Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El 2012 està sent un any de protagonisme per als Geganters de Sant Cugat, no només pel seu 25è aniversari, sinó per les múltiples activitats en les quals han estat presents, i el plat fort és la 19a Trobada Gegantera del Vallès.
Quin és el balanç que fas de la temporada fins ara?
Molt positiu. El fet de ser banderers a Sant Medir, l’exposició dels Gegants de Paper i que ara la trobada comarcal es faci per primer cop a Sant Cugat fa que tinguem una valoració molt positiva.
Quina novetat aporta la Trobada Comarcal?
Sobretot és la magnitud de gent que aplega. Serem més d’una trentena de colles, cosa que suma unes 1.000 persones, sense comptar tots els ciutadans que s’apropin a veure’ns.
I quants gegants hi haurà?
Depèn dels que decideixi portar cada colla, i de si vénen també amb gegantons i algun cap-gròs. Calculo que almenys hi haurà unes 80 figures.
Quin serà l’acte principal?
El més important serà un ball protocol·lari entre els Gegants de Sant Cugat i els Geganters de la Llagosta, on es farà l’intercanvi de la banda de la Pubilla del Vallès a la Marieta.
Pubilla del Vallès?
Vol dir que durant un any aquella colla Gegantera representa tot el Vallès allà on vagi. Si per exemple anem a França, estarem representant les dues comarques del Vallès.
Què significa per vosaltres ser els amfitrions de la Trobada?
A banda de ser un pas més, per nosaltres és un honor que la Marieta, després de 25 anys, pugui ser Pubilla del Vallès. Sobretot per ella, que segur que li fa molta il·lusió, per en Joan no ho sé, perquè és una mica especial.
Parlant del Joan i la Marieta, heu ampliat família, oi?
Sí, tenim el Valentí, que és un gegant més petit, i la Salut, que és nova d’aquest any i l’hem feta especialment per als menuts de la colla (fins als 11 anys). Ara ens estem plantejant de fer un altre membre més petit que el Joan i la Marieta, que faci uns tres metres, sobretot per intentar que la gent del poble s’apropi més als gegants.
Amb totes les activitats d’aquest any la gent no s’ha acostat més?
Sí, la veritat és que la difusió ens ha anat molt bé perquè la gent vingui a preguntar què s’ha de fer per ser Geganter. Agraden molt els tallers però encara costa que vinguin a donar un cop de mà amb els Gegants en si.
Per què?
No ho se ben bé, potser precisament perque són molt grans i fan respecte.
Home, és que déu n’hi do, quan pesen els Gegants...
El Joan deu pesar uns 70 kilos i la Marieta una mica menys. Però en realitat és una qüestió d’equilibri, quan el trobes gairebé no sents el pes.
Quant es pot aguantar portant un gegant a les espatlles?
Això depèn de la persona, hi ha gent que aguanta dos carrers i hi ha gent que pot aguantar molt més ballant i fent voltes, fins i tot. Si fos per mi, em passaria el dia carregant el Joan amunt i avall. Ara bé, durant els balls has d’aguantar tota l’estona, no pots sortir fins que s’acaba.
Què és el millor de ser geganter?
Per mi és un orgull poder continuar la cultura popular i tradicional fent que no es perdi. Igual que els castellers, o els diables... Si no hi hagués gent que li agradés aquest món, aquesta cultura es perdria i els gegants es quedarien dormint al claustre.
Els Geganters tenen el mateix ressò que altres entitats populars?
Personalment crec que menys. Els Castellers o els Diables tenen més nom. No sé si és per l’altura dels gegants o el fet que depens d’ells. I també la responsabilitat que implica l’entitat, participar a les sortides...
Què representen els Gegants per un poble?
Són la seva identitat, representen algun tret característic de la localitat. En aquest cas fan referència al ball popular de Sant Cugat, el Paga-li Joan, per això el Joan és l’únic gegant que té una mà a l’esquena.
Com us plantegeu el futur de la colla?
Potser ara és el moment més alt de la colla, som unes 100 persones, amb molts nens sobretot. L’any que vé es fa la Trobada de Gegants d’escoles, i esperem que si fem gegants una mica més petits la gent s’apropi més a la colla.
Passió gegant
Tot i que només fa un any que és a la Colla Gegantera de Sant Cugat, en Jordi Sibina sembla que porti tota la seva vida sent cap de Colla. Quan va veure l’anunci al Diari de Sant Cugat on es buscava gent per carregar els gegants, s’hi va ficar de cap. Actualment, tot i la responsabilitat i implicació que requereix tirar endavant una entitat sense ànim de lucre, està orgullós de ser un dels que continuen impulsant la tradició popular gegantera.
Encarrega’t d’organitzar activitats i sortides, és també un dels motivadors principals de l’entitat, i uns dels que fan ballar d’aquella manera que a ulls aliens semblimàgica, el Joan, la parella de la Marieta. Aquest any, a més, els Geganters seran els pregoners de la Festa Major.
