Frenar per evolucionar

Durant aquests dies de confinament, hem vist diverses idees sobre com fer front a la crisi de la COVID-19 (sigui fabricant mascaretes a casa, donant una mà al veïnat, o bé oferint assistència de qualsevol mena a través de les xarxes socials) i també estic segur que, d'una manera o altra, estarem explotant el nostre enginy per veure com encarem la recessió econòmica que precedirà aquesta pandèmia: una crisi econòmica que vèiem apropant-se, però no vam preveure que esclataria tan aviat.

Quan acabi el confinament, ens tocarà mantenir viu el record: les privatitzacions, el desmantellament de la sanitat, la precarització dels treballs de cures, és el que d'una manera o altra acaba matant-nos. Ha sigut (i és) un cop dur, i la millor manera de retre homenatge al treball dels i les sanitàries i la pèrdua de gent estimada és esmenant els errors del passat.

Aquest és un moment que ens permet repensar el ritme al qual ens movem. Aquests dies de confinament hem après que podem establir rutines i previsions del nostre dia a dia dedicant el temps necessari al treball, però també a la conciliació familiar, i inclús al nostre propi creixement personal. Repensem llavors la mobilitat, les dinàmiques de treball, la participació democràtica i enfoquem-nos en unes dinàmiques saludables pel comú dels i les santcugatenques, aprofitant el millor que hem après aquests dies sobre la gestió del temps per prioritzar el que és realment important.

A vegades és necessari frenar, per permetre pujar un esglaó més a l'evolució de la nostra societat. Aquestes setmanes d'aïllament, tant el nostre petit planeta com nosaltres mateixos ens hem permès descansar de l'individualisme i substituir-lo per solidaritat.