Cal Tartraner, la casa que conserva la memòria vinícola de Sant Cugat

A la plaça de Barcelona, al cor de l’antic eixample sud de Sant Cugat, s’alça una casa que concentra segles d’història local en les seves parets: Cal Tartraner. Construïda a mitjans del segle XIX i encara avui habitada, aquest edifici de tipus pairal és molt més que una residència: és un testimoni viu del passat agrícola i vinícola del municipi, quan els camps de vinya dominaven el paisatge santcugatenc.

El nom de la casa no és casual. Prové del servei de transport amb tartana que la família propietària feia entre Sant Cugat i Barcelona, una activitat que va marcar el dia a dia del mas i que connectava el poble amb la capital molt abans de l’arribada dels moderns mitjans de transport. Aquelles tartanes no només transportaven persones, sinó també vi, productes de l’hort i mercaderies diverses.

Un Sant Cugat de vinyes i treball al camp

Abans de la transformació urbanística del segle XX, Sant Cugat era un territori profundament agrícola. Les vinyes ocupaven gran part del terme municipal i marcaven el ritme de vida de la població. Els pagesos treballaven de sol a sol i sovint dinaven al mateix camp, amb cistells que els feien arribar des de casa.

Aquest paisatge es va veure greument afectat a finals del segle XIX per la fil·loxera, una plaga que va arrasar les vinyes i va provocar una profunda crisi econòmica. Tot i això, moltes famílies van mantenir l’activitat vitivinícola durant dècades. En el cas de Cal Tartraner, la producció de vi es va mantenir fins a principis dels anys 70, quan l’expropiació de terrenys per la construcció de l’autopista B-30 va marcar el final d’una etapa.

Arquitectura i memòria d’una casa pairal

Cal Tartraner és un edifici de tres cossos, amb planta baixa i dos pisos, teulada a doble vessant i una façana que manté una composició gairebé simètrica. El portal principal, amb arc carpanell, dona pas a un interior on encara es conserven elements originals del passat agrícola: una premsa de vi de 1882, botes de roure i castanyer, forques, cistells i garbells.

A la façana, una placa recorda el nom de la casa, escrit amb la variant “tartraner”, i una altra homenatja figures vinculades a la seva història familiar. El conjunt arquitectònic forma part del paisatge històric de Sant Cugat, especialment de la Plaça de Barcelona, que va consolidar-se com a centre de l’Eixample Sud a partir del segle XIX.

Sis generacions d’història viva

La casa ha estat habitada per diverses generacions de la mateixa família des de la seva construcció, impulsada per Pere Català Farrés a mitjan segle XIX. Posteriorment, el seu fill Josep Català Villadelprat va completar l’edificació.

El renom de la casa prové precisament del servei de transport amb tartanes que s’hi gestionava, un ofici que va donar identitat pròpia a la família. Amb el temps, la nissaga es va vincular també a la producció de vi i a la vida social del municipi. Entre les figures familiars destaca també Maria Teresa Català Marcet, així com Joan Buscallà Grau i Miquel Buscallà Pujol, aquest darrer vinculat a la creació del Celler Cooperatiu.

Un espai de vida comunitària

Més enllà del seu valor històric i patrimonial, Cal Tartraner continua sent un espai actiu dins la vida social de Sant Cugat. Una de les sales principals acull trobades de la Penya Regalèssia, un col·lectiu sorgit d’un antic equip de futbol que ha tingut un paper destacat en iniciatives populars del municipi.

La casa també ha estat punt de trobada de grups d’amics i activitats diverses, mantenint així el seu caràcter viu i obert a la comunitat, com moltes de les cases pairals que encara sobreviuen al centre històric.

Un testimoni del Sant Cugat rural

Tot i la transformació urbana de les darreres dècades, Cal Tartraner conserva elements que permeten entendre com era la vida abans de la ciutat moderna. La seva ubicació a la plaça de Barcelona, un espai que també ha acollit equipaments com el desaparegut cafè-teatre conegut com el “Cafè del Rhin” o la seu històrica del Club Muntanyenc Sant Cugat, reforça el seu paper com a peça clau del teixit històric local.

Avui, la casa continua dempeus com un record tangible d’un Sant Cugat de vinyes, tartanes i vida pagesa. Un fragment de memòria col·lectiva que resisteix entre el trànsit, els comerços i la vida urbana, recordant que la ciutat també va ser, durant segles, camp i treball al camp.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.