Ermita de Sant Adjutori

Està situada a la Vall de Gausac, prop de l’antic camí de Sant Cugat a Barcelona i a cinc minuts de Can Borrell, a la dreta del Torrent de Sant Medir i a pocs metres del Forn Ibèric.
Els primers vestigis documentals que comenten l’ermita daten de finals del segle X. L’any 986, en el precepte de Lotari es confirmen les possessions del Monestir de Sant Cugat del Vallès i ja constava la capella, anomenada aleshores Santa Maria del Bosc.
Antigament, la Verge era coneguda amb el nom de Mare de Déu de Gausac, i en el segle XII va ser anomenada Mare de Déu del Bosc, per raó del paratge on quedava situada la seva ermita.
Al terme d’uns 200 anys es va produir un canvi, i Sant Adjutori es va convertir, patronímicament parlant, en el titular de l’ermita, en instal·lar a la capella un altar dedicat a aquest. Malgrat això, en la documentació no es fixa aquest nom fins al segle XVIII.
L’ermita de la Mare de Déu del Bosc és una construcció, segons alguns historiadors, del segle IX o X.
Segons un estudi de l’historiador Joan Auladell i Serrabogunyà, Sant Adjutori pren el rang d’església parroquial amb regnes pròpies entre els segles XIII i XIV. Es calcula que a partir del segle XIII ja va començar a viure el primer rector, però no es va utilitzar com a residència fixa fins al segle XVI. Després d’un segle com a habitatge habitual de l’ermità i de la seva família, l’any 1627 es fan unes notables reformes. Es posen reixes de ferro per tancar la capella, portes externes a la porta principal, dues campanes i una casa adjunta per a l’ermità.