Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Verónica Blume és durant aquest 2015 la imatge de la campanya del Sant Cugat Centre Comercial i Oci, que es promocionarà a través de la premsa, les xarxes socials, els Ferrocarrils de la Generalitat i el mateix centre. Blume, clienta habitual del centre, explica que “és un lloc amb un ambient tranquil. Ho tens tot, és relaxat i bonic. Hi ha una bona selecció de botigues. M’agrada que hi hagi cinema i restaurants. Hi vaig molt a gust”.
En què consisteix la campanya del Sant Cugat Centre Comercial i Oci?
Vol reflectir els moments de Verónica Blume. Són moments de benestar, tranquil·litat... És la imatge que he anat creant a partir del que també sóc.
El fet de treballar en un projecte per a Sant Cugat, ciutat on viu, li fa una il·lusió especial?
Em fa molta il·lusió. A Sant Cugat he trobat una tranquil·litat i una qualitat de vida que ja no canviaré. Em fa molta il·lusió ser la imatge del centre comercial. M’ho estic passant molt bé. Quan treballes de model, poses cara a moltes coses en què no creus. I aquest, precisament, no és el cas.
Què li sembla Sant Cugat?
Té un efecte bombolla, on tothom és agradable i correcte. Hi ha molta qualitat de vida. Tots els estímuls són molt agradables.
Imatge de la campanya. FOTO: oxigen.es
Què és el que més li agrada de la ciutat?
Que té la sensació de poble i que està molt ben connectat, tant amb la ciutat com amb la naturalesa. Quan torno de Barcelona amb el cotxe i arribo als Túnels de Vallvidrera, ja em sento a casa. És un altre aire i fa bona olor.
Què fa ara Verónica Blume?
Continuo treballant en el món de la moda i per Setmana Santa obriré un centre de ioga a Barcelona. És una il·lusió que tenia des de fa molt de temps. Fa deu anys que sóc professora de ioga. He anat recollint experiència i ara és el moment perfecte per fer-ho. No volia obrir el centre abans perquè em dic Verónica Blume.
En quin moment de la seva professió es troba?
En un moment de gratitud. Estic gaudint molt. Mai vaig pensar que això em duraria tant temps. I sóc capaç de gaudir-ho més que mai.
D’aquests més de vint anys de la professió, amb què es queda?
El món de la moda m’ha donat l’oportunitat de conèixer moltíssimes cares de mi mateixa que segurament no hagués tret si no m’hagués posat en aquest terreny. M’ha fet conèixer molts països, molta gent i molts extrems. El més important que he après és a valorar els extrems oposats, com la senzillesa, la tranquil·litat, la naturalitat, la família i els amics.
Creu que la professió ha perdut prestigi?
Tot ha canviat molt. Jo vaig començar el 1993, en el moment boom de les models. Vaig viure l’època més daurada de les models. Ara és menys divertit que abans, però més professional.
Pel poc que sé de vostè i pel que he llegit, em sembla que és una model atípica, diferent.
Sempre m’ho han dit, això. El meu pare sempre em deia que ser normal era molt avorrit, i és veritat.
Com és el món de les models?
Un món en què has de tenir molt bé els peus a terra. Solen ser noies molt joves perquè són la imatge que es vol veure i això ja és un error: moltes vegades estan desprotegides. Pot ser un món molt divertit, que t’obre moltes portes, però no és un estil de vida. En el moment que es converteix en un estil de vida és perillós.
És un món on guanyar diners és molt fàcil?
Guanyar diners és molt fàcil, però d’una manera molt irregular: un mes pots guanyar molts diners i després pots estar cinc mesos sense guanyar-ne.
Del món de la moda i del món que vostè li agrada més viure, quines diferències més notables hi ha?
L’absència de les màscares. El món de la moda és molt divertit i també està molt bé posar-se una màscara de tant en tant. En la meva vida normal, la que jo he escollit viure a diari, prefereixo treure’m totes les màscares. A vegades em diuen que sóc massa sincera.
Quins consells donaria a una noia o noi que vulgui ser model?
Que no comenci molt jove, que s’assessori bé i que sempre tingui un pla B. Poca gent té la sort que li funcioni i li duri anys. Que no viatgin sols, que ho facin amb la mare o el pare. I que no s’ho creguin molt: al final és roba, imatge.
Va guanyar la Super Model of the World el 1993
Verónica Blume té 37 anys i viu a Sant Cugat des de fa quatre anys. El mateix any que va començar a dedicar-se al món de la moda, el 1993, va guanyar la Super Model of the World. La top model internacional parla cinc idiomes i ha viscut a un munt de països. “El món és un lloc meravellós per descobrir. Viatjar és molt sa i necessari per obrir la ment i adonar-te que hi ha moltes més realitats”, assegura. La seva debilitat és Àsia.
