneixíem i teníem la imatge d’ell de les comissions parlamentàries d’investigacions als banquers, amb una sandàlia a la mà i molt nerviós. Resulta que és una bellíssima persona, però nosaltres, és clar, tampoc érem banquers, sinó algú que el convidava a sopar. És una persona oberta, tranquil·la, cultivada. Ara, tots els sopars han estat interessants.

Alguna anècdota dels sopars?
Per exemple, Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras van venir amb gent de seguretat que ni va entrar a la casa i ni ens van demanar la documentació. Un dels meus amics hagués pogut ser un sonat i fer-ne alguna... I Oriol Junqueras va arribar vint minuts abans de l’hora pactada; amb Dolors Montserrat vam estar fins prop de les dues de la matinada... I Mas no volia menjar pastís de xocolata, però...

Com es decidien els menús dels sopars?
Sempre intentava assabentar-me dels gustos dels polítics per sorprendre’ls. Jo li passava la informació a l’Àlex Juncosa, els nostre amic cuiner, i ell elaborava un menú. Per al sopar de Pujol no teníem la informació, però dos dies abans l’Àlex va sopar amb Oriol Pujol i li va dir que li féssim cigrons, que li agradaven molt...

A qui convidaria en una segona part?
A qualsevol persona que no fos polític. Si hi ha una segona part, seria millor canviar de temàtica. Però no puc avançar res...

El perfil
Josep Maria Vallès (1967) és el director editorial de la revista TOT Sant Cugat i el DIARI de Sant Cugat. Va començar com a periodista de proximitat el 1991 a Ràdio Sant Cugat. Ha passat per la Cope, Onda Cero i Onda Rambla, entre altres mitjans de comunicació. Presentarà el seu llibre ‘Polítics a la carta’ (Viena Edicions) al vestíbul del Teatre-Auditori Sant Cugat el 12 de març a les 19.30 h en un acte obert a tothom.
 
 
 
Comentaris

Destaquem