Història de l’ermita de la Mare de Déu de la Salut

Està situada sobre el vessant de la carena que separa el Vallès del Llobregat i puja al Puig Madrona. Encara que l’ermita pertany al terme parroquial del Papiol, la seva situació topogràfica fa que es consideri dintre de la comarca del Vallès Occidental. Sabem que existia abans de l’any 1060, per haver-la enfeudat el Bisbe Guisabert a Guília i els seus fills i era dedicada a Santa Eulàlia. Amb el nom de Santa Eulàlia de Madrona, havia estat parròquia del Papiol fins al 1315.

L’actual de la Mare de Déu de la Salut data del segle XVIII. En el seu interior trobem que té volta de canó i també els clàssics arcs torals; un veritable mostrari de què és una capella romànica. Aquesta església va ser visigòtica, amb parets primes i sostre de fusta. L’ermita presenta “Opus Spicatum”, sistema de construcció que es va deixar d’utilitzar en el segle IX. Segons això, la tindríem al voltant dels segles VII-VIII. Més tard, en els segles X-XI va ser reconstruïda, segons l’estil de l’època, ja que presenta estructura preromànica. La construcció és realment primitiva. Van afegir una nova paret interior per assegurar el nou sostre d’argamassa i és probable que també allarguessin l’ermita pel costat de l’altar.