Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Sí, Sant Cugat és un lloc propici per als emprenedors. Hi contribueix la proximitat a la capital del país, la qualitat de vida, les bones comunicacions i l’existència de centres de negoci i d’Esade-Creàpolis,que acull petites empreses que es troben en la primera etapa de desenvolupament o de creixement, i empreses grans que se senten atretes per l’entorn de creativitat i de coneixement de l’escola de negocis d’Esade –qualificada per The Wall Street Journal com la millor escola de negocis del món–, situada just al costat.
Són uns quants els santcugatencs, joves i no tan joves, que decideixen cada any muntar una empresa –alguns perquè no troben feina i altres perquè són emprenedors de mena. I també d’altres indrets de Catalunya i de fora que s’hi instal·len amb el mateix propòsit. Avui, a Sant Cugat, d’emprenedors n’hi ha de gairebé tots els àmbits econòmics; a més, en alguns casos, connecten amb encert dos àmbits que tradicionalment no tenien res a veure.
Cada any n’hi ha, és clar, uns quants que fracassen. Cal tenir en compte, però, que el fracàs és alliçonador. En això els nord-americans tenen molta experiència. Diuen que el fracàs, però, ha de ser shortand cheap –curt i sense gaire cost–, de manera que puguis remuntar el sotrac amb un nou projecte. Abunden també els qui es troben en la fase inicial, recorrent les tres F, és a dir, els friends, familiy i fools (“tontos”) –es diu que són els qui, en principi, és més fàcil que donin suport econòmic al projecte– o bé immersos en el paperam i intentant sortejar les traves burocràtiques (que han anat creixent de manera exponencial a l’Estat espanyol; alguns dels tràmits que tota empresa té l’obligació de fer no serveixen per res i retardenl’arrencada del negoci; el Banc Mundial ens situa a la cua del món dels països on costa més obrir un negoci!).
Els orígens de les empreses que neixen de zero són d’allò més diversos. Les santcugatenques Carlota i Elena Rodés sempre han fet galetes. En feien a casa de la seva mare, que havia fet cursos de cuina a Suïssa, i també n’havia après de l’àvia. “A casa de l’àvia i de la mare tot girava al voltant de la cuina, no només perquè cuinar era molt important per elles, sinó també perquè quan calia parlar de qualsevol tema, el lloc de reunió era la cuina. Ens hi passàvem hores”, recorda la Carlota. Fer galetes a casa és d’allò més habitual a Alemanya. És una tradició molt arrelada. La segueixen un munt de famílies, sobretot durant l’advent.
“Un bon dia vàrem començar a fer galetes a la cuina de casa. Els dos primers models van ser una cara de nen i una de nena. Les vam portar a una botiga per ensenyar-les i ens van fer el primer encàrrec”, explica Carlota Rodés. Així va néixer Carlota’s. Actualment fan unes 100.000 galetes l’any. El principal client, la BBC (bateigs, bodes i comunions; aquest és l’ordre pel que fa al volum de feina: el bateig és la celebració que genera més comandes; “La gent, quan té un fill, es torna boja... i de bateigs se’n fan tot l’any, mentre que els casaments es concentren a la primavera i al setembre”, diu l’Elena Rodés).
Una iniciativa empresarial també pot sorgir de les dificultats. Aquest és el cas de Green Lab. Francesc Bascompte, Olga Rovira i AlbertSánchez es van conèixer a l’Escola d’Arquitectura del Vallès -en la primera promoció-, situada a Sant Cugat, i de seguida van congeniar. Van compartir despatx uns quants anys. Van tenir una època dolça, fins que els encàrrecs van començar a minvar –entre el 2007 i el 2008 les comandes van caure en picat– i van decidir reorientar el negoci. “Ens vam haver de reinventar”, diu Francesc Bascompte, arquitecte i MBA per Esade. Tots tres van crear Green Lab, una empresa molt innovadora que té la seu a Esade-Creàpolis, i que realitza encàrrecs molt diversos: cobertes fèrtils que aprofiten l’energia –l’objectiu no és aïllar l’edifici del fred i de la calor amb vegetació a la coberta (contràriament al que molts pensen, els sostres amb vegetació aïllen poc), sinó l’estalvi d’energia: s’aprofiten les aigües grises del’edifici per regar el cultiu i el CO2 sobrer dels aires condicionats per a les plantes– o bé el canvi d’il·luminació tradicional a il·luminació LED –ho estan fent, per exemple, al centenar de botigues Misako, de bosses de mà i altres articles que hi ha arreu d’Espanya;“Això suposarà per a Misako un estalvi del 70% de la seva despesa d’electricitat”, diu Olga Rovira.
