Ermites de Sant Medir al Gironès

Per accedir al Monestir de Santa Maria de Cadins, on es venera la imatge del nostre sant, després de deixar la capital de Girona s’agafa la carretera de Sant Gregori, desviament a Taialà i un cop s’ha passat la població en direcció Sant Medir, es troba el monestir. És romànic i segons consta va ser fundat el 820.

Al frontal de l’edifici hi ha l’entrada amb portal rectangular i a sobre d’aquest, una capelleta amb una petita imatge de pedra de la Mare de Déu de Cadins i a sobre una finestra circular. La teulada en dues vessants la cobreix una petita creu de ferro. Al costat dret s’aixeca des de terra la torre del campanar d’uns quinze metres d’altura, que s’hi accedeix per una portalada de forja i una escala de cargol.

En entrar a l’església et sorprèn la majestuositat del temple, té la nau central i una a cada costat més estretes. Es comprèn que al llarg dels segles s’hi han fet diverses renovacions. L’absis d’estil romànic i a davant la taula de dir missa, a sobre, coberta per una gran làmpada rodona feta de ferro forjat molt original. Al costat dret té una imatge de la Mare de Déu de Cadins i a la nau dreta una imatge de Sant Medir molt ben feta d’un metre i mig d’altura aproximadament. És una imatge d’un Sant Medir jove sense barba i amb una rella que l’aguanta amb el seu braç dret.

Al fons de la nau esquerra hi ha la sagristia, per cert, bastant gran. Tota l’església és arrebossada i pintada de blanc, però les arcades i els pilars són en pedra vista. El rector d’aquesta parròquia, mossèn Josep, ens va atendre molt bé donant algunes explicacions sobre el Monestir i el terme que abasta la seva influència, ja que eclesiàsticament pertany a la parròquia de Sant Gregori. Mossèn Josep ens va dir missa i ens va fer una visita als seus voltants, decidírem anar a dinar a un restaurant de Sant Gregori.

A la tarda anàrem amb l’autocar fins a Llorà, on haguérem de deixar el vehicle perquè per arribar-nos fins a l’ermita de Sant Medir s’ha de fer a peu per un camí de bosc d’uns tres quilòmetres. El camí és preciós i més amb el dia tan bo que ens va fer, passant per vora d’alguna masia i cases de segona residència.

Arribàrem a l’ermita de Sant Medir de Llorà, abandonada de fa temps. També romànica, d’una grandària com la nostra de Sant Cugat, molt deixada, sols té la taula de dir missa de pedra i algunes restes de pintura a tot el seu interior i un petit absis.

A fora es comprèn que hi havia un refal d’obra que es deuria haver cremat, perquè a dins, apilades, encara hi ha les bigues socarrimades. El sostre en bon estat encara manté l’ermita en bona situació. Té una petita espedanya que en temps passats deuria aguantar una campana.

Tornàrem vers l’autocar on la xòfera Anna, per cert molt experimentada en la seva conducció, ens retornà vers Sant Cugat contents d’haver passat i conegut les esglésies gironines que també veneren el nostre sant.