El forn de Mira-sol

Josep Maria Cabrerizo parla del forn de Mira-sol en la seva 'Mirada en el temps'

Si reculem en el temps, molts veïns de Mira-sol encara mantenim viu el record d'aquell forn de pa que donaven vida en Lluís i la Mari. Ben mirat, va ser més que un forn de pa. Va ser el punt neuràlgic de la barriada, on es parlava de tot i de tots. 

La botiga, ben aprofitada, servia també per lluir els quadres que la Mari feia de la seva gosseta. Recordo que la botiga eren quatre metres, per no dir tres i mig. Entrant a la dreta, productes frescos, a l'esquerra, el pa del dia ben estibat i en totes les formes possibles. Tocant darrere la cortina del menjador, l'obrador i el forn. 

El forn de pa de la plaça Joan Borràs, era més conegut com el forn de Mira-sol. Avui encara el sol fet d'anomenar-lo ens predisposa a fer-hi una petita excursió, a comprar un parell de rodons o una barra cruixent acabada de treure del forn... Ah! I el tall de coca de forner que la boca m'omple de salivera. Tot hauria estat possible si aquest forn dels meus records hagués estat obert. 

Per pròpia experiència, puc dir que el fet d'anar a viure a Mira-sol em va suposar canvis en la meva vida. Recordo de manera molt especial convertir en costum el que era una tradició de cap de setmana. I és que rodons com el que feien en Lluís i la Mari, enlloc més els he tornat a trobar. El pa amb tomàquet i les torrades que es podien fer eren d'un altre món. 

Vaig conèixer al matrimoni per primer cop fa més de trenta anys, quan viure al districte tot eren inconvenients. Moure'ns en cotxe suposava fer una excursió per camins de carro quan plovia, evitar-ho suposava fer més d'una volta, que si he de ser sincer, feia a gust. Sobretot, si era per anar a comprar el pa al forn de Mira-sol, això volia dir menjar-me el crostó. O tots dos. 

Aquest estiu ens ha deixat en Lluís, primer ho havia fet la Mari, i també ens havia deixat el forn, considerat com un més de la família. El dia que els mirasolencs ens vam quedar sense el pa del forn de l'estació, es pot dir que també ens vam quedar sense un dels referents que feia que viure a Mira-sol tingués un afegit molt especial.

 
 
Comentaris

Destaquem