En què consisteix la campanya del Sant Cugat Centre Comercial i Oci?
Vol reflectir els moments de Verónica Blume. Són moments de benestar, tranquil·litat... És la imatge que he anat creant a partir del que també sóc.
El fet de treballar en un projecte per a Sant Cugat, ciutat on viu, li fa una il·lusió especial?
Em fa molta il·lusió. A Sant Cugat he trobat una tranquil·litat i una qualitat de vida que ja no canviaré. Em fa molta il·lusió ser la imatge del centre comercial. M’ho estic passant molt bé. Quan treballes de model, poses cara a moltes coses en què no creus. I aquest, precisament, no és el cas.
Què li sembla Sant Cugat?
Té un efecte bombolla, on tothom és agradable i correcte. Hi ha molta qualitat de vida. Tots els estímuls són molt agradables.
Imatge de la campanya. FOTO: oxigen.es
Què és el que més li agrada de la ciutat?
Que té la sensació de poble i que està molt ben connectat, tant amb la ciutat com amb la naturalesa. Quan torno de Barcelona amb el cotxe i arribo als Túnels de Vallvidrera, ja em sento a casa. És un altre aire i fa bona olor.
Què fa ara Verónica Blume?
Continuo treballant en el món de la moda i per Setmana Santa obriré un centre de ioga a Barcelona. És una il·lusió que tenia des de fa molt de temps. Fa deu anys que sóc professora de ioga. He anat recollint experiència i ara és el moment perfecte per fer-ho. No volia obrir el centre abans perquè em dic Verónica Blume.
En quin moment de la seva professió es troba?
En un moment de gratitud. Estic gaudint molt. Mai vaig pensar que això em duraria tant temps. I sóc capaç de gaudir-ho més que mai.
D’aquests més de vint anys de la professió, amb què es queda?
El món de la moda m’ha donat l’oportunitat de conèixer moltíssimes cares de mi mateixa que segurament no hagués tret si no m’hagués posat en aquest terreny. M’ha fet conèixer molts països, molta gent i molts extrems. El més important que he après és a valorar els extrems oposats, com la senzillesa, la tranquil·litat, la naturalitat, la família i els amics.
Creu que la professió ha perdut prestigi?
Tot ha canviat molt. Jo vaig començar el 1993, en el moment boom de les models. Vaig viure l’època més daurada de les models. Ara és menys divertit que abans, però més professional.
Pel poc que sé de vostè i pel que he llegit, em sembla que és una model atípica, diferent.
Sempre m’ho han dit, això. El meu pare sempre em deia que ser normal era molt avorrit, i és veritat.
Com és el món de les models?
Un món en què has de tenir molt bé els peus a terra. Solen ser noies molt joves perquè són la imatge que es vol veure i això ja és un error: moltes vegades estan desprotegides. Pot ser un món molt divertit, que t’obre moltes portes, però no és un estil de vida. En el moment que es converteix en un estil de vida és perillós.
És un món on guanyar diners és molt fàcil?
Guanyar diners és molt fàcil, però d’una manera molt irregular: un mes pots guanyar molts diners i després pots estar cinc mesos sense guanyar-ne.
Del món de la moda i del món que vostè li agrada més viure, quines diferències més notables hi ha?
L’absència de les màscares. El món de la moda és molt divertit i també està molt bé posar-se una màscara de tant en tant. En la meva vida normal, la que jo he escollit viure a diari, prefereixo treure’m totes les màscares. A vegades em diuen que sóc massa sincera.
Quins consells donaria a una noia o noi que vulgui ser model?
Que no comenci molt jove, que s’assessori bé i que sempre tingui un pla B. Poca gent té la sort que li funcioni i li duri anys. Que no viatgin sols, que ho facin amb la mare o el pare. I que no s’ho creguin molt: al final és roba, imatge.
Va guanyar la Super Model of the World el 1993
Verónica Blume té 37 anys i viu a Sant Cugat des de fa quatre anys. El mateix any que va començar a dedicar-se al món de la moda, el 1993, va guanyar la Super Model of the World. La top model internacional parla cinc idiomes i ha viscut a un munt de països. “El món és un lloc meravellós per descobrir. Viatjar és molt sa i necessari per obrir la ment i adonar-te que hi ha moltes més realitats”, assegura. La seva debilitat és Àsia.