“El quiosc s’hauria de dir Palau de la Informació”

Javier Llorente és el quiosquer d’un dels quioscos més grans de la ciutat. Revistes i diaris especialitzats es barregen amb col·leccions, llaminadures, pel·lícules i fins i tot, una màquina de venda de tabac. Parlem amb aquest quiosquer perquè ens doni la seva visió de negoci i d’altres temes.

Quin és el diari que s’acaba abans?
Crec que aquesta pregunta no està ben feta, perquè poques vegades passa que s’acaben tots el diaris que ens porten. El que més es ven en aquest quiosc és La Vanguardia i el lectors la solen demanar més en llengua catalana.

Els joves llegeixen premsa en paper?
La gent jove, almenys aquí, no compra gaire el diari. Tot i que els diaris esportius, i sobretot el Mundo Deportivo, el demanen bastant.

Quin és el públic del Diari de Sant Cugat?
Els lectors del diari santcugatenc són un públic molt fidel i que es conserva des de fa bastant temps. El divendres és el dia que més ven i la gran majoria que l’agafa és gent d’uns trenta anys.

Internet fa mal a la premsa?
No! Un lector interessat a saber què passa al món comprarà el diari per estar-ne informat, a més allà hi és tot i no ho has d’anar buscant. Òbviament, en un diari no hi cap tot, de manera que per saber-ne més, has d’anar a Internet. Crec que això ha ajudat les persones que volen ampliar el que els diaris ens donen. Aquelles persones que només llegeixen titulars no són lectors de res!

Però vostè creu que Internet ha fet que hi hagi una davallada a les compres?
Considero que hi ha una franja de gent jove que ha rebut una formació educativa diferent. Aquesta generació es queda amb el que li donen i no tenen el neguit d’anar més enllà.


“Els lectors del Diari de Sant Cugat són un públic molt fidel i que es conserva des de fa bastant temps”

Aprofita les estones lliures per llegir premsa?
Jo estic assabentat de tot! Des de física quàntica a filosofia i, fins i tot tafaneries. Penseu que nosaltres som una font d’informació molt important per a tot els ciutadans. Això no s’hauria de dir quiosc, sinó Palau de la Informació.

Li agradaria que el seu fill continués amb el negoci familiar?
El negoci serà aquí, ell de vegades treu el nas i ens ajuda una mica, però ell està estudiant la seva carrera i espero que trobi feina d’això. A més, treballar en un quiosc és una feina molt esclava, has de treballar cada dia de l’any.

“Fa més d’un any que anem darrere de l’Ajuntament perquè ens autoritzi a posar publicitat al quiosc”

Té problemes amb les distribuïdores?
El meu veritable problema és l’Ajuntament. Des de l’any 2004, s’han portat molt malament amb mi. Hi ha un gran problema de deixadesa. Tots els tràmits que he hagut de fer durant els últims 8 anys els he hagut d’anar a fer allà, quan abans no feia falta. Fa més d’un any que anem darrere de l’Ajuntament perquè ens autoritzi a posar publicitat al quiosc. Una cosa senzilla, ja que tots els quioscos d’Espanya tenen publicitat.

Vol dir que l'Ajuntament és molt lent?
Hi ha assumptes que he hagut d’esperar fins a 4 anys per resoldre’ls, així que no estic gaire content amb l’Ajuntament. Pensa que els quioscos que som a la via pública hem passat de pagar l’IAE (impost sobre activitats econòmiques) de 119 euros anuals a pagar, en el meu cas, 2.700 euros. Això representa, a part de la baixada de vendes i dels impostos que cada cop són més alts, un cost molt elevat i desproporcional. Les diferències que hi ha respecte a la immensa majoria de poblacions espanyoles és brutal, el preu del metre quadrat és el més car de tot Espanya!

Costa mantenir-se així?
El cost és molt dur, no puc ni pensar a fer vacances. I esclar tampoc puc apujar al diari a 20 euros!