En aquesta imatge podem veure com era la intersecció entre els carrers Valldoreix, Dr. Murillo i Villà als anys 1920. Tal com es pot apreciar, tot i la rellevància que li va conferir el fet de la recentment inaugurada estació dels Ferrocarrils Catalans, aquesta zona dels afores no gaudia la mateixa atenció que el centre del poble, i és per això que tenia aquest aspecte de deixadesa, amb carrers plens de fang, marges insalvables, males herbes, horts, molins i, a destacar, una font pública al mig de l’encreuament.
De totes maneres, cal dir que eren molt pocs els carrers arranjats al poble fins a la primera meitat del segle passat. Era recurrent entre els estiuejants provinents de la capital les queixes sobre el mal estat en què es trobaven tots els carrers, plens de pols a l’estiu i de fang a l’hivern, que els feia intransitables. L’ajuntament per atendre i satisfer les demandes ciutadanes obligà tots els propietaris a construir les voreres corresponents a la seva façana.
Els serveis públics eren deficitaris: clavegueram, il·luminació, canalització d’aigua, pavimentació de carrers, escombraries, neteja i qualsevol altre servei que considerem bàsic avui dia hagueren d’esperar millors temps, perquè l’ajuntament no disposava de prou ingressos i les subvencions eren escasses.
Per sort, encara resten dempeus dues de les cases cantoneres de la fotografia: una a Valldoreix-Villà i l’altra a Valldoreix-Dr. Murillo. Costa de creure que avui dia aquesta sigui una de les principals artèries de la nostra ciutat.