El carrer Mir

Fotografia del carrer Mir presa des de Santiago Rusiñol als anys 50 pel fotògraf santcugatenc Bibian. És un dels carrers més singulars, antics i desconeguts de Sant Cugat, juntament amb la seva perpendicular, el carrer dels Marges (també conegut per “les Marxes” durant el franquisme). Divideix el carrer Major i el connecta amb Santiago Rusiñol salvant el desnivell que hi ha entre ambdós carrers, i és l’inici o bé el final, segons es miri, del carrer dels Marges.

A la part baixa, amb una remodelació dels anys 60, es construïren uns graons i un piló central de granit per impedir el trànsit de vehicles. Sense ser aquest piló ni molt alt, ni molt baix, ràpidament es va convertir en un divertiment dels nois quan sortien del col·legi de Ca l’Azqueta saltant per sobre d’ell. També era un lloc habitual de trobades, on es podia esperar assegut damunt d’ell, a les escales, o bé a l’aparador de Cal Casajuana. Segons recorda Jaume Cifuentes, “El portal de l’esquerra era el que hi ha dèiem el Corral, on la família Domènech guardava els xais mentre van ser carnissers en una parada al mercat fins a principis dels 1950. Després se’l va quedar la sabateria Auladell com a magatzem i que també ho compartíem amb els de casa, la botiga Cal Borges de l’Endevallada per guardar trastos. Tantes vegades que vaig obrir aquesta porta i creuar el seu llindar. Molts anys després encara feia olor de xai!!!!”. És curiós, que estant ben bé al rovell de l’ou, siguin aquests uns carrers tan poc coneguts i transitats. Un oasi entre el bullici.