Quin és el balanç que fas de la temporada fins ara?
Molt positiu. El fet de ser banderers a Sant Medir, l’exposició dels Gegants de Paper i que ara la trobada comarcal es faci per primer cop a Sant Cugat fa que tinguem una valoració molt positiva.
Quina novetat aporta la Trobada Comarcal?
Sobretot és la magnitud de gent que aplega. Serem més d’una trentena de colles, cosa que suma unes 1.000 persones, sense comptar tots els ciutadans que s’apropin a veure’ns.
I quants gegants hi haurà?
Depèn dels que decideixi portar cada colla, i de si vénen també amb gegantons i algun cap-gròs. Calculo que almenys hi haurà unes 80 figures.
Quin serà l’acte principal?
El més important serà un ball protocol·lari entre els Gegants de Sant Cugat i els Geganters de la Llagosta, on es farà l’intercanvi de la banda de la Pubilla del Vallès a la Marieta.
Pubilla del Vallès?
Vol dir que durant un any aquella colla Gegantera representa tot el Vallès allà on vagi. Si per exemple anem a França, estarem representant les dues comarques del Vallès.
Què significa per vosaltres ser els amfitrions de la Trobada?
A banda de ser un pas més, per nosaltres és un honor que la Marieta, després de 25 anys, pugui ser Pubilla del Vallès. Sobretot per ella, que segur que li fa molta il·lusió, per en Joan no ho sé, perquè és una mica especial.
Parlant del Joan i la Marieta, heu ampliat família, oi?
Sí, tenim el Valentí, que és un gegant més petit, i la Salut, que és nova d’aquest any i l’hem feta especialment per als menuts de la colla (fins als 11 anys). Ara ens estem plantejant de fer un altre membre més petit que el Joan i la Marieta, que faci uns tres metres, sobretot per intentar que la gent del poble s’apropi més als gegants.
Amb totes les activitats d’aquest any la gent no s’ha acostat més?
Sí, la veritat és que la difusió ens ha anat molt bé perquè la gent vingui a preguntar què s’ha de fer per ser Geganter. Agraden molt els tallers però encara costa que vinguin a donar un cop de mà amb els Gegants en si.
Per què?
No ho se ben bé, potser precisament perque són molt grans i fan respecte.
Home, és que déu n’hi do, quan pesen els Gegants...
El Joan deu pesar uns 70 kilos i la Marieta una mica menys. Però en realitat és una qüestió d’equilibri, quan el trobes gairebé no sents el pes.
Quant es pot aguantar portant un gegant a les espatlles?
Això depèn de la persona, hi ha gent que aguanta dos carrers i hi ha gent que pot aguantar molt més ballant i fent voltes, fins i tot. Si fos per mi, em passaria el dia carregant el Joan amunt i avall. Ara bé, durant els balls has d’aguantar tota l’estona, no pots sortir fins que s’acaba.
Què és el millor de ser geganter?
Per mi és un orgull poder continuar la cultura popular i tradicional fent que no es perdi. Igual que els castellers, o els diables... Si no hi hagués gent que li agradés aquest món, aquesta cultura es perdria i els gegants es quedarien dormint al claustre.
Els Geganters tenen el mateix ressò que altres entitats populars?
Personalment crec que menys. Els Castellers o els Diables tenen més nom. No sé si és per l’altura dels gegants o el fet que depens d’ells. I també la responsabilitat que implica l’entitat, participar a les sortides...
Què representen els Gegants per un poble?
Són la seva identitat, representen algun tret característic de la localitat. En aquest cas fan referència al ball popular de Sant Cugat, el Paga-li Joan, per això el Joan és l’únic gegant que té una mà a l’esquena.
Com us plantegeu el futur de la colla?
Potser ara és el moment més alt de la colla, som unes 100 persones, amb molts nens sobretot. L’any que vé es fa la Trobada de Gegants d’escoles, i esperem que si fem gegants una mica més petits la gent s’apropi més a la colla.
Passió gegant
Tot i que només fa un any que és a la Colla Gegantera de Sant Cugat, en Jordi Sibina sembla que porti tota la seva vida sent cap de Colla. Quan va veure l’anunci al Diari de Sant Cugat on es buscava gent per carregar els gegants, s’hi va ficar de cap. Actualment, tot i la responsabilitat i implicació que requereix tirar endavant una entitat sense ànim de lucre, està orgullós de ser un dels que continuen impulsant la tradició popular gegantera.
Encarrega’t d’organitzar activitats i sortides, és també un dels motivadors principals de l’entitat, i uns dels que fan ballar d’aquella manera que a ulls aliens semblimàgica, el Joan, la parella de la Marieta. Aquest any, a més, els Geganters seran els pregoners de la Festa Major.