La formació pluridisciplinària dels arquitectes els permet fer moltes més coses que pisos, cases, oficines… Aquest és uns dels lemes de Green Lab, que a més de la seva activitat com a empresa –sempre tenint en compte la sostenibilitat i la innovació– és també un laboratori d’idees. L’any 2011 la CECOT va reconèixer-la com la Millor Jove Iniciativa Empresarial.
Finalment, hi ha negocis que també neixen dels invents que fa un mateix per tenir més qualitat de vida. “El 1996, quan jo tenia 18 anys, vaig quedar tetraplègic a causa d’un accident de trànsit. M’agradava anar amb moto i amb bici, així doncs, un cop rehabilitat, no em vaig resignar a no poder tornar a anar-hi. El mercat no m’oferia productes que jo pogués fer servir de manera autònoma i eficaç, i vaig començar a fabricar-me’ls jo mateix de manera artesanal. Aquells invents van millorar radicalment la meva mobilitat i, en conseqüència, la meva qualitat de vida. El 2005 vaig decidir fundar Ajudes Tècniques Bach i convertir els meus prototips en productes viables i comercialitzables que transformessin la mobilitat i la vida d’altres discapacitats físics igual que havien canviat la meva”, explica Pau Bach. A l’embrió del projecte es trobaven les bicicletes per a minusvàlids, “aleshores un mitjà pràcticament desconegut a Catalunya i a Espanya, però força popular en països amb gran tradició ciclista com Alemanya i Holanda”, afirma en Pau.
La idea constituïa, doncs, a casa nostra, un nínxol en el mercat, és clar, però alhora el target era –i continua sent– reduït, de manera que ja des dels inicis va tenir clar que per agafar volada li calia mirar fronteres enllà. “Vaig fer un curs d’autoocupació que organitzava l’Ajuntament de Sant Cugat: primer t’hi expliquen conceptes bàsics per muntar una empresa i després vas treballant el pla d’empresa, amb l’ajut d’una persona que t’assessora per tal que el teu projecte sigui viable; si ho és, l’Ajuntament et dóna un certificat de viabilitat, que t’és útil a l’hora de buscar finançament”, recorda en Pau. “Jo no tenia experiència en el món empresarial, tan sols algunes nocions bàsiques de com funciona una empresa. He après a base d’assaig-error”, admet. Aquesta empresa santcugatenca fabrica, sota la marca BATEC, monocicles que s’acoblen al davant d’una cadira de rodes i possibiliten fer-la avançar amb el moviment dels braços. El vehicle resultant és una handbike (bicicleta de mà). El monocicle s’enganxa sense dificultat a la cadira de rodes, de manera que l’usuari no necessita ajuda externa per col·locar-lo.
Els handbikes BATEC s’adrecen sobretot als qui tenen alguna discapacitat a les extremitats inferiors i poden acoblar-se a la majoria de cadires de rodes ultralleugeres del mercat. A més del model manual, que es condueix amb els braços, n’hi ha un d’elèctric, que funciona gràcies a una bateria, que té una autonomia d’uns trenta quilòmetres. Els dos models són d’allò més versàtils, i ofereixen adaptacions especials per als qui tenen poca mobilitat a les mans o als braços. Des del 2011, la gamma BATEC ofereix també una cadira de rodes lleugera de fabricació pròpia.
Ajudes Tècniques Bach va ser guardonada l’any 2010 per la Diputació deBarcelona (premi a la iniciativa empresarial amb més responsabilitat social) i al 2011 per la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa (Premi Cambra en la categoria de major responsabilitat corporativa).“La majoria de treballadors, concretament set dels tretze, som discapacitats”, explica en Pau. Per això, i sobretot pel benefici que els seus productes produeixen en el col·lectiu de persones amb discapacitat física, l’empresa ha estat seleccionada per formar partde Momentum Project 2012, un programa d’Esade i BBVA per promocionar l’emprenedoria social.
