El gat de la sort

Tothom ha vist als basars xinesos el gat daurat que mou la pota. Si preguntes, et diuen que és una figura que porta sort, però no saben dir-te’n res més. L’origen d’aquesta peculiar figura és una bonica llegenda japonesa. Expliquen que en un temple perdut entre boscos i muntanyes vivia un sacerdot budista que passava moltes penúries per l’ubicació del temple en un lloc tan inhòspit; com a tota companyia tenia un gat que també passava necessitats igual que el seu amo i que, valent i fort, vigilava el temple quan el monjo anava al petit poble de prop de la muntanya per demanar una mica de peix i arròs mentre ajudava a la gent del llogarret guarint nafres i ferides...

Un dia de llamps i trons, un viatger perdut va arribar al temple, anava xop i tremolava de fred. El monjo no hi era, i el viatger no va gossar entrar-hi, però el gat, en veure el seu aspecte de fred i tot mullat, va sortir al llindar i seient a davant del viatger amb la pota dreta va fer-li senyal que entrés dins, on hi havia un petit braser perquè el viatger es pogués escalfar i assecar.

L’home era un ric terratinent que en veure la pobresa del lloc, des de llavors va procurar que mai els faltés res perquè poguessin viure bé. Des de llavors aquestes figures que mouen la pota es diu que porten fortuna i sort.