Delictes contra la vellesa

Encara que pot ser que, en part, respongui també al fet que hi ha més controls i més mecanismes de protecció. Des de les residències on viuen alguns, fins a l’oficina del banc o de la caixa d’estalvis d’on són clients, cada dia hi ha més consciència de la vulnerabilitat de la gent gran que té disminuïdes les seves capacitats.

És possible que els efectes de la crisi es deixin notar en aquest augment dels abusos, que en gran part els cometen familiars molt pròxims.Persones a les quals la pèrdua d’ingressos també ha arrabassat alguns dels principis més elementals. Afortunadament, els canvis de la vida familiar, la progressiva independització de la gent gran del seu entorn més pròxim quan ja no són autosuficients, han anat acompanyats, encara que tímidament, de l’augment de l’Estat del benestar amb la creació de centres de dia, residències, tele assistències, ajudes per als que són dependents i fins i tot la figura d’un fiscal especial que vetlla pels interessos de les persones grans, però l’abús de confiança o el robatori directe no han de tenir pal·liatius des del moment en què han quedat demostrats.