Són uns quants els santcugatencs, joves i no tan joves, que decideixen cada any muntar una empresa –alguns perquè no troben feina i altres perquè són emprenedors de mena. I també d’altres indrets de Catalunya i de fora que s’hi instal·len amb el mateix propòsit. Avui, a Sant Cugat, d’emprenedors n’hi ha de gairebé tots els àmbits econòmics; a més, en alguns casos, connecten amb encert dos àmbits que tradicionalment no tenien res a veure.
Cada any n’hi ha, és clar, uns quants que fracassen. Cal tenir en compte, però, que el fracàs és alliçonador. En això els nord-americans tenen molta experiència. Diuen que el fracàs, però, ha de ser shortand cheap –curt i sense gaire cost–, de manera que puguis remuntar el sotrac amb un nou projecte. Abunden també els qui es troben en la fase inicial, recorrent les tres F, és a dir, els friends, familiy i fools (“tontos”) –es diu que són els qui, en principi, és més fàcil que donin suport econòmic al projecte– o bé immersos en el paperam i intentant sortejar les traves burocràtiques (que han anat creixent de manera exponencial a l’Estat espanyol; alguns dels tràmits que tota empresa té l’obligació de fer no serveixen per res i retardenl’arrencada del negoci; el Banc Mundial ens situa a la cua del món dels països on costa més obrir un negoci!).
Els orígens de les empreses que neixen de zero són d’allò més diversos. Les santcugatenques Carlota i Elena Rodés sempre han fet galetes. En feien a casa de la seva mare, que havia fet cursos de cuina a Suïssa, i també n’havia après de l’àvia. “A casa de l’àvia i de la mare tot girava al voltant de la cuina, no només perquè cuinar era molt important per elles, sinó també perquè quan calia parlar de qualsevol tema, el lloc de reunió era la cuina. Ens hi passàvem hores”, recorda la Carlota. Fer galetes a casa és d’allò més habitual a Alemanya. És una tradició molt arrelada. La segueixen un munt de famílies, sobretot durant l’advent.
“Un bon dia vàrem començar a fer galetes a la cuina de casa. Els dos primers models van ser una cara de nen i una de nena. Les vam portar a una botiga per ensenyar-les i ens van fer el primer encàrrec”, explica Carlota Rodés. Així va néixer Carlota’s. Actualment fan unes 100.000 galetes l’any. El principal client, la BBC (bateigs, bodes i comunions; aquest és l’ordre pel que fa al volum de feina: el bateig és la celebració que genera més comandes; “La gent, quan té un fill, es torna boja... i de bateigs se’n fan tot l’any, mentre que els casaments es concentren a la primavera i al setembre”, diu l’Elena Rodés).
Una iniciativa empresarial també pot sorgir de les dificultats. Aquest és el cas de Green Lab. Francesc Bascompte, Olga Rovira i AlbertSánchez es van conèixer a l’Escola d’Arquitectura del Vallès -en la primera promoció-, situada a Sant Cugat, i de seguida van congeniar. Van compartir despatx uns quants anys. Van tenir una època dolça, fins que els encàrrecs van començar a minvar –entre el 2007 i el 2008 les comandes van caure en picat– i van decidir reorientar el negoci. “Ens vam haver de reinventar”, diu Francesc Bascompte, arquitecte i MBA per Esade. Tots tres van crear Green Lab, una empresa molt innovadora que té la seu a Esade-Creàpolis, i que realitza encàrrecs molt diversos: cobertes fèrtils que aprofiten l’energia –l’objectiu no és aïllar l’edifici del fred i de la calor amb vegetació a la coberta (contràriament al que molts pensen, els sostres amb vegetació aïllen poc), sinó l’estalvi d’energia: s’aprofiten les aigües grises del’edifici per regar el cultiu i el CO2 sobrer dels aires condicionats per a les plantes– o bé el canvi d’il·luminació tradicional a il·luminació LED –ho estan fent, per exemple, al centenar de botigues Misako, de bosses de mà i altres articles que hi ha arreu d’Espanya;“Això suposarà per a Misako un estalvi del 70% de la seva despesa d’electricitat”, diu Olga Rovira.
La formació pluridisciplinària dels arquitectes els permet fer moltes més coses que pisos, cases, oficines… Aquest és uns dels lemes de Green Lab, que a més de la seva activitat com a empresa –sempre tenint en compte la sostenibilitat i la innovació– és també un laboratori d’idees. L’any 2011 la CECOT va reconèixer-la com la Millor Jove Iniciativa Empresarial.
Finalment, hi ha negocis que també neixen dels invents que fa un mateix per tenir més qualitat de vida. “El 1996, quan jo tenia 18 anys, vaig quedar tetraplègic a causa d’un accident de trànsit. M’agradava anar amb moto i amb bici, així doncs, un cop rehabilitat, no em vaig resignar a no poder tornar a anar-hi. El mercat no m’oferia productes que jo pogués fer servir de manera autònoma i eficaç, i vaig començar a fabricar-me’ls jo mateix de manera artesanal. Aquells invents van millorar radicalment la meva mobilitat i, en conseqüència, la meva qualitat de vida. El 2005 vaig decidir fundar Ajudes Tècniques Bach i convertir els meus prototips en productes viables i comercialitzables que transformessin la mobilitat i la vida d’altres discapacitats físics igual que havien canviat la meva”, explica Pau Bach. A l’embrió del projecte es trobaven les bicicletes per a minusvàlids, “aleshores un mitjà pràcticament desconegut a Catalunya i a Espanya, però força popular en països amb gran tradició ciclista com Alemanya i Holanda”, afirma en Pau.
La idea constituïa, doncs, a casa nostra, un nínxol en el mercat, és clar, però alhora el target era –i continua sent– reduït, de manera que ja des dels inicis va tenir clar que per agafar volada li calia mirar fronteres enllà. “Vaig fer un curs d’autoocupació que organitzava l’Ajuntament de Sant Cugat: primer t’hi expliquen conceptes bàsics per muntar una empresa i després vas treballant el pla d’empresa, amb l’ajut d’una persona que t’assessora per tal que el teu projecte sigui viable; si ho és, l’Ajuntament et dóna un certificat de viabilitat, que t’és útil a l’hora de buscar finançament”, recorda en Pau. “Jo no tenia experiència en el món empresarial, tan sols algunes nocions bàsiques de com funciona una empresa. He après a base d’assaig-error”, admet. Aquesta empresa santcugatenca fabrica, sota la marca BATEC, monocicles que s’acoblen al davant d’una cadira de rodes i possibiliten fer-la avançar amb el moviment dels braços. El vehicle resultant és una handbike (bicicleta de mà). El monocicle s’enganxa sense dificultat a la cadira de rodes, de manera que l’usuari no necessita ajuda externa per col·locar-lo.
Els handbikes BATEC s’adrecen sobretot als qui tenen alguna discapacitat a les extremitats inferiors i poden acoblar-se a la majoria de cadires de rodes ultralleugeres del mercat. A més del model manual, que es condueix amb els braços, n’hi ha un d’elèctric, que funciona gràcies a una bateria, que té una autonomia d’uns trenta quilòmetres. Els dos models són d’allò més versàtils, i ofereixen adaptacions especials per als qui tenen poca mobilitat a les mans o als braços. Des del 2011, la gamma BATEC ofereix també una cadira de rodes lleugera de fabricació pròpia.
Ajudes Tècniques Bach va ser guardonada l’any 2010 per la Diputació deBarcelona (premi a la iniciativa empresarial amb més responsabilitat social) i al 2011 per la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa (Premi Cambra en la categoria de major responsabilitat corporativa).“La majoria de treballadors, concretament set dels tretze, som discapacitats”, explica en Pau. Per això, i sobretot pel benefici que els seus productes produeixen en el col·lectiu de persones amb discapacitat física, l’empresa ha estat seleccionada per formar partde Momentum Project 2012, un programa d’Esade i BBVA per promocionar l’emprenedoria social.