Del Celler Cooperatiu al Celler Modernista: 100 anys d'història vitivinícola i cultural

El Celler es va construir l'any 1921, com a espai d'elaboració del vi del Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir i ara és escenari d'actes culturals

L'edifici de l'actual Celler Modernista compleix durant el 2021 un segle d'existència. I és que l'any 1921, l'arquitecte Cèsar Martinell va rebre l'encàrrec de 51 viticultors santcugatencs, que necessitaven un celler per tal d'elaborar el vi del Sindicato Agricola y Caja Rural de San Medin, el 24 de maig d'aquell mateix any -just el dilluns en fa 100-, amb un crèdit de 50.000 pessetes.

Magatzem de la botiga del Celler

Darrere d’aquest llarg nom hi havia una cooperativa amb la missió d’elaborar vi de manera conjunta amb l’objectiu d’aconseguir un millor rendiment en la producció local de raïm. I és que a Sant Cugat, com en molts altres pobles de Catalunya, a principis del Segle XX, l'agricultura era el motor de l'economia. Només cal dir que cap al 1880 més del 70% de Sant Cugat era vinya, un factor que ha deixat empremta històrica.

Producció de vi a finals del Segle XIX. Font: Món Sant Cugat

Producció de vi a finals del Segle XIX. Font: Món Sant Cugat

Una de les accions necessàries per tirar l’empresa endavant era, doncs, construir un celler cooperatiu per dur a terme la vinificació i conservar-hi el vi fins a la seva venda, cosa que es va fer en els mesos següents. El sindicat va passar de tenir 51 socis l'any 1921 a tenir-ne 74 nomes dos anys després, el 1923.

Verema a les vinyes de Can Bell  Anys 50. FOTO: Jordi Bell

Verema a les vinyes de Can Bell Anys 50. FOTO: Arxiu Municipal

Fotografia dels camps de vinyes de l’actual eixample, a l’avinguda de Gràcia. Es pot apreciar la masia de Can Quitèria, al fons. Anys 30. FOTO: Arxiu / Cedida

Fotografia dels camps de vinyes de l’actual eixample, a l’avinguda de Gràcia. Es pot apreciar la masia de Can Quitèria, al fons. Anys 30. FOTO: Arxiu / Cedida

Una construcció inicial inacabada

Cèsar Martinell va iniciar el projecte de les obres del celler, però no va acabar de construir-lo del tot. Els problemes econòmics van fer que només s’acabés la nau, on es realitzava el tractament inicial del raïm, els molls de descàrrega, les trituradores, les premses i els cubs que rebien el most.

L'arquitectura de Martinell

Cèsar Martinell havia tingut grans figures en què emmirallar la seva obra. En traslladar-se de Valls a Barcelona a estudiar va rebre lliçons de Lluís Domènech i Montaner i va aprendre a pintar al costat d’artistes com Joan Miró. A més, també va entrar en contacte amb l’obra d’Antoni Gaudí, ja que va treballar una temporada amb Joan Rubió, un dels arquitectes que treballaven a la Sagrada Família.

Amb aquestes influències no és d’estranyar que el celler de Sant Cugat destaqui per les seves voltes de maó de pla o voltes catalanes fetes d’obra vista i que tant es van fer servir per construccions agrícoles al primer terç del segle XX.

El projecte de l'obra de Cèsar Martinell. FONT: Món Sant Cugat

El projecte de l'obra de Cèsar Martinell. FONT: Món Sant Cugat

Cal destacar que actualment l'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Imatge històrica de l'exterior del Celler Cooperatiu. FOTO: Cedida

Imatge històrica de l'exterior del Celler Cooperatiu. FOTO: Cedida

Acabament del projecte i època de bonança

El projecte es va ampliar a la dècada dels quaranta sense fer cas del tot als plànols de Martinell. L’època de màxim esplendor del celler va ser durant els anys cinquanta, en els quals la Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat va ser no només un referent de la pagesia local, sinó també de les comarques de Barcelona.

Així va acabr l'obra del Celler Cooperatiu. FONT: Món Sant Cugat

Així va acabr l'obra del Celler Cooperatiu. FONT: Món Sant Cugat

1987, l'última collita

L'any 1987, després de funcionar durant 63 anys, el Celler Cooperatiu va rebre l'última de les collites que hi entrarien. El creixement de Sant Cugat, que ja anava cap a convertir-se en ciutat, i la transformació de l'economia del país, en la qual l'agricultura cada vegada tenia menys pes, van empènyer a la desaparició del sector vitivinícola del municipi, fins al punt que en l’actualitat, només hi ha un 3% de territori agrícola.

Un dels fets que van propiciar a l’abandonament de l’activitat va ser una normativa europea que oferia primes als pagesos si cessaven la seva activitat a les plantacions de vinya.

En aquest sentit, l'any 1991, el Celler Cooperatiu es va tancar definitivament, i l'any 1996, la cooperativa va passar a ser una SL: Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès

Equipament cultural

Ja als noranta es va aprovar la construcció de pisos i locals a la part de la finca que dóna a la rambla del Celler i es va cedir la nau principal al consistori.

Des de fa poc anys -des del 2013-, l'espai ha passat a anomenar-se Celler Modernista, i és una de les seus del Museu de Sant Cugat. Cal destacar que l'edifici va ser objecte d'una remodelació, després d'anys d'abandonament, i ara és escenari de diferents activitats del municipi, com ara actuacions, concerts o, inclús, actes històrics o patrimonials.

El Celler Modernista és ara escenari d'activitats culturals. FOTO: Arxiu

El Celler Modernista és ara escenari d'activitats culturals. FOTO: Arxiu

De fet, el 20 de febrer del 2019, l'Ajuntament va inaugurar el ViLab, un centre ubicat just a tocar del Celler Modernista, que té per objectiu preservar la història vitivinícola de Sant Cugat, cuidant amb especial cura del paper que hi va jugar el Celler Cooperatiu. En aquest espai s'hi fan tallers, xerrades o actes adreçats a reivindicar el passat vitivinícola de la ciutat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem