Reciti una poesia seva.
No sé cap de les meves poesies de memòria, excepte una que té només una ratlla i mitja.
Doncs ja la tenim!
“I quan arriba l’hora de mentir-me, plou”.
Què vol dir?
A tu què et sembl que vol dir?
Una poesia és una cosa molt personal...
No t’ha passat mai que vas a sortir amb els nens o la parella i dius que avui farem una excursió, surts i... plou?
Què és per a vostè la poesia?
No és res especial. Jo escric i la meva forma d’escriure és amb ratlles curtes amb ritme i que es llegeixin bé. I, sobretot, que el que vull dir sigui precís.
Posa més atenció en la forma que en el contingut?
A mi em crida el contingut, però no oblido mai la forma. He canviat moltes coses perquè la forma no quedava bé.
Sempre canviem... Crec que un poema s’ha de llegir amb facilitat i ha de tenir una certa música. Això fa que et passis molta estona buscant el verb o l’adjectiu adient.
De què parla la seva poesia?
De mi.
De vostè en quin sentit?
És una manera d’alliberar els meus fantasmes i de posar-ho sobre un paper, ajuda a exorcitzar els dimonis .
Quins són aquests dimonis?
Els mateixos que té tothom. N’hi ha de bons, dolents i mitjans. Plató deia que tenim un diable al costat que ens fa ser bons. El que ens preocupa és la vida i per què és així. Són problemes que ja es preguntaven els sumeris.
Què espera que la gent trobi llegint-los?
No espero res.
Escriu per a vostè, doncs?
Tampoc. Escric per treure coses de dins i el fet de publicar-ho vol dir que cadascú pot fer el que vulgui. Algú hi trobarà alegria, altres consol, altres s’hi sentiran identificats... A mi el que em preocupa és ser precís i fer-ho bé.
Si la seva poesia no agradés no seria el Poeta d’Honor!
Per mi és una sorpresa. Aquest any he fet 80 anys i tampoc m’han fet massa cas fins ara.
És dura la vida del poeta?
Tan dura com qualsevol altra. Seria dura si no estigués jubilat. Dura és per a gent jove com tu si ha de buscar feina.
Ha compaginat poesia i docència?
No. La poesia la vaig començar de jove. Quan era professor tenia molta feina i vaig deixar-ho de costat. Després, quan ja no tenia tanta feina, van anar sorgint coses noves.
Anys tendres, anys madurs. Què ha canviat?
M’he adonat que no ha canviat res. I aquest és un missatge que vull transmetre a la gent jove: quan tinguin 80 anys seran igual! En la poesia el que ha canviat és que tenia un llenguatge més ingenu i ara tinc un llenguatge més elaborat.
La poesia és el germà maltractat de la literatura?
Crec que la poesia està molt mal vista. M’indigna que la gent consideri que una novel·la té més valor que un llibre de poemes. No és veritat! Jo he estat tres anys per fer el meu darrer llibre perquè sortís precís i exacte. Per què a un premi de novel·la li donen 600.000 euros i a un de poesia només 2.500?
Injust!
Això fa que la gent valori menys la poesia i s’ha enganyat la gent dient que s’ha de llegir i que s’ha de llegir novel·la. Que cadascú llegeixi el que vulgui. I tenint en compte que un escriptor no és ningú especial.
Un escriptor mai deixa de pensar en el següent llibre?
Un escriptor no deixa mai de pensar a escriure. No la propera novel·la o llibre... Escriure!
Segueix volent escriure?
Mires el paisatge i sents l’impuls. Sempre hi ha ganes. ?
Què marca la seva obra?
La contemplació de la vida amb un somriure i certa ironia. És l’única cosa que ens pot salvar. El bon humor i l’esperit crític són els que ens fan viure.
Maduresa poètica
Francesc Garriga va néixer a Sabadell l’any 1932. Als seus 80 anys, Garriga sempre s’ha caracteritzat per ser un poeta que ha defugit dels focus mediàtics, tot dedicant bona part de la seva trajectòria a la docència. Llicenciat en Germàniques per la Universitat de Barcelona, ha impartit classes de literatura, llatí o història de l’art, entre d’altres. Molts dels seus exalumnes es declaren deixebles seus, com Francesc Fontbona o Xavier Bosch (aquest darrer serà l’encarregat de conduir l’acte inaugural del Festival de Poesia el dimecres 23 d’octubre al vestíbul del Teatre-Auditori). Ha publicat 12 llibres de poesia. El darrer, Ragtime, ha estat reconegut, aquest mateix any, amb el Premi Cavall Verd 2012 de Mallorca.
