Fa 50 anys de l’enderroc del Casal dels Quatre Cantons

Quanta raó hi ha en l’expressió “el temps passa volant”. Per temps entenc anys, cert que el temps o els anys, tant li fot un com l’altre, passen molt ràpids. I per què ho dic això? Doncs perquè de resultes d’aquesta velocitat que li donem a la vida, hi ha dies que si no fos pel calendari, onomàstiques dignes de tenir en compte, moltes ens passarien per alt en la nostra atrafegada vida... per començar dir-vos que jo sóc dels qui no m’agrada celebrar els aniversaris. I ara que ja passo d’una certa edat, menys. Potser per aquesta raó quasi oblido que aquest mes fa 50 anys del tancament i posterior enderroc de l’edifici que va acollir el Casal dels Quatre Cantons. Per a molts santcugatencs és possible que aquesta efemèride no els hi digui gairebé res. No hi eren. Potser no havien nascut, o simplement van venir a viure a Sant Cugat fa quatre dies. Per acabar, dir que el Casal va ser el que avui en podríem dir una casa d’acollida d’entitats sense sostre. El més important del Casal va ser la seva capacitat de donar aixopluc a inquietuds de la joventut d’aquells moments, d’una manera que no s’ha tornat a repetir. No sé si avui podem dir el mateix. Vist en la distància que dona haver passat cinquanta anys, el fet és que encara avui el trobo a faltar.