Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Creu que ha suposat un alleugament per l'Ajuntament no haver de comprar la sala de teatre a La Unió i explica que properament es crearà un grup de treball conjunt entre les dues parts.
Com valora la decisió final de La Unió per garantir el futur de l'entitat?
Crec que ho estan fent molt bé, amb coratge i intel·ligència. Ja vaig felicitar al seu president, el senyor Marín, perquè vagin com vagin les coses, cal reconèixer l’excel·lent conducció que s’està fent d’aquesta crisi de l’entitat. D’altra banda, comprenc perfectament que hagin rebutjat la proposta de l’Ajuntament. Crec que tots ho preferim. A l’Ajuntament forçàvem molt la màquina, en el pitjor moment i atesa la crisi, amb l’objectiu exclusiu d’ajudar l’entitat. La Unió, al seu torn i amb raó, veia el risc que desprendre’s del teatre podia accentuar la crisi interna de l’entitat. Però la decisió a prendre era molt urgent, i això ens pressionava molt a tots. Afortunadament, un estudi més a fons de la situació financera de l’entitat ha concedit més marge per no precipitar decisions i permet estudiar-ho tot, per tots plegats, amb més serenitat.
Com han estat les converses de les últimes setmanes entre l'Ajuntament i l'entitat?
Positives i constructives, com totes les que jo sempre he mantingut amb l’entitat. Crec que darrerament, a més, la incorporació de gent jove i professionalment activa ha donat més energia i eficàcia a la Junta Directiva, sense desmerèixer en absolut la voluntat i tenacitat esmerçada en tot moment pels més veterans que hagin pogut donar un pas enrere. Facilitar el relleu i deixar pas als més joves és una decisió sempre difícil en qualsevol entitat i institució, i que en aquest cas honora a qui ho ha empès i als veterans que ho han acceptat. Mantenir la unitat, comptar amb l’experiència dels veterans i poder-hi afegir l’energia, la il·lusió i, sobretot, els nous socis que hi poden aportar els més joves, és essencial per a sortir-se’n, i això és vàlid per a totes les entitats.
A partir d'ara, quin treball conjunt hi haurà entre La Unió i l'Ajuntament?
Farem ben aviat un grup de treball permanent, Comissió mixta o com es vulgui dir, que entrarà a estudiar, ara més a fons i sense aquesta espasa de Dàmocles que a tots ens tensionava, totes les possibilitats de col·laboració. L’Ajuntament també assessorarà l’entitat, fins on sigui possible, en aquest imprescindible Pla de viabilitat que ara faran i que ha de ser el full de ruta del rellançament de l’entitat.
Es signarà algun conveni específic de suport, La Unió voldrà optar a algun dels avals de suport a les entitats o hi haurà algun altre compromís entre les dues parts?
Tot això, i molt més, és el que s’ha de parlar, debatre i avaluar per part d’aquesta Comissió que aviat engegarem. Tots som molt conscients que, en aquest sentit, cal autoexigir-nos la màxima transparència i rigor a l’hora de mirar d’encaixar els diferents interessos que legítimament es posaran damunt la taula, sense oblidar mai la crítica situació econòmica en la que ens trobem tots, l’administració local inclosa.
Què pot oferir La Unió a Sant Cugat i què pot oferir l'Ajuntament a La Unió?
La Unió pot oferir molt a Sant Cugat. Només per la ubicació tan cèntrica de la seva seu, ja és d’un gran valor, a banda de tot el valor afegit, i que és molt, de les activitats que desenvolupen les seves seccions. L’Ajuntament, a La Unió, li pot oferir el mateix que s’esforça a oferir a d’altres entitats importants de la ciutat: suport i tota la col·laboració que sigui possible tenint en compte el difícil context en el que estem.
Ha suposat un alleujament per l'Ajuntament no haver de comprar la sala de teatre a La Unió en el marc de crisi econòmica?
Més del que tothom es pugui imaginar. Contra el que s’ha arribat a dir, l’Ajuntament no guanyava res amb aquesta operació, sinó al contrari, perquè d’entrada ho havia d’enderrocar tot i construir-ho tot de nou amb tots els requeriments legals exigits a un equipament públic. I això són molts i molts diners. I tal com van les coses, hagués pogut trigar una pila anys. Però és que a més, un cop fet, les despeses de manteniment també serien superiors a si la sala B es fes annexa al Teatre-Auditori. És molt fàcil d’entendre.
Quines altres possibilitats hi ha ara pel què fa a la sala B del Teatre-Auditor i quin calendari hi ha en aquests casos?
Tenim clar, i no cal donar-hi gaires voltes, que en aquest mandat no tindrem la sala B del Teatre-Auditori. Sincerament, no puc entendre que avui algú pugui ser tan inconscient de reclamar encara la construcció d’un teatre o sala de concerts pública. Jo em donaré per molt satisfet si, pel que fa a la sala B que tants anhelem, aquest mandat l’acabem amb el seu projecte executiu damunt la taula.
Com valora la decisió final de La Unió per garantir el futur de l'entitat?
Crec que ho estan fent molt bé, amb coratge i intel·ligència. Ja vaig felicitar al seu president, el senyor Marín, perquè vagin com vagin les coses, cal reconèixer l’excel·lent conducció que s’està fent d’aquesta crisi de l’entitat. D’altra banda, comprenc perfectament que hagin rebutjat la proposta de l’Ajuntament. Crec que tots ho preferim. A l’Ajuntament forçàvem molt la màquina, en el pitjor moment i atesa la crisi, amb l’objectiu exclusiu d’ajudar l’entitat. La Unió, al seu torn i amb raó, veia el risc que desprendre’s del teatre podia accentuar la crisi interna de l’entitat. Però la decisió a prendre era molt urgent, i això ens pressionava molt a tots. Afortunadament, un estudi més a fons de la situació financera de l’entitat ha concedit més marge per no precipitar decisions i permet estudiar-ho tot, per tots plegats, amb més serenitat.
Com han estat les converses de les últimes setmanes entre l'Ajuntament i l'entitat?
Positives i constructives, com totes les que jo sempre he mantingut amb l’entitat. Crec que darrerament, a més, la incorporació de gent jove i professionalment activa ha donat més energia i eficàcia a la Junta Directiva, sense desmerèixer en absolut la voluntat i tenacitat esmerçada en tot moment pels més veterans que hagin pogut donar un pas enrere. Facilitar el relleu i deixar pas als més joves és una decisió sempre difícil en qualsevol entitat i institució, i que en aquest cas honora a qui ho ha empès i als veterans que ho han acceptat. Mantenir la unitat, comptar amb l’experiència dels veterans i poder-hi afegir l’energia, la il·lusió i, sobretot, els nous socis que hi poden aportar els més joves, és essencial per a sortir-se’n, i això és vàlid per a totes les entitats.
A partir d'ara, quin treball conjunt hi haurà entre La Unió i l'Ajuntament?
Farem ben aviat un grup de treball permanent, Comissió mixta o com es vulgui dir, que entrarà a estudiar, ara més a fons i sense aquesta espasa de Dàmocles que a tots ens tensionava, totes les possibilitats de col·laboració. L’Ajuntament també assessorarà l’entitat, fins on sigui possible, en aquest imprescindible Pla de viabilitat que ara faran i que ha de ser el full de ruta del rellançament de l’entitat.
Es signarà algun conveni específic de suport, La Unió voldrà optar a algun dels avals de suport a les entitats o hi haurà algun altre compromís entre les dues parts?
Tot això, i molt més, és el que s’ha de parlar, debatre i avaluar per part d’aquesta Comissió que aviat engegarem. Tots som molt conscients que, en aquest sentit, cal autoexigir-nos la màxima transparència i rigor a l’hora de mirar d’encaixar els diferents interessos que legítimament es posaran damunt la taula, sense oblidar mai la crítica situació econòmica en la que ens trobem tots, l’administració local inclosa.
Què pot oferir La Unió a Sant Cugat i què pot oferir l'Ajuntament a La Unió?
La Unió pot oferir molt a Sant Cugat. Només per la ubicació tan cèntrica de la seva seu, ja és d’un gran valor, a banda de tot el valor afegit, i que és molt, de les activitats que desenvolupen les seves seccions. L’Ajuntament, a La Unió, li pot oferir el mateix que s’esforça a oferir a d’altres entitats importants de la ciutat: suport i tota la col·laboració que sigui possible tenint en compte el difícil context en el que estem.
Ha suposat un alleujament per l'Ajuntament no haver de comprar la sala de teatre a La Unió en el marc de crisi econòmica?
Més del que tothom es pugui imaginar. Contra el que s’ha arribat a dir, l’Ajuntament no guanyava res amb aquesta operació, sinó al contrari, perquè d’entrada ho havia d’enderrocar tot i construir-ho tot de nou amb tots els requeriments legals exigits a un equipament públic. I això són molts i molts diners. I tal com van les coses, hagués pogut trigar una pila anys. Però és que a més, un cop fet, les despeses de manteniment també serien superiors a si la sala B es fes annexa al Teatre-Auditori. És molt fàcil d’entendre.
Quines altres possibilitats hi ha ara pel què fa a la sala B del Teatre-Auditor i quin calendari hi ha en aquests casos?
Tenim clar, i no cal donar-hi gaires voltes, que en aquest mandat no tindrem la sala B del Teatre-Auditori. Sincerament, no puc entendre que avui algú pugui ser tan inconscient de reclamar encara la construcció d’un teatre o sala de concerts pública. Jo em donaré per molt satisfet si, pel que fa a la sala B que tants anhelem, aquest mandat l’acabem amb el seu projecte executiu damunt la taula.