No sé cap de les meves poesies de memòria, excepte una que té només una ratlla i mitja.
Doncs ja la tenim!
“I quan arriba l’hora de mentir-me, plou”.
Què vol dir?
A tu què et sembl que vol dir?
Una poesia és una cosa molt personal...
No t’ha passat mai que vas a sortir amb els nens o la parella i dius que avui farem una excursió, surts i... plou?
Què és per a vostè la poesia?
No és res especial. Jo escric i la meva forma d’escriure és amb ratlles curtes amb ritme i que es llegeixin bé. I, sobretot, que el que vull dir sigui precís.
Posa més atenció en la forma que en el contingut?
A mi em crida el contingut, però no oblido mai la forma. He canviat moltes coses perquè la forma no quedava bé.
Sempre canviem... Crec que un poema s’ha de llegir amb facilitat i ha de tenir una certa música. Això fa que et passis molta estona buscant el verb o l’adjectiu adient.
De què parla la seva poesia?
De mi.
De vostè en quin sentit?
És una manera d’alliberar els meus fantasmes i de posar-ho sobre un paper, ajuda a exorcitzar els dimonis .
Quins són aquests dimonis?
Els mateixos que té tothom. N’hi ha de bons, dolents i mitjans. Plató deia que tenim un diable al costat que ens fa ser bons. El que ens preocupa és la vida i per què és així. Són problemes que ja es preguntaven els sumeris.
Què espera que la gent trobi llegint-los?
No espero res.
Escriu per a vostè, doncs?
Tampoc. Escric per treure coses de dins i el fet de publicar-ho vol dir que cadascú pot fer el que vulgui. Algú hi trobarà alegria, altres consol, altres s’hi sentiran identificats... A mi el que em preocupa és ser precís i fer-ho bé.
Si la seva poesia no agradés no seria el Poeta d’Honor!
Per mi és una sorpresa. Aquest any he fet 80 anys i tampoc m’han fet massa cas fins ara.
És dura la vida del poeta?
Tan dura com qualsevol altra. Seria dura si no estigués jubilat. Dura és per a gent jove com tu si ha de buscar feina.
Ha compaginat poesia i docència?
No. La poesia la vaig començar de jove. Quan era professor tenia molta feina i vaig deixar-ho de costat. Després, quan ja no tenia tanta feina, van anar sorgint coses noves.
Anys tendres, anys madurs. Què ha canviat?
M’he adonat que no ha canviat res. I aquest és un missatge que vull transmetre a la gent jove: quan tinguin 80 anys seran igual! En la poesia el que ha canviat és que tenia un llenguatge més ingenu i ara tinc un llenguatge més elaborat.
La poesia és el germà maltractat de la literatura?
Crec que la poesia està molt mal vista. M’indigna que la gent consideri que una novel·la té més valor que un llibre de poemes. No és veritat! Jo he estat tres anys per fer el meu darrer llibre perquè sortís precís i exacte. Per què a un premi de novel·la li donen 600.000 euros i a un de poesia només 2.500?
Injust!
Això fa que la gent valori menys la poesia i s’ha enganyat la gent dient que s’ha de llegir i que s’ha de llegir novel·la. Que cadascú llegeixi el que vulgui. I tenint en compte que un escriptor no és ningú especial.
Un escriptor mai deixa de pensar en el següent llibre?
Un escriptor no deixa mai de pensar a escriure. No la propera novel·la o llibre... Escriure!
Segueix volent escriure?
Mires el paisatge i sents l’impuls. Sempre hi ha ganes. ?
Què marca la seva obra?
La contemplació de la vida amb un somriure i certa ironia. És l’única cosa que ens pot salvar. El bon humor i l’esperit crític són els que ens fan viure.
Maduresa poètica
Francesc Garriga va néixer a Sabadell l’any 1932. Als seus 80 anys, Garriga sempre s’ha caracteritzat per ser un poeta que ha defugit dels focus mediàtics, tot dedicant bona part de la seva trajectòria a la docència. Llicenciat en Germàniques per la Universitat de Barcelona, ha impartit classes de literatura, llatí o història de l’art, entre d’altres. Molts dels seus exalumnes es declaren deixebles seus, com Francesc Fontbona o Xavier Bosch (aquest darrer serà l’encarregat de conduir l’acte inaugural del Festival de Poesia el dimecres 23 d’octubre al vestíbul del Teatre-Auditori). Ha publicat 12 llibres de poesia. El darrer, Ragtime, ha estat reconegut, aquest mateix any, amb el Premi Cavall Verd 2012 de Mallorca.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok