Bru de Sala: “Salvador Espriu assenyala el camí que els catalans hem de seguir”

El comissari de l’Any Espriu, Xavier Bru de Sala, va néixer a Barcelona l’any 1952 però viu a Sant Cugat. El reconegut escriptor català és membre del PEN català i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació com La Vanguardia, Catalunya Ràdio i Ràdio 4. Bru de Sala va conèixer personalment l’escriptor i ara treballa incansablement perquè sigui recordat. Valora molt l’obra d’Espriu però encara valora molt més la seva persona, el seu caràcter humil però ferm i convincent així com la seva capacitat de lideratge. Per a Espriu, i també per a Bru de Sala, Catalunya és la terra a estimar i el català la seva llengua.

Com va sorgir la iniciativa de celebrar l’Any Espriu i de ser-ne el comissari?
Va ser una decisió del Govern de la Generalitat de Catalunya per celebrar el centenari del naixement del poeta i escriptor Salvador Espriu. El fet que m’ho proposessin a mi era perquè volien fer una celebració amb moltes activitats i jo sóc un home que m’agrada fer-ne. Cal tenir en compte que l’Any Espriu es fa de manera desinteressada.

S’estan fent moltes activitats arreu del país, quin pes té Sant Cugat?
En té molt i estem molt coordinats amb l’oficina de l’Any Espriu per fer-ne difusió. Quan ens vam plantejar aquest repte, quedava clar que Barcelona com a capital catalana i Arenys per ser la Sinera d’Espriu havien de tenir un pes molt important que també han compartit amb Santa Coloma de Farners, on va néixer. A tall d’exemple, volíem que a Arenys hi hagués un cartell informatiu a l’autopista C-32 i ho vam aconseguir. Després d’aquestes tres ciutats Sant Cugat s’emporta la palma espriuana, sense cap dubte. No només per la quantitat d’activitats i actes que s’hi fan sinó per la seva qualitat i per ser una ciutat bolcada en la cultura. Amb la celebració de l’Any Espriu, ha quedat reflectit una vegada més.

Quin era l’objectiu de l’Any Espriu?
L’acord de Govern havia de servir pera enaltir la figura i la memòria d’Espriu, però també havia de tenir caràcter cívic, cultural i participatiu. A títol personal em vaig proposar posar en marxa activitats per arribar a la gent que no llegeix i també a la gent que no llegeix Espriu. D’aquí neixen iniciatives com “la frase del dia”, que està tenint molt d’èxit arreu.

Quines més?
Un altre exemple és el doble CD Amb música ho escoltaries millor, de poemes musicats. Es tracta d’un repertori d’una cinquantena d’obres d’Espriu interpretades per grups de música i cantants reconeguts. També el Premi Cerverí dins dels Premis Literaris de Girona que s’atorgarà a la millor música sobre un poema d’Espriu inèdit. La cerimònia se celebrarà el 27 de setembre. Un altre dels punts àlgids d’aquest Any Espriu va ser el Concert del Centenari que es va fer el dia del centenari del naixement d’Espriu, el 10 de juliol, a Arenys de Mar (Sinera). Finalment, les obres teatralitzades per a joves.

Teatre?
Sí. Es tracta que els joves autors de teatre del nostre país adaptin textos de Salvador Espriu a obres de teatre perquè les puguin representar joves d’entre 13 i 15 a les escoles o en un àmbit familiar. És una altra manera de no només celebrar el centenari sinó d’aconseguir tenir un llegat d’Espriu per a les escoles.

L’Any Espriu també té perfil de Twitter, quin paper hi tenen les xarxes socials?
És molt important fer ús d’aquestes eines per difondre les activitats que s’organitzen. El web també està funcionant molt bé i ara estem treballant per fer videopoemes, una mena d’espots publicitàries amb poemes d’Espriu. També volem fer minivideojocs, sempre intentant innovar.

A la conferència vostè ha dit que Espriu era el profeta civil dels catalans...
És el guia del poble. No mana sinó que té el poder de la paraula perquè el poble li faci cas. Espriu ens assenyala el camí a seguir, per això el lema de l’Any Espriu és “Ens mantindrem fidels”.

Un heroi nacional?
Ell no hauria volgut que li diguessin heroi. En un dels seus poemes més famosos, “L’assaig de càntic en el temple”, Espriu diu: “em quedaré aquí fins a la mort car sóc també molt covard i salvatge”. En aquests textos es descriu a si mateix i és molt dur i a la vegada molt sarcàstic amb la seva persona. Ell tenia vocació de líder i de guia però no d’heroi ni de polític.

Per a Espriu la llengua catalana era molt important.
Va escriure tota la seva obra en català menys el seu primer llibre, que va escriure amb 15 anys i ho va fer en castellà perquè no li havien ensenyat la llengua catalana. Poc després, amb 17 anys, va escriure la segona obra, El doctor Rip, i és una obra mestra de la literatura. Espriu ho escrivia tot en català, encara que fossin textos de circumstàncies o esborranys. Ell era absolutament fidel a la llengua catalana i ho feia perquè el català era una llengua perseguida. Ara en canvi és una llengua menystinguda.

Fa uns anys l’Any Espriu no hauria estat així...
Segurament no. Ha arribat en un moment idoni, sembla una conjunció astral. Fa tres anys no hauria tingut el mateix significat que té ara en molts aspectes. Cent anys després evidentment no estem al mateix lloc però tornem a estar en transició, tornem a tenir expectatives de futur. Ideològicament hem sortit del port de l’autonomia tot i que jurídicament encara no. Espriu és el poeta de l’honestedat i en un moment de corrupció és molt significatiu.

Aquesta celebració és exportable fora de Catalunya?
I tant, i ja s’està exportant. L’exposició que acollirà el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) al novembre té un format petit, i després de Barcelona es traslladarà a Tarragona i Madrid. A més està pensada per ser traduïda a altres llengües i poder-se explicar a l’estranger. També hi ha un projecte per representar Antígona en anglès i exporta-la a altres països.

Per tant, es pot considerar un personatge d’interès internacional?
És un poeta que té molt d’interès per als professors d’arreu perquè és un personatge molt universal. De fet, durant la tardor està previst que es facin dos simposis, un a la universitat de Londres i un altre a la de Cambridge. //