Casa Consistorial el 1912

Imatge de la Plaça Major presa a la primera dècada del segle passat. L’edifici principal, havia estat la Fonda i Cerveseria del Comerç al primer pis, i el Teatre Clavé als baixos, però el 1910 l’ajuntament el va llogar per ubicar la casa de la vila juntament amb l’escola de nenes. També s’instal·la, a la porta de la dreta dels baixos, l’estanc de la família San. D’aquí que durant molts anys, el nom amb què es coneixia aquesta casa fos “L’estanc”.

La casa de l’esquerra, coneguda per Cal Quel, pertany a la família Rodó. A la vorera, davant del portal d’entrada, hi ha una gran llosa de pedra que segons diuen, és l’altar de la desapareguda església de Sant Pere d’Octavià. Església que va ser abandonada al culte el 1835 i derruïda pel seu estat ruïnós a finals del segle XIX. En el seu lloc, hi va haver un projecte d’edificació d’un nou ajuntament, però definitivament es va decidir construir el mercat municipal que va ser inaugurat el 1911 i l’ombra del qual es pot veure projectada a la part baixa de la fotografia.

A títol d’anècdota, comentar que des del balcó d’aquest ajuntament, el 14 d’abril del 1931, un comitè republicà encapçalat pel federal Roc Codó, que al mes següent va ser elegit alcalde, i secundat per un grup de veïns, va proclamar la República despenjant la bandera monàrquica, que és cremada al mig de la plaça, i hissant la bandera tricolor al seu pal, davant d’un nombrós públic congregat a la plaça.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.