Festes tradicionals al segle XVIII

Es van legislar prohibicions de tots aquells aspectes festius que es volien evitar, corregir o suprimir i tolerar, a canvi de difondre tots els que, a ells, els semblaven més convenients. Les prohibicions tant provenien de l’Església com del poder civil, municipal o reial.

En les festes religioses encara es mantingueren algunes tradicions, que eren assimilades per acostar més el poble a l’Església i incrementar l’assistència popular als actes litúrgics. No obstant això, després de les lleis prohibitives de molts dels actes que més preferia el poble, en el món rural la repressió religiosa no fou tan estricta com en moltes ciutats, perquè el clergat d’aquests llocs eren més a prop de la vida del poble i no foren tan insistents com els bisbes i altres autoritats.

Es prohibiren, no obstant, totes les festes nocturnes, si no se celebraven en família o en llocs particulars, el 20-9-1765; els balls i danses populars, el 20-2-1777; els gegants, les comparses i altres diversions, el 21-7-1780; fer focs artificials, el 28-9-1771; s’imposà el descans dominical, el 19-11-1771.

Deixaren incrementar els engalanaments dels carrers durant les festes i va augmentar la col·locació de les imatges dels monarques en els seus llocs més adients, en les celebracions festives.

Malgrat aquestes prohibicions, el poble no les va acomplir totes i va continuar festejant molts antics costums, com les festes nocturnes, els focs d’artifici i altres focs, i també les processons amb capgrossos, gegants i comparses. Es va continuar celebrant la Patum de Berga, que sempre s’havia portat a terme durant la processó de Corpus; s’hagué de fer un acte a part, encara que fos el mateix dia.

En els nuclis petits i allunyats de les poblacions importants, la majoria es van negar a complir les prohibicions importants, la majoria es van negar a complir les prohibicions de processons de llarga durada, com les romeries, diversions de ball, del bon menjar i la beguda. Aquestes festes tradicionals comportaven sempre unes funcions econòmiques al seu voltant, com també contractes matrimonials, puix a moltes d’elles acudien pobles veïns. No obstant això, moltes festes han sobreviscut al llarg dels anys, com la Dansa de l’Àliga a Pollença; la Dansa de la Mort a Verges; les catifes de flors a Sitges; la processó del Ram a Vic; i les representacions de la Passió a diverses localitats, malgrat la seva prohibició el 